Eva Pons Parera
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/download/149/especial-sentencia-ca.pdf
***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****
"La decisió del Tribunal Constitucional (TC) en la Sentència de 28 de juny de 2010 avala, en termes generals, la regulació lingüística estatutària i, per consegüent, les bases del model juridicolingüístic de Catalunya, atès que considera ajustats a la Constitució (CE) la major part dels preceptes impugnats, excepte l'adjectiu preferent que qualifica la llengua pròpia en l'article 6.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), declarat nul en la part dispositiva de la Sentència. Pel que fa a la resta de previsions, dues no són examinades pel TC per manca de fonament impugnatori (art. 6.3,relatiu a l'estatus del català a la Unió Europea, i 6.5, declaratori de l'oficialitat de l'occità a la Vall d'Aran), sis són objecte d'un pronunciament interpretatiu que en condiciona la validesa en la part dispositiva (art. 6.2, 33.5, 34, 35.1 i 2, i 50.5) i la resta (art. 11; 33.1, 2, 3 i 4; 36.1 i 2; 101.3; 102.1, 2 i 4; i 147.1a) són declarats constitucionals,tot i que en certs casos prenent com a base consideracions interpretatives que no es traslladen a la decisió del TC." p. 149
"[P]el que fa al principi d'oficialitat, el TC afirma amb una radicalitat mai emprada –i no deduïble dels estrictes termes de la definició de la noció per la STC 82/1986, que cita– que la Constitució comporta un principi fonamental d'igualtat de les dues llengües oficials, de la qual cosa deriven uns límits, a l'efecte jurídic, del principi de llengua pròpia, els quals s'oposen a la prescripció estatutària del seu ús «preferent» en les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya (art. 6.1 EAC). Atès que el precepte estatutari continua qualificant el català com «la llengua d'ús normal» en els dits àmbits institucionals, la situació actual no varia substancialment, si bé s'introdueix una confusió entre llengua pròpia i llengua oficial abans inexistent." p. 150
"Nogensmenys, la igualtat de les llengües oficials predicada amb tanta contundència es trenca després quan la Sentència no reconeix la constitucionalitat del deure general de conèixer el català, formulat en l'article 6.2 EAC en termes equivalents per al castellà." p. 151
"D’aquesta manera, el TC avala majoritàriament la constitucionalitat de la regulació lingüística estatutària i se sostreu a la presumpció d'inconstitucionalitat global que sembla que hi projecten els magistrats signants de quatre dels vots particulars, insòlita d'acord amb una concepció democràtica de la justícia constitucional. Tanmateix, les mancances en l'argumentació de la Sentència i la freqüència de les declaracions interpretatives que alteren el sentit de la norma o creen confusió sobre el seu sentit, no semblen respondre adequadament a la funció de pacificació de conflictes atribuïda al suprem intèrpret constitucional, vinculada amb la legitimitat funcional que el sosté. Cal esperar, per tant, que prevalgui una lectura positiva de la Sentència en relació amb el pacte de convivència que en matèria lingüística la societat catalana i les seves institucions han construït durant els darrers trenta anys, des de l'assumpció de l'especial responsabilitat que els correspon en la preservació del patrimoni lingüístic mundial." p. 153
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada