Article del Doctor Lu Xiang (Xina, 28 MAR 2020)

"First Person: Heartbreak and hope – one doctor’s story from China’s coronavirus ground zero". Traducció al català.
Clica aquí si cal per veure tota l'entrada."Primera persona: Entre el cor trencat i l'esperança: la història d'un metge des de la zona zero del coronavirus de la #Xina".

Per Lu Xiang, director adjunt de la Missió Mèdica Jiangsu a #Huangshi (#Hubei) durant el brot de la #COVID_19. https://t.co/O1BHzA3EZP
Per a @VilaWeb

— 🎗Miquel Strubell i Trueta🎗 (@mstrubell) March 29, 2020

Font: https://news.un.org/en/story/2020/03/1060482

Primera persona: Entre el cor trencat i l'esperança: la història d'un metge des de la zona zero del coronavirus de la Xina

Proporcionat per Lu Xiang, director adjunt de la Missió Mèdica Jiangsu a Huangshi, Hubei durant el COVID-19.

Xiang Lu és un dels milers de metges xinesos que van ser enviats per combatre el brot COVID-19 a la província més afectada de Hubei, ja que va assolir el punt àlgid. Quan l'ONU News li va parlar el 23 de març, va dir que la situació és molt millor i que, finalment, podrà tornar a casa.

Des del brot original del coronavirus a Hubei, Xina, a finals de gener, 346 equips mèdics de 29 províncies a la Xina han estat enviats a Hubei per salvar vides, ajudant equips mèdics locals.

L'hospital que supervisa Xiang, l'Hospital Afiliat de Yifu de la Universitat Mèdica de Nanjing, va rebre la notificació per continuar la missió, el 24 de gener, just abans de l'any nou xinès, el moment més important perquè les persones tornen a casa i es reuneixen amb la família. Això és tracta d’una versió editada i traduïda de l’entrevista realitzada pels nostres companys de l’equip xinès d’UN News.

Un batalló es va reunir durant la nit

“Hi havia tan de personal mèdic voluntari per anar-hi, que se'ls va haver de posar en llista d’espera. El primer grup de personal mèdic, sis metges i infermeres, va ser enviat des del nostre hospital el passat 25 de gener.

Amb més de 30 anys d’experiència, tenia ganes de contribuir en primera línia, però la gravetat i l’escala massiva de l’epidèmia també m'intimidaven. Finalment vaig rebre la trucada telefònica el 10 de febrer i em van dir que dirigiria un equip a la ciutat de Huangshi. En menys de 24 hores, vaig haver de reunir un equip mèdic temporal de 310 persones d’una dotzena d’hospitals, per la qual cosa em vaig sentir sota una pressió enorme.

No coneixia una part del personal mèdic i no coneixia Huangshi, però sabia que la meva gestió i experiència clínica serien útils en la primera línia. Totes les persones de la missió estaven molt disposades a participar en aquesta batalla. Recordo sentir-me sota pressió i estressat, però també ple de confiança.

En aquell moment, l'epidèmia de Huangshi tocava el seu punt àlgid. Quan hi vam arribar, hi havia prop de 800 pacients, incloent-hi uns 100 en estat crític. El personal sanitari estava molt cansat i hi havia una escassetat de materials de protecció.

Era evident que el nostre equip mèdic hi havia arribat en el moment més difícil i en el període més intens de la batalla contra el virus. Va ser realment difícil: si les condicions són pobres, no hi ha manera de combatre la guerra.

No teníem temps per menjar

Durant les dues primeres setmanes, vam treballar gairebé dia i nit. Quasi no hi havia temps per menjar, i menys encara per contactar amb les nostres famílies. Vam renovar l'hospital per augmentar el nombre de llits i vam concentrat els pacients crítics en un dels hospitals més ben equipats.

Vaig treballar fins i tot com a fuster temporal per transformar les sales generals en sales de cures intensives que complien els estàndards nacionals d'un dia per l'altre!

Tot i que no hi ha cap medicament per curar la COVID-19, la meva experiència és que és important diagnosticar i intentar tractar el pacient com més aviat millor. He vist alguns casos encoratjadors: un pacient de 93 anys en estat crític s'ha recuperat i un altre pacient va ser donat d’alta de l’hospital al cap de dues sessions d’intubació del ventilador.

Els metges no temen les penúries, sinó la incomprensió

Des del començament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les organitzacions internacionals van fer valoracions objectives de la lluita contra la epidèmia de la Xina i van prendre les decisions encertades. Crec que això va ser un signe de solidaritat i suport.

Crec que el fet de no ser mal entès pels altres és la cosa més important. Com a metges, no tenim por de les dificultats, no tenim por de la fatiga. Però esperem que la gent ens pugui entendre de la manera correcta, especialment en moments difícils com aquests.

Afrontar la pandèmia: no entreu en pànic!

La setmana que ve, el meu equip completarà la seva missió i tornarà a casa. Em complau dir que cap membre de l’equip sanitari ni del personal sanitari local s’ha infectat.

Per al públic en general, el meu missatge principal és "no entreu en pànic!".

Quan Wuhan va experimentar un gran augment de casos, moltes persones van entrar en pànic i van acudir als hospitals, la qual cosa que va provocar infeccions creuades. Per tant, estigueu tranquils i romaneu a casa sempre que sigui possible. Aquesta és l’experiència més important que vull compartir”.

...ooo000ooo...

https://news.un.org/en/story/2020/03/1060482
First Person: Heartbreak and hope – one doctor’s story from China’s coronavirus ground zero

Provided by Lu Xiang, Deputy Director of Jiangsu Medical Mission to Huangshi, Hubei during the COVID-19.

Xiang Lu is one of the thousands of Chinese doctors who was dispatched to fight the COVID-19 outbreak in the hardest-hit province of Hubei, as it reached its peak. When UN News spoke to him on 23 March, he said that the situation is vastly improved and he may, at last, be able to return home.

Since the original outbreak of the coronavirus in Hubei, China, at the end of January, 346 medical teams, from 29 Provinces in China, have been sent to Hubei to save lives, aiding local medical teams.

The hospital that Xiang oversees, the Yifu Affiliated Hospital of Nanjing Medical University, got notification to go on the mission, on 24 January, just before Chinese New Year, the most important time for people to return home and reunite with family. This is an edited and translated version of the interview conducted by our colleagues from the UN News Chinese team.

A battalion assembled overnight

“So many medical staffvolunteered to go, that they had to be put on a waiting list. The first batch of medical personnel, six doctors and nurses, was dispatched from our hospital on 25 January.

With over 30 years of experience, I was eager to contribute to the front line, but the severity and massive scale of the epidemic was also intimidating. I eventually got the phone call to go on 10 February, and I was told that I was going to lead a team to the city of Huangshi. In less than 24 hours, I had to assemble a temporary medical team of 310 people from a dozen hospitals, so I was really pressed.

I didn’t know some of the medical staff, and I’m not familiar with Huangshi, but I knew that my management and clinical experience would be helpful on the front line. All the people on the mission were very willing to participate in this battle. I remember feeling under pressure and stressed, but also full of confidence.

At that time, the epidemic in Huangshi was close to its peak. By the time we arrived, there was close to 800 patients, including around 100 in a critical condition. The medical staff were very tired, and there was a shortage of protective materials.
Clearly, our medical team had arrived at the most difficult time and the most intense period of the battle against the virus. It was really difficult: if the conditions are poor, there is no way to fight the war.

No time to eat

For the first two weeks, we worked almost around the clock. There was almost no time to eat, let alone to contact our families. We renovated the hospital to increase the number of beds, and concentrated critical patients in one of the best-equipped hospitals.
I even worked as a temporary carpenter to transform general wards into intensive care wards that met the national standards overnight!
Although there is no medication to cure COVID-19, my experience is that it is important to diagnose and seek to treat patients as early as possible. I have seen some encouraging cases: a 93-year-old patient in critical condition recovered, and another patient was discharged from hospital after two rounds of ventilator intubation.

Doctors don’t fear hardships, but misunderstanding

Since the beginning, the World Health Organization (WHO) and the international organizations made objective assessments of China's fight against the epidemic and made correct decisions. I think this was a sign of solidarity and support.

Not being misunderstood by others is, I think, the most important thing. As doctors, we are not afraid of hardship, we’re not afraid of fatigue. But we hope that people can understand us in the right way, especially in difficult times such as these.

Facing pandemic: Don’t Panic!

Next week, my team will complete its mission and return home. I’m pleased to say that none of our medical team members and local medical staff were infected.
For the general public, my main message is “don’t panic!”.
When Wuhan saw a big rise in cases, many people were panicked, and flocked to the hospitals, which caused cross-infection. So, stay calm, and stay indoors whenever possible. This is the most important experience that I want to share.”