Els magistrats declaren nul el precepte de la llei d’acollida que estipulava que calia donar als immigrants formació en llengua catalana abans que castellana, adduint que aquest punt de la llei condicionava l’aprenentatge de castellà.
Pel que fa al codi de consum, el TC considera que la norma és constitucional sempre que no s’exigeixi a les empreses privades el mateix grau de compliment que a les administracions a l’hora d’atendre els ciutadans en la llengua oficial que elegeixin.
Pel que fa al cinema, també avala la normativa sempre que l’obligació de doblatge o subtitulació no superi el 25% de la producció total de films, i no el 50% que constava en la llei, un percentatge que el TC considera ‘desproporcionat’.
I pel que fa a la llei de l’audiovisual estableix que la preeminència del català als mitjans de comunicació públics és constitucional ‘sempre que no impliqui l’exclusió del castellà’."
Llei d'Educació de Catalunya (2009)
Títol II
Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
Article 9
Règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix
pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions
reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53,
determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn
els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació
del marc horari.
Article 10
Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de
les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament
obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a
l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu
sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un
suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes
nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així
mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a
garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de
les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions
acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del
professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als
ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim
especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els
alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de
l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no
escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el
català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de
l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.
Article 11
El català, llengua vehicular i d'aprenentatge
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és
la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge
del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les
escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les
activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del
currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les
matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i
sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el
primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la
llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el
Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística
individualitzada en aquesta llengua.
Article 12
Llengües estrangeres
1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure
l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu
que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir,
conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de
referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les
llengües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord
amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera
s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a
segona.
3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris
per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en
alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix
autorització del Departament.
Article 13
Competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis
1. Els mestres i els professors de tots els centres
han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que
es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de
manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en
l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en
l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en
les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del
centre.
2. El Departament ha d'adoptar les mesures
necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat
i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que
facilitin l'ensenyament del català i en català.
3. Els professionals d'atenció educativa i el
personal d'administració i serveis dels centres educatius han de
conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions
de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El
Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin
assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del
personal no docent de l'Administració educativa.
Article 14
Projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats
sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte
educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les
llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes
relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre
els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del
procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com
individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que
fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats
organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
Article 15
Programes d'immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català mantingui la
funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha
d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que
n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i
d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en
compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels
alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les
característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte
el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al
llarg de l'etapa.
Article 16
El català, llengua oficial de l'Administració educativa a Catalunya
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han
d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les
que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i
de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en
depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la
prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior
dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que
estableix la Llei de política lingüística.
4. Els centres han d'expedir la documentació
acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de
política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir
efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat
autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en
català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les
comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas,
els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà
sempre la versió preferent.
Article 17
Règim lingüístic als centres educatius de l'Aran
1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua
pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i
com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres
educatius de l'Aran.
2. Totes les referències que fa aquest títol al
català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a
l'occità per als centres educatius de l'Aran.
3. Els projectes lingüístics dels centres educatius
de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del
català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del
castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
4. Les referències a la competència lingüística del
professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a
l'occità.
5. Les disposicions d'aquest títol relatives a
programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística
individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han
d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a
Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.
Article 18
Ús i foment del català
1. Amb la finalitat de fer present el caràcter
vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els
centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts
amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió
en les activitats de projecció externa.
2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la
continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres
educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons
públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les
entitats de l'entorn.
3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres
educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció
internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a
sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics,
lingüístics i culturals amb Catalunya.
4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius
a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de
cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on
es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la
subscripció de convenis en aquesta matèria.
L´obligació de fer el 25% de classes en castellà arribarà al Tribunal Suprem
El Govern té previst recórrer l'última sentència del TSJC que l'obliga a complir amb la quota
30 d'abril de 2014
"El Govern té previst recórrer al Tribunal
Suprem (TS) la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà en
aquelles aules on un sol alumne ho demani. La consellera d'Ensenyament,
Irene Rigau, ho ha dit aquest dimecres després de conèixer les
interlocutòries del TSJC, sobre les quals s'ha mostrat "sorpresa" per la
rapidesa de la decisió. En el recurs, el Departament demanarà que se
suspengui cautelarment la decisió, en espera de la sentència del
Tribunal Constitucional sobre la matèria."
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2014/04/30/lobligacio-fer-25-classes-castella/667497.html
El Suprem avala el 25% de l'ús del castellà a dues escoles on les famílies n'havien sol·licitat un 50%
8 de maig de 2017
El Tribunal
Suprem (TS) ha avalat la decisió que va adoptar el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) de fixar en un 25% l'ús del castellà a dues
escoles catalanes, les Escolàpies de Sabadell i l'institut Alba del
Vallès a Sant Fost de Campsentelles. Els familiars dels dos alumnes -el
de Sant Fost ja ha acabat l'educació obligatòria- van decidir recórrer
al Suprem per demanar que s'incrementessin les classes en castellà fins a
un 50% mentre que la Generalitat va sol·licitar que es retirés el 25%
fixat per TSJC.
En dues
sentències del 23 i 28 d'abril (que es van deliberar el 14 d'abril), els
magistrats rebutgen els recursos de les dues parts i argumenten els
motius pels què consideren "raonable i proporcionat" el percentatge del
25% d'hores lectives en castellà.
Segons la Sala, aquest barem s'adequa al contingut de la sentència que
va obligar a la Generalitat a impartir classes en castellà i és "ajustat
a la consecució de l'efectivitat de l'ensenyament del castellà".
Per aquest motiu desestima els recursos dels dos pares que demanaven
que la proporció fos del 50% perquè considera que conclouen erròniament
que en aquella sentència s'establia que la normalització lingüística
s'havia assolit plenament a Catalunya, i que per tant les dues llengües
s'havien d'impartir en la mateixa proporció.
El Suprem també desestima el recurs de la Generalitat que considerava
que el TSJC havia suplantat les seves competències en fixar un
percentatge concret. Segons els magistrats, el TSJC va haver de "suplir"
l'incompliment de l'Administració, "que ha desistit d'aquesta potestat i
que desatès els successius requeriments de la Sala per executar la
sentència".
Per aquest motiu, segons el
Suprem, el fet que el TSJC fixés un percentatge "no constitueix una
inaplicació dels preceptes corresponents a l'Estatut d'autonomia i la
llei catalana d'educació", sinó que només busca "donar compliment als
mateixos en els termes que se segueixen de la doctrina del Tribunal
Constitucional".
En aquest sentit, el
Suprem afirma que el TSJC va atorgar a la Generalitat de Catalunya
"diverses i reiterades oportunitats per dur a efecte el que s'havia
ordenat a la sentència" perquè garantís l'establiment del castellà com a
llengua vehicular.
Recorda que a
l'últim requeriment del 14 de novembre del 2013, el TSJC va incidir en
la necessitat que l'Administració fixés aquest percentatge i va advertir
que, si no ho feia, seria el mateix TSJC qui l'establís, que "és el que
finalment va passar".
El Suprem va
més enllà d'avalar el percentatge del 25% i assegura que cal incloure a
les aules catalanes "una altra matèria o assignatura de caràcter
troncal" en castellà, perquè amb el model actual el castellà queda
reduït a "l'objecte d'estudi d'una assignatura més", quan cal que sigui
llengua "vehicular".
Els magistrats
també rebutgen l'atenció individualitzada que proposava la Generalitat
per donar compliment a la sentència. Recorden que el Suprem ja ha negat
aquesta possibilitat "reiteradament" perquè "condueix a una situació de
discriminació pràcticament idèntica a la separació en grup per raó de la
llengua habitual".
Rigau: "No té impacte sobre tot el sistema educatiu"
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha conegut la decisió del
Suprem mentre realitzava una roda de premsa ha insistit aquest
divendres que el que fa el TS és avalar la postura del TSJC a "dos
casos particulars". "No té impacte sobre tot el sistema", ha deixat clar
la consellera. A més, Rigau ha matisat que el Suprem li correspon
atendre casos particular però en cap cas "pot canviar un model
lingüístic fixat per una llei aprovada al Parlament de Catalunya".
Funció pública
1. Catalunya.
Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional 46/1991, de 28 de febrer, reconeix la constitucionalitat de l'article 34 de la Llei17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat. Aquest article estableix que l'Administració de la Generalitat selecciona tot el seu personal amb criteris d'objectivitat, en funció dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants i que en el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita. La sentència del Tribunal Constitucional reconeix que aquesta exigència és imprescindible perquè el personal de l'Administració pugui exercir adequadament la seva feina i que s'ha d'aplicar amb proporcionalitat...
http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/viewFile/129357/178669
2. "El TC avala que el català no sigui un requisit per als funcionaris balears
2 d'octubre de 2013
El Tribunal Constitucional
(TC) ha tombat el recurs presentat pel PSOE i ha avalat la Llei
reguladora de la funció pública de les Illes Balears que elimina
l'exigència general d'un determinat nivell de coneixement del català com
a requisit per accedir a l'administració. El tribunal considera que no
és inconstitucional establir el català com a mèrit i que “no existeix
discriminació per la inexistència de tracte preferent del castellà sobre
el català”. A més, considera que la reforma de la llei s'ha fet en un
context “d'àmplia implantació del coneixement del català en la funció
pública”. La decisió s'ha pres per majoria, amb un TC molt dividit, amb
el vot discrepant de 4 dels 10 magistrats del ple..."
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/682154-el-tc-avala-que-el-catala-no-sigui-un-requisit-per-als-funcionaris-balears.html
