Cercar en aquest blog

Compte enrere

27 d’abr. 2019

Iridia and International Trial Watch

The April issue of Omnium's newsletter contains an interesting interview with Anaïs Franquesa, a member of Irídia, who talks about the referendum trial and the work of International Trial Watch. Here is an English translation: I hope she and Omnium don't mind!
 Click here if need be to access the whole text



"Law is a tool for social transformation"

> Laura Pinyol

Anaïs Franquesa (born Vilafranca del Penedès 1983) is a criminal lawyer, director of the litigation department of Irídia, a centre for the defence of human rights and spokesperson for International Trial Watch.

What is Irídia?

Irídia is a non-profit association that was set up as a space where citizens could receive a service of attention and denunciation when confronted by a situation of institutional violence or police mistreatment. We advise them, accompany them and do strategic litigation to try to generate legislative or political change. We understand that law is a tool for social transformation.

International Trial Watch has been a flagship to ensure the presence of international observers in the October 1 trial.

Alongside other organizations, we believed it was important to create a structure to carry out an impartial observation of the trial. This is why it was important for there to be three main branches: Spanish academics, members of international organizations or experts in their careers, and lawyers. The  organizations that form the International Trial Watch are Irídia, the Human Rights Institute, Novact, the Criminal System and Human Rights Observatory, the Prague Collective and the Catalan Association for the Defence of Human Rights.

At the beginning of the trial, the Supreme Court refused to assign seating for observers, but now there is not as large an audience. Have you got them in for every session?
Yes. What we do is ensure that every week there are observers, both Spanish academics from various universities that are very scrupulous about possible procedural violations, as well as international observers. Over thirty people from four different continents have attended the trial.

Up to now, have there been violations of the right of defence?

Our job is also to give another view of the trial. Every week we publish the notes about what we are concerned about, and we find some facts very worrying: for example, videos are not allowed to be  shown during the witness' testimonies. When there seems to be a contradiction, they are prevented from being shown in contrast. In all trials, if during the witness phase a video needs to be shown, it is shown. This determines - or otherwise - the credibility of the witnesses! There is no point in waiting for the documentary phase, because no-one will be thee to explain what is taking place or in what context it took place. If a policeman  - who is awaiting trial in Barcelona - is crossexamined and explains a situation that has nothing to do with the images that are on record, the least that should be done is to show them to him and ask if his version is consistent with them.

But this criterion changed in the middle of the trial.

They were in a hurry to finish, and it was not credible to get 525 witnesses to testify in a month and a half, because it is impossible to show them. This is another aspect that is worrying: defence counsels do not know the calendar of the sessions. How can you prepare a trial if you don't know when each person will testify?

Does the judicialization of institutional policy give you an opportunity to explain the violation of rights more widely?

On the one hand, clearly yes. If we have to highlight a positive aspect, it is the fact that many people are waking up in relation to what human rights are and why it is important to defend them. A conscious citizenry is essential for any democratic society. On October 1, the victim of the reprisals were the bulk of society. This forges unprecedented ties of solidarity.

There is a widespread opinion that all this judicial process will end up in Strasbourg.

There are three different situations: the trial against the political representatives, against the president of the Parliament and the case of the Jordis, especially that of Jordi Cuixart. There are violations in all cases, but for civil society to be criminalized for organizing demonstrations, which have always been based on non-violence, and for the trial to be for rebellion, can generate a chilling effect, a deterring effect on protests. If this concludes with a conviction, whatever it may be, it will be a reason to go to the ECtHR, because if you criminalize protest, you attack fundamental rights (freedom of speech, assembly, demonstration, strike, association, information), which are those that allow the remaining rights to be defended.

Hasn't the sentence already been written?

While the trial is underway, we must not assume condemnatory verdicts. The scenario is not hopeful but I believe, quite frankly, that the verdict has not been written.


...ooo000ooo..

''El dret és una arma de transformació social''

> Laura Pinyol

Anaïs Franquesa (Vilafranca del Penedès 1983) és advocada penalista, directora de Litigi d'Irídia, centre de defensa dels drets humans i portaveu d'International Trial Watch.

Què és Irídia?

Irídia és una associació sense ànim de lucre que va néixer com un espai on la ciutadania pogués rebre un servei d'atenció i denúncia davant una situació de violència institucional o de maltractament policial. Assessorem, acompanyem i fem litigi estratègic per intentar generar algun canvi legislatiu o polític. Entenem que el dret és una arma de transformació social.

International Trial Watch ha estat buc de proa per assegurar la presència dels observadors internacionals al Judici de l'1 d'octubre.

Amb altres entitats, vam creure important crear una estructura per dur a terme una observació del judici de forma imparcial. Per això, era important que hi poguessin haver tres grans branques: acadèmics espanyols, membres d'organitzacions internacionals o experts per la seva trajectòria i advocats. Les entitats que formem International Trial Watch som Irídia, l’Institut de Drets Humans, Novact, l’Observatori del sistema penal i dels drets humans, el Col lectiu Praga i l’Associació Catalana per la Defensa de Drets Humans.

En l'inici del judici, el Suprem va desestimar la cessió de seients per als observadors, però ara no hi ha tanta afluència. Heu aconseguit que a cada sessió n'hi hagi?

Sí. El que fem és garantir que cada setmana hi hagi persones observadores, tant acadèmics espanyols de diferents universitats que són molt primmirats amb les possibles vulneracions processals, com, després, observadors internacionals. Més de trenta persones de quatre continents diferents han assistit al judici.

A hores d'ara, s'han produït vulneracions en el dret de defensa?

La nostra feina també és donar una altra visió del judici. Cada setmana publiquem les notes respecte a a11ò que ens preocupa, i alguns fets ens preocupen molt: per exempte, que no es deixin mostrar vídeos en els testimonis. Això impedeix que, quant sembla que hi pot haver una contradicció, es pugui posar de manifest i contrastar-la. En tots els judicis, quan hi ha la fase testifical, si es fa necessari ensenyar un vídeo, s'ensenya Això determina o no la credibilitat dels testimonis! No té cap sentit que s'esperi a la fase documental, perquè ningú no podrà explicar què hi passa o en quina situació passa. Si s'interroga un agent de policia -imputats a Barcelona- i explica una situació que no té res a veure amb les imatges que estan gravades, el mínim que s'hauria de fer és mostrar-li i preguntar si el relat s'hi ajusta o no,

Però aquest criteri va canviar a mig judici.

Hi havia pressa per acabar, i no era creïble fer declarar 525 testimonis admesos amb un mes i mig, perquè és impossible practicar-los. Aquest és un altre dels aspectes que preocupen: les defenses no saben el calendari de les sessions. Com pots preparar-te un judici si no saps quan declararà cadascú?

La judicialització de la política institucional és una oportunitat per explicar més àmpliament la vulneració de drets?

D'una banda, clarament, sí. Si hem de destacar-ne un aspecte positiu, és el fet que molta gent desperti en relació amb a11ò que són els drets humans i amb el fet de per què és important defensar-los. Una ciutadania conscient és fonamental per a qualsevol societat democràtica. L'1 d'octubre el col·lectiu represaliat és el gruix de la societat. Això desperta llaços de solidaritat inaudits.

Hi ha una opinió generalitzada que tot aquest procés judicial acabarà a Estrasburg.

Hi ha tres situacions diferents: el judici contra els representants polítics, contra la presidenta del Parlament i el cas dels Jordis, especialment el de Jordi Cuixart. En tots hi ha vulneracions, però que es criminalitzi la societat civil per organitzar manifestacions, que sempre s'han fet des de la no-violència, i que s'estigui jutjant per rebel·lió, pot generar el chilling effect: un efecte desincentivador de la protesta. Si això acaba amb una condemna, sigui quina sigui, serà motiu d'acudir al TEDH, perquè, si criminalitzes la protesta, atemptes contra els drets vectors (llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació, dret de vaga, d'associació, d'informació), que són els que permeten defensar la resta de drets.

La sentència no està escrita?

Mentre s'està practicant el judici, no hem d'assumir sentències condemnatòries. L'escenari no és esperançador però cree, sincerament, que la sentència no està escrita.


Cap comentari:

Publica un comentari