Anna M. Pla Boix
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/149/especial-sentencia-ca.pdf
***** Clica a "Més informació" per a llegir la resta de l'entrada *****
"[E]l recurs d'inconstitucionalitat que resol aquesta Sentència, interposat per diversos diputats del Grup Parlamentari Popular, havia impugnat la majoria dels articles de l'Estatut d’autonomia que regulaven drets i deures lingüístics. I no eren pocs perquè, a diferència de l'Estatut del 1979, la nova disposició estatutària conté una exhaustiva regulació en matèria lingüística que s'estén al llarg de tot el seu articulat. La major part del catàleg de drets i deures lingüístics regulats en l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) que han estat jutjats en aquesta Sentència, innoven ben poc el marc normatiu, perquè ja es trobaven garantits des de feia anys en les lleis lingüístiques catalanes del 1983 i el 1998 (la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, aprovada per unanimitat..." p. 144
"L'única previsió lingüística de l'Estatut que la part dispositiva de la STC 31/2010 declara inconstitucional i, per tant, anul·la, és el terme preferent de l'article 6.1 EAC, una preferència que, per cert, es garantia des de feia anys a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Justament, el contingut i l'abast de l'argumentació jurídica que s'esgrimeix a la Sentència per acabar resolent en aquest sentit, juntament amb la lectura restrictiva que es fa de la noció de llengua pròpia i del deure de conèixer el català, de ben segur que acabaran suscitant intenses controvèrsies interpretatives. El caràcter sintètic d'aquest comentari no permet entrar a estudiar-les amb el deteniment que es mereix aquest nou pronunciament jurisprudencial, que no compartim." p. 145
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada