Clica aquí si cal per llegir tot el text.
El
25 de març, aniversari de la detenció de Puigdemont a Alemanya, es
va fer un acte a Neumünster al que va assistir el President. El dia
abans, la nit del 24, es va fer un sopar al que, amb el President,
van assistir uns cinquanta catalans d'Hamburg i de Schleswig-Holstein.
Els amics de l'associació catalana El Pont Blau em van demanar unes
paraules per l'acte, que van llegir al President després del sopar.
Aquest és el text:
Ja
ha fet l'any... Com el temps corre...
Aquell
jorn ja no s'esborra
mai
del pou de la memòria.
Aquell
jorn ja ha fet història.
Puigdemont
a la presó!
Oh,
quina satisfacció!
Els
brètols de la “UNIDAD”
ja
el veien mort i enterrat.
Creien
aquestes desferres
de
la caverna espanyola
que
els tribunals d'altres terres
s'empassarien
la trola.
Mes
els jutges alemanys
no
van caure a aquells paranys.
Van
dir que aquest tripijoc
no
s'aguanta per enlloc
i
que allò de rebeldia
li
expliquessin a sa tia!
Així,
Carles Sense Por
pugué
tornar a Waterloo.
Des
d'allà amarga els dies
a
aquest munt de mitjanies
que
es creuen ser col·losals
i
no valen ni tres rals:
en
Rajoy i la Soraya
-quin
inútil, quina paia!-
en
Borrell i l'Arrimadas
-dues
fonts d'animalades-
els
Casados i Riveras,
tots
figures davanteres
d'una
èlit de carronya
que
no sap què és la vergonya
I
encara hi ha qui s'estranya
que
volguem marxar d'Espanya?
Però
no vull ser pesat
i
ara acabo aviat.
Els
que avui us envoltem,
admirem
i respectem,
i
tots de mena tossuts
volem
dir-vos resoluts
en
nom de la nostra gent:
MOLTES
GRÀCIES, PRESIDENT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada