Cercar en aquest blog

Compte enrere

9 de juny 2019

Per M. Strubell: "Dubte Raonable"

"Dubte raonable" per M. Strubell
El Tribunal Suprem ha de ser valent, en la seva sentència sobre aquest judici polític (i malgrat la inexcusable lleig que fan uns i altres a organismes de les Nacions Unides, al Parlament Europeu, etc.). Ho argumento
Clica aquí si cal.


Si el Tribunal Suprem ha de decidir la responsabilitat penal de cadascun dels dotze acusats, considerant provat, més enllà de qualsevol dubte raonable:

1. Que els acusats van decidir allò que s'havien compromès a fer si la seva coalició electoral guanyava les eleccions: declarar la independència si una majoria dels votants ho decidia. La via triada, davant el silenci i la reconsagrada ineptitud política del Gobierno, va ser un referèndum. Que no és punible des de la reforma del codi penal de 2005.

2. Que per fer-ho van utilitzar i/o atiar i/o justificar la violència, en un aixecament que, des de la reforma de 1995 del qual va ser ponent Diego López Garrido [1], havia de ser violent per ser penalment perseguible. I que el legislador va pensar que si, després de dotzenes d'altres, t'enfiles -amb permís- al damunt d'un vehicle (tronat, dit sigui de passada, i sense cap protecció davant d'una manifestació espontània de milers de persones cantant consignes i el Virolai, i repartint clavells) de la guàrdia civil, per demanar que la gent se'n vagi a casa, això és constitutiu d'una rebel.lió. I justifica que et detinguin sense fiança durant 600 dies. I que t'impedeixin dos cops, i malgrat les indications de l'ONU, sotmetre't a la investidura per ser President de la Generalitat.

3. Que per organitzar el referèndum -que des de 2005 no és penalment punible- els polítics acusats van enganyar repetidament la Intervenció de la Generalitat, tan temuda -i ho dic per experiència!- per la seva meticulositat i rigorositat. I malgrat el control estricte, humiliant, imposat per Hisenda.

4. Que no tenen cap dubte que hi ha hagut un acte de sedició, tot i fet per ciutadans elegits que no han amagat mai el seu compromís de respectar la voluntat de la majoria dels votants catalans, pel que fa a l'irrenunciable (i unilateral, per definició) dret a l'autodeterminació del poble català que Espanya està obligada pels seus tractats internacionals no només a respectar sinó a afavorir. En la legislació de 2017, i els diferents fulls de ruta, tot publicat i àmpliament difós, el secretisme propi d'un acte de sedició l'han de saber argumentar sense cap dubte raonable.

5. Ha d'argumentar més enllà de qualsevol dubte raonable que el Tribunal Constitucional no s'ha extralimitat ni s'ha deixat manipular per l'executiu (gràcies en bona part a atribucions noves legalment introduïdes pel partit popular i qüestionades després per la Comissió de Venècia)[2], per intentar envair escandalosament la sobirania deliberativa d'un Parlament (que volia fer una cosa no penable punible), bloquejant iniciatives diverses i culminant amb l'insòlit bloqueig a la investidura del MH i legítim president de Catalunya, el gener de 2018, bloqueig (fruit, a més, de confessades pressions de l'executiu espanyol), que ni tan sols el normalment dòcil Consejo de Estado va recolzar.

6. Ha de considerar més allà de qualsevol dubte raonable, que no s'han vulnerat (i no cal que sigui de manera flagrant) drets fonamentals, com ara les llibertats d'associació, de reunió, de manifestació i expressió; i de forma més notòria, el dret a un judici just, per part del tribunal que correspon, amb dret a preparar adequadament la defensa, amb dret a una segona instància, i amb dret a contrastar el que dos milions de catalans van poder veure i viure el dia 1 d'octubre i que hem sentit explicar amb mentides inadmissibles.

7. Si dissentís de les molt notòries decisions dels tribunals d'Alemanya i Bèlgica, hauria d'argumentar amb solidesa perquè ni les va recórrer a instàncies superiors, ni ha plantejat -com les defenses fa mesos que demanen- una qüestió prejudicial davant el Tribunal Europeu de Justícia, que potser hauria acabat molt abans amb aquesta farsa. 

Aquest Tribunal Suprem està atrapat per les seves pròpies decisions anteriors, sobretot mantenint els nous dirigents en presó preventiva, malgrat les crides d'organitzacions internacionals de drets humans, amb la feble excusa del risc de fuga, i l'encara més insostenible argument del risc de reiteració en un suposat delicte. Organitzar un referèndum no és penalment punible, i per tant encara és hora que m'aclareixin de quin delicte en concret els acusen, si no és el de representar organitzacions reconegudes pel seu pacificisme i civisme, o partits polítics que presenten obertament els seus programes electorals com tots els altres.

També està atrapat per l'opinió pública de l'entorn dels magistrats (i dels presos). Espanya vol sang, no ha volgut entendre l'origen del gran auge del moviment independentista quan es preparava la devastadora sentència contra l'Estatut el 2010, en resposta al recurs presentat pels autèntics incendiaris causants del conflicte, el PP, recurs descrit el 2007 per Pérez Royo [3] com a cop d'estat. 

A l'opinió pública madrilenya i espanyola se l'ha alimentada a base d'un fals relat i no està preparada perquè el Tribunal Suprem del seu país els el desmunti.

Els magistrats seran prou valents? Es jugaran les possibilitats d'ascens, denunciant el fet que els polítics espanyols, incapaços d'asseure's en una taula amb els catalans, els hagin endossat aquest conflicte polític, que només té una solució política? Havent evitat els encaraments que reclamava la societat catalana, serà prou valent per denunciar els perjurs? Pot deixar passar el fet que una mateixa causa es porti a tribunals diversos? O la violència desmesurada de la policia espanyola planificada totalment al marge dels acords amb la policia del país- per impedir un referèndum, que des de 2005 no és punible, Codi Penal en mà? La unitat d'Espanya no s'hauria d'haver de defensar a cops de porra, ni qüestionar als tribunals internacionals. El màxim tribunal d'Espanya té una gran oportunitat per dir públicament i clara: la unitat d'Espanya no es guanya als tribunals sinó a les urnes. Que és on es pot perdre.


[2]  CDL-AD(2017)003  English  13/03/2017 -  Public

English version:pending.

Cap comentari:

Publica un comentari