Cercar en aquest blog

Compte enrere

17 d’ag. 2017

Reglament Parlament 2017

L'esmena al reglament el Parlament de Catalunya enviada al Tribunal Constitucional

*** Per llegir la resta de l'entrada, cliqueu a "Més informació" *****

16 d’ag. 2017

UCE 2017 8 - Lleis TC


Lleis del Parlament de Catalunya recorregudes per l'Estat davant del Tribunal Constitucional

 

Nota: La Llei d'Educació de Catalunya (2009) també està pendent de la resolució pel Tribunal Constitucional del recurs presentat per més de 50 diputats del PP al Congrés. Text de la Llei
http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=480169&language=ca_ES&action=fitxa
Titol II, a sota.
 


4 de juliol de 2017

"El Tribunal Constitucional espanyol ha resolt diversos recursos presentats pel PP i per la defensora del poble espanyol contra lleis que protegeixen l’ús del català a Catalunya. Concretament, ha emès sentència sobre els recursos contra la llei del cinema català (un recurs pendent de resoldre des del 2010), la llei de consum de Catalunya, la llei d’acollida d’immigrants i la llei audiovisual de Catalunya.


Els magistrats declaren nul el precepte de la llei d’acollida que estipulava que calia donar als immigrants formació en llengua catalana abans que castellana, adduint que aquest punt de la llei condicionava l’aprenentatge de castellà. 
Pel que fa al codi de consum, el TC considera que la norma és constitucional sempre que no s’exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l’hora d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin.
Pel que fa al cinema, també avala la normativa sempre que l’obligació de doblatge o subtitulació no superi el 25% de la producció total de films, i no el 50% que constava en la llei, un percentatge que el TC considera ‘desproporcionat’. 
I pel que fa a la llei de l’audiovisual estableix que la preeminència del català als mitjans de comunicació públics és constitucional ‘sempre que no impliqui l’exclusió del castellà’."


Llei d'Educació de Catalunya (2009)

Títol II

Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya


Article 9

Règim lingüístic

1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.

2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.


Article 10

Dret i deure de conèixer les llengües oficials

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.

3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.

4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.


Article 11

El català, llengua vehicular i d'aprenentatge

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.

2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.

3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.


Article 12

Llengües estrangeres

1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.

2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.

3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.


Article 13

Competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.

2. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que facilitin l'ensenyament del català i en català.

3. Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l'Administració educativa.


Article 14

Projecte lingüístic

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.


Article 15

Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.


Article 16

El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.

2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.


Article 17

Règim lingüístic als centres educatius de l'Aran

1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.

2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.

3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.

4. Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.

5. Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.


Article 18

Ús i foment del català

1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.

2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.

3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.


L´obligació de fer el 25% de classes en castellà arribarà al Tribunal Suprem


El Govern té previst recórrer l'última sentència del TSJC que l'obliga a complir amb la quota

30 d'abril de 2014
"El Govern té previst recórrer al Tribunal Suprem (TS) la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà en aquelles aules on un sol alumne ho demani. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ho ha dit aquest dimecres després de conèixer les interlocutòries del TSJC, sobre les quals s'ha mostrat "sorpresa" per la rapidesa de la decisió. En el recurs, el Departament demanarà que se suspengui cautelarment la decisió, en espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la matèria."
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2014/04/30/lobligacio-fer-25-classes-castella/667497.html
  


El Suprem avala el 25% de l'ús del castellà a dues escoles on les famílies n'havien sol·licitat un 50%

8 de maig de 2017

El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió que va adoptar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de fixar en un 25% l'ús del castellà a dues escoles catalanes, les Escolàpies de Sabadell i l'institut Alba del Vallès a Sant Fost de Campsentelles. Els familiars dels dos alumnes -el de Sant Fost ja ha acabat l'educació obligatòria- van decidir recórrer al Suprem per demanar que s'incrementessin les classes en castellà fins a un 50% mentre que la Generalitat va sol·licitar que es retirés el 25% fixat per TSJC.

En dues sentències del 23 i 28 d'abril (que es van deliberar el 14 d'abril), els magistrats rebutgen els recursos de les dues parts i argumenten els motius pels què consideren "raonable i proporcionat" el percentatge del 25% d'hores lectives en castellà.  
Segons la Sala, aquest barem s'adequa al contingut de la sentència que va obligar a la Generalitat a impartir classes en castellà i és "ajustat a la consecució de l'efectivitat de l'ensenyament del castellà". 
Per aquest motiu desestima els recursos dels dos pares que demanaven que la proporció fos del 50% perquè considera que conclouen erròniament que en aquella sentència s'establia que la normalització lingüística s'havia assolit plenament a Catalunya, i que per tant les dues llengües s'havien d'impartir en la mateixa proporció. 
El Suprem també desestima el recurs de la Generalitat que considerava que el TSJC havia suplantat les seves competències en fixar un percentatge concret. Segons els magistrats, el TSJC va haver de "suplir" l'incompliment de l'Administració, "que ha desistit d'aquesta potestat i que desatès els successius requeriments de la Sala per executar la sentència". 
Per aquest motiu, segons el Suprem, el fet que el TSJC fixés un percentatge "no constitueix una inaplicació dels preceptes corresponents a l'Estatut d'autonomia i la llei catalana d'educació", sinó que només busca "donar compliment als mateixos en els termes que se segueixen de la doctrina del Tribunal Constitucional". 
En aquest sentit, el Suprem afirma que el TSJC va atorgar a la Generalitat de Catalunya "diverses i reiterades oportunitats per dur a efecte el que s'havia ordenat a la sentència" perquè garantís l'establiment del castellà com a llengua vehicular.  
Recorda que a l'últim requeriment del 14 de novembre del 2013, el TSJC va incidir en la necessitat que l'Administració fixés aquest percentatge i va advertir que, si no ho feia, seria el mateix TSJC qui l'establís, que "és el que finalment va passar".  
El Suprem va més enllà d'avalar el percentatge del 25% i assegura que cal incloure a les aules catalanes "una altra matèria o assignatura de caràcter troncal" en castellà, perquè amb el model actual el castellà queda reduït a "l'objecte d'estudi d'una assignatura més", quan cal que sigui llengua "vehicular".  
Els magistrats també rebutgen l'atenció individualitzada que proposava la Generalitat per donar compliment a la sentència. Recorden que el Suprem ja ha negat aquesta possibilitat "reiteradament" perquè "condueix a una situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grup per raó de la llengua habitual".
Rigau: "No té impacte sobre tot el sistema educatiu"
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha conegut la decisió del Suprem mentre realitzava una roda de premsa ha insistit aquest divendres que el que fa el TS és avalar la postura del TSJC  a "dos casos particulars". "No té impacte sobre tot el sistema", ha deixat clar la consellera. A més, Rigau ha matisat que el Suprem li correspon atendre casos particular però en cap cas "pot canviar un model lingüístic fixat per una llei aprovada al Parlament de Catalunya".

Funció pública

1. Catalunya.
Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional 46/1991, de 28 de febrer, reconeix la constitucionalitat de l'article 34 de la Llei17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat. Aquest article estableix que l'Administració de la Generalitat selecciona tot el seu personal amb criteris d'objectivitat, en funció dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants i que en el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita. La sentència del Tribunal Constitucional reconeix que aquesta exigència és imprescindible perquè el personal de l'Administració pugui exercir adequadament la seva feina i que s'ha d'aplicar amb proporcionalitat...
http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/viewFile/129357/178669

2. "El TC avala que el català no sigui un requisit per als funcionaris balears 
2 d'octubre de 2013
El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat el recurs presentat pel PSOE i ha avalat la Llei reguladora de la funció pública de les Illes Balears que elimina l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement del català com a requisit per accedir a l'administració. El tribunal considera que no és inconstitucional establir el català com a mèrit i que “no existeix discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre el català”. A més, considera que la reforma de la llei s'ha fet en un context “d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció pública”. La decisió s'ha pres per majoria, amb un TC molt dividit, amb el vot discrepant de 4 dels 10 magistrats del ple..."
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/682154-el-tc-avala-que-el-catala-no-sigui-un-requisit-per-als-funcionaris-balears.html

UCE 2017 7 - Pons.html

LA LLENGUA EN LA SENTÈNCIA DE 28 DE JUNY DE 2010
Eva Pons Parera
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/download/149/especial-sentencia-ca.pdf

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

UCE 2017 3 - Revista Catalana de Dret Públic 2010

Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. Revista Catalana de Dret Públic, Escola d'Administració Pública de Catalunya. ISSN 1885-8252
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/issue/view/23

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

UCE 2017 6 - Pla Boix

EL RÈGIM LINGÜÍSTIC EN LA SENTÈNCIA 31/2010, DE 28 DE JUNY
Anna M. Pla Boix
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/149/especial-sentencia-ca.pdf

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

UCE 2017 5 - Muro

VALORACIÓ DELS ASPECTES RELATIUS A LA LLENGUA EN LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 31/2010, DE 28 DE JUNY, SOBRE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
Xavier Muro Bas

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

UCE 2017 4 - Milian

EL RÈGIM DE LES LLENGÜES OFICIALS. COMENTARI A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL 31/2010, DE 28 DE JUNY
Antoni Milian i Massana

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

14 d’ag. 2017

UCE 2017 1 - Index i Textos

De manifest en manifest. L'evolució social de la llengua catalana i de les perspectives de normalització.

Miquel Strubell

***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****

9 d’ag. 2017

APPEAL TO THE UNITED NATIONS 1945


This is the text addressed by the Catalan National Council, in exile, to the United Nations Conference in San Francisco, April 1945. We still await a suitable reply.

*** Click below on "Més informació" to open the rest of the post ***

2 d’ag. 2017