Cercar en aquest blog

Compte enrere

14 de gen. 2019

Junqueras' and Romeva's counsels' brief (summary)

Here is an English rendering of an article summarising the Junqueras' and Romeva's counsels' case, published on 13 JAN 2019. If the source objects I shall of course delete it.
Click here if need be to read the whole post

Neither rebellion, nor sedition, nor embezzlement: Junqueras and Romeva’s defence counsel’s brief

Oriol Junqueras and Raül Romeva’s lawyers do not see that they can be accused of any offence and ask for their acquittal in their defence writings that TV3 has had access to

David Melgarejo
13/01/2019 - 20.55 Updated 13/01/2019 - 22.08

Neither rebellion, nor sedition, nor embezzlement. The defence do not see any grounds to charge Oriol Junqueras and Raül Romeva with any of these offences and therefore asks for their acquittal. This is what emerges from the texts on which their counsel will base themselves in the 1 October trial, which TV3 has advanced. There are 115 pages in which the lawyers ask again for Junqueras and Romeva to be freed in order to have a fair trial.

The defence does not see armed violence of a charge of rebellion, which implies the highest penalties of imprisonment. It says this is an invention of the prosecution,which saw an aggression in the right to decide. It recalls that Junqueras andRomeva, "apart from being pro-independence, are first and foremost democrats and pacifists."

In the case of Junqueras, the defence paper says he is the father of "junquerisme", as a term used to refer to a peaceful and integrative project:

"The path of Oriol Junqueras i Vies is linked to Europeanism and the defence of republican values. He is well-known for his articles about the Christian tradition and values, the persecution of his objectives by peaceful means. In the media and as a definition of his ideological position, reference has often been made to 'junquerisme' as the definition of a peaceful and integrating political project."

It recalls Romeva’s career promoting the culture of peace and his membership of non-violence projects.

Raül Romeva has dedicated his whole life to the culture of peace and is a militant of non-violence who learnt from the movements objecting to compulsory military service. He was a researcher on peace and disarmament at the UNESCO Centre of Catalonia, he was coordinator of disarmament and conflict prevention campaigns at Intermón-Oxfam. For years he worked in refugee camps of the Balkans War and in 1995-1996 he was Head of the UNESCO Office in Sarajevo."

On sedition, the State Legal office sees a public and tumultuous uprising against the action of the authorities, in the framework of 20-Sept and 1-Oct. The lawyers defend that it is the exercise of fundamental rights, such as that of demonstration:

"The behaviour attributed to my clients is clearly inserted in the exercise of basic fundamental rights that, beyond generating (in the worst scenario) difficulties in the development of actions of authority that are tolerated by any democratic conception of these rights, would never be directed towards preventing the exercise of public functions or authority."

As regards the offence of embezzlement, the defence cannot find it anywhere either. There can not be, they say – unless there is a loss of public trust in the administration of public money. And, in this case, it was the citizen mandate which – they claim – called for the referendum and, therefore, the allocation of an investment. 

"Nor do the facts amount to an act of embezzlement, given the absence of any act performed by the authorities to illegitimately cover expenses contrary to the duty of loyalty in the custody of public funds." 

The counsel’s narration of the facts

To defend themselves, Junqueras and Romeva point with their index fingers. 

They point at Rajoy’s government, for having created, they say, a strategy of judicial and political persecution of a legal and legitimate ideology: independence, when its social base had grown and was an real option of change. 
"This cause is an example of the instrumental use of the criminal process to pursue a movement that, peacefully, longs for a political objective which is legitimate in democracy."

They point at the Constitutional Court (CC), for more than one reason. For its [2010] judgement cutting back the [2006] Statute made the will for independence grow. And for having been a censor, in recent years, of the political resolutions that the Parliament of Catalonia adopted in favour of sovereignty.

"During the legislature an unprecedented situation was produced, viz. the criminalization of debating, for the CC forbade the Parliament, under threat of committing an offence, debating in the Plenary and transacting proposals that had as their subject the exercise of the right of self -determination, thereby affecting various political initiatives, and passing from the traditional paper of "negative legislator" or an instance of control to that of a veritable censor."

Both the former vice president and former claim that they will not ever abandon the idea of dialogue with the Spanish government. They do acknowledge having acted unilaterally just once: when they decided to call and promote the referendum proposed by Puigdemont. They claim they are convinced of its legitimacy, and that it was not an offence. 

A referendum that in their view has served the Spanish state to invent an artificial judicial tale: it starts on September 20 and they say it is full of irregularities. To start with, with a charge of violence that they do not share and that they attribute to the exaggeration of a court secretary, that of No. 13, that they say – without identifying it – has a particular ideology.
"For reasons that we do not know but that might be linked to the ideological ascription of the official of the judicial administration, she spontaneously decided to explain the facts in a biased way that was to serve as a perfect excuse for the construction of an apocalyptic narration of the facts, that was to end up being very useful for the theses of the charges and crucial for the imprisonment of two good men, senyor Jordi Sànchez and senyor Jordi Cuixart."

They believe that on October 1 the National Police and the Civil Guard acted with finalities other than to comply with the court order on the referendum. They claim they wanted to generate images of violence to intimidate and punish the voters and to generate the image that there was a popular uprising.
"The CNP and the GC acted with purposes other than to comply with the court order, focusing on generating unused images of violence that could (surely to its point) to frighten the voters and prevent their participation in that referendum or to scare them for having done it."

They assure that the attempts at dialogue continued until the declaration of independence. But with the same negative answer. And that, in return, they were the victims of a general cause in which their fundamental rights have been severely cut: by pre-trial detention, by how they stood for the elections of Article 155 or, later, by their suspension as MPs. 

The document makes several petitions to the Supreme Court ahead of the trial. The most outstanding one is that Junqueras and Romeva be granted freedom because in this way, they say, their right to defence will not continue to be violated, and that the trial be held by the Supreme court, but transferred to Barcelona. 

Key week of the trial

Monday marks the start of the key week of the trial of the process. The defence counsel present their texts refuting the charges that could condemn the independence politicians to 25 years of prison. 

Despite the fact that there were no dates for the start of the trial, the Supreme Court has called on the Ministry of the Interior to begin the procedures to transfer the pro-independence leaders who are in Catalan prisons to Madrid in the last week of January.

Up to now the most widely quoted dates for the start of the trial are the 22nd and 29th of January. With this decision of the Supreme Court, it is possible that the trial will not start until early February


Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació: l'escrit de defensa de Junqueras i Romeva

Els advocats d'Oriol Junqueras i Raül Romeva no veuen que se'ls pugui acusar de cap delicte i en demanen l'absolució en els escrits de defensa als quals ha tingut accés TV3

David Melgarejo
13/01/2019 - 20.55 Actualitzat 13/01/2019 - 22.08

Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. La defensa no veu que es pugui acusar Oriol Junqueras i Raül Romeva de cap d'aquests delictes i, per tant, en demana l'absolució. Així es desprèn dels escrits en què es basaran els seus advocats en el judici de l'1-O, que avança TV3. Són 115 pàgines en què els advocats tornen a demanar que deixin Junqueras i Romeva en llibertat per tenir un judici just.

La defensa no veu la violència armada d'una acusació per rebel·lió, la que implica les penes de presó més altes. Diu que és una invenció de la Fiscalia, que veu en el dret a decidir una agressió. I recorda que Junqueras i Romeva, "abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes".

En el cas de Junqueras, l'escrit de la defensa diu que és el pare del "junquerisme", com a terme utilitzat per referir-se a un projecte pacífic i integrador:

"La trajectòria d'Oriol Junqueras i Vies està vinculada a l'europeisme i la defensa dels valors republicans. És conegut pels seus articles sobre la tradició cristiana i els seus valors, inclosa la persecució dels seus objectius per mitjans pacífics. Sovint, en els mitjans de comunicació i com a definició del seu posicionament ideològic, s'ha fet referència al 'junquerisme' com la definició d'un projecte polític pacífic i integrador."

De Romeva, recorda la seva carrera d'impuls a la cultura de la pau i la seva militància en projectes de no-violència.

"Raül Romeva ha dedicat tota la seva vida a la cultura de pau i és un militant de la no-violència que va aprendre dels moviments d'objecció al servei militar obligatori. Investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO de Catalunya, va ser coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes d'Intermón-Oxfam. Durant anys va estar treballant en camps de refugiats de la guerra dels Balcans i en 1995-1996 va ser Cap d'Oficina de la UNESCO a Sarajevo."

Sobre la sedició, l'Advocacia de l'Estat veu un alçament públic i tumultuari contra l'actuació de les autoritats, en clau del 20S i l'1-O. Els advocats defensen que és l'exercici de drets fonamentals, com el de manifestació:

"Les conductes atribuïdes als meus mandants s'insereixen clarament en l'exercici de drets fonamentals bàsics que, més enllà de generar (en la pitjor de les hipòtesis) dificultats en el desenvolupament d'actuacions de l'autoritat tolerades per qualsevol concepció democràtica d'aquests drets, no estiguessin mai orientades a impedir l'exercici de funcions públiques o de l'autoritat."

Pel que fa al delicte de malversació, la defensa tampoc el troba per enlloc. No n'hi pot haver --diuen-- si no hi ha una pèrdua de la confiança ciutadana en l'administració dels diners públics. I, en aquest cas, era el mandat ciutadà el que --segons diuen-- demanava fer el referèndum i, per tant, destinar-hi una inversió.

"Tampoc constitueixen els fets acte de malversació en no existir cap acte comès per autoritat per sufragar de forma il·lícita despeses contraris al deure de fidelitat a la custòdia de fons públics."  

El relat dels fets de les defenses

Per defensar-se, Junqueras i Romeva apunten amb el dit.

Apunten al govern de Rajoy, per haver creat -diuen- una estratègia de persecució judicial i política d'una ideologia legal i legítima: l'independentisme, quan la seva base social havia crescut i era una opció de canvi real.

"Aquesta causa és un exemple d 'instrumentalització del procés penal per a la persecució d'un moviment que, pacíficament, anhela un objectiu polític legítim en democràcia."

Apunten al Constitucional, per més d'un motiu. Per la sentència de retallada de l'Estatut que va fer créixer el sentiment independentista. I per haver fet de censor, en els últims anys, de les resolucions polítiques que s'han aprovat al Parlament de Catalunya a favor de la sobirania.

"Durant la legislatura es va produir una situació inaudita com és la criminalització del debat ja que el TC prohibia al Parlament, sota amenaça de cometre delicte, debatre en el Ple i tramitar propostes que tinguessin com a tema l'exercici del dret a l'autodeterminació, afectant així diferents iniciatives polítiques, passant de la seva tradicional paper de 'legislador negatiu' o instància de control a un veritable censor."

Tots dos, exvicepresident i exconseller, asseguren que no van abandonar mai la idea del diàleg amb el govern espanyol. I sí que reconeixen haver actuat unilateralment només un cop: quan van decidir convocar i impulsar el referèndum plantejat per Puigdemont. Asseguren que estan convençuts de la seva legitimitat i que no era cap delicte.

Un referèndum que als seus ulls ha servit a l'estat espanyol per inventar-se un relat judicial artificial: que arrenca el 20S i que diuen que està ple d'irregularitats. D'entrada, amb una acusació de violència que no comparteixen i que atribueixen a l'exageració d'una secretària judicial, la del 13, que diuen -sense assenyalar-la- que té una ideologia determinada.

"Per raons que es desconeixen però que podrien estar vinculades amb l'adscripció ideològica de la lletrada de l'administració judicial, aquesta va decidir espontàniament explicar els fets en una versió esbiaixada que va servir de perfecta excusa per a la construcció d'un relat apocalíptic dels fets esdevinguts que finalment va resultar molt útil a les tesis d'acusació i crucial per a l'empresonament de dos homes bons, els senyors Jordi Sànchez i Jordi Cuixart."

Creuen que l'1 d'octubre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar amb finalitats diferents a les de donar compliment al mandat judicial d'aturar el referèndum. Asseguren que volien generar imatges de violència per atemorir i castigar els votants i a més generar la imatge que hi havia una sublevació popular.

"El CNP i la GC van actuar amb finalitats diferents a les de donar efectivitat a l'ordre judicial, centrant-se en generar imatges de violència inusitades que poguessin (segurament al seu entendre) atemorir els votants i impedir la seva participació en aquest referèndum o bé escarmentar-les per haver-ho fet."

Els intents de diàleg asseguren que van continuar fins a la declaració d'independència. Però amb la mateixa resposta negativa. I que, a canvi, van ser víctimes d'una causa general en què s'han vist retallats greument els seus drets fonamentals: per la presó preventiva, per com es van presentar a les eleccions del 155 o, més tard, per la suspensió com a diputats.

L'escrit fa diverses peticions al Suprem de cara al judici. La més destacada és que es deixi en llibertat Junqueras i Romeva perquè així diuen que no se seguirà vulnerant el seu dret a la defensa, i que el judici es faci al Suprem, però que es traslladi a Barcelona.

Setmana clau del judici

Dilluns comença una setmana clau del judici del procés. Les defenses presenten els escrits on refuten les acusacions que poden condemnar els polítics independentistes a 25 anys de presó.

Tot i que encara no hi ha data per l'inici del judici oral, el Tribunal Suprem ja ha demanat al Ministeri de l'Interior que comenci els tràmits per traslladar els líders independentistes que són en presons catalanes cap a Madrid l'última setmana de gener.

Fins ara les dates que sonaven més per a l'inici d'aquest judici eren el dia 22 i el 29 de gener. Amb la decisió del Suprem s'obre la possibilitat que el judici no comenci fins a principis de febrer.

Font: https://www.ccma.cat/324/ni-rebellio-ni-sedicio-ni-malversacio-lescrit-de-defensa-de-junqueras-i-romeva/noticia/2897479/


Cap comentari:

Publica un comentari