Cercar en aquest blog

Compte enrere

16 de gen. 2019

Jordi Cuixart's counsel's brief. 13 JAN 2019

Here is an English rendering of an article summarising Jordi Cuxart's counsels' brief, published on 13 JAN 2019. If the source objects I shall of course delete it.
Click here if need be to read the whole post


The eleven points of the defense of Jordi Cuixart in the political trial against the 1-O

VilaWeb has had access to the defence brief for the President of Òmnium Cultural, which will be presented today to the Spanish Supreme Court

14.01.2019 21:22

The team of lawyers who defend the president of Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, has completed the defence brief that will be presented tomorrow to the Spanish Supreme Court. VilaWeb has had access to the 93-page document that defines all the violations of fundamental rights point by point and which provides political arguments and case-law of the Supreme Court itself, of the Spanish Constitutional Court and of the Strasbourg Court to dismantle all the allegations and to accuse Spain of violating social, political, civil and human rights in this case. The defence also highlights the repeated violations of the European Convention on Human Rights.

The eleven points of Cuixart's defence are part of the prior issues in the text. In the provisional conclusions, the defence asks for an acquittal because the facts described are not a crime and because, if there is no crime, there is no authorship. They also deny the accusations of the prosecution, the state legal office and the Vox private prosecution and reaffirm the civic and peaceful commitment of Cuixart and his career and his defence of non-violence and civil disobedience.

The first point describes a 'context of violation of fundamental rights as a result of the overprotection of the territorial unity of Spain'. It compiles the irregularities of the investigation in Barcelona court No. 13, of the High Court of Catalonia prosecutor's office, the animosity of the prosecution against independence, the suspension of the right of assembly in acts of support for the 1 October 2017 [referendum] in Madrid and Vitoria, the creation of a climate of political exceptionality and the protection of the unity of Spain as an argument to relegate to the background the protection of civil and political rights.

The second point, a trial on freedom of expression, explains that it is intended to build an accusation against Omnium, acting against many acts protected by freedom of expression, such as the dissemination and defence of the referendum. It criticizes the prosecution for collecting Cuixart's interventions in interviews, events and social networks in defence of 1 Octobe, since they were political opinions that cannot be prosecuted criminally.

The third point, a trial of the right of peaceful assembly, reviews the mobilizations of September 11 [each year] and September 20 and the October 1 2017. The defence questions the 'construction of criminal procedures' for serious crimes that are based on multitudinous and peaceful acts, and remembers that this erodes the fundamental right of assembly and of all the citizenship and that it intends to intimidate.

The fourth point, the trial of the right of self-determination, warns that the Spanish Constitutional Court and the prosecutor's office accepted the ruling of the Supreme of Canada on Quebec, and that this is incompatible with the charges. "Neither the position nor the right to defend it can be the object of incrimination, accusation or attack on the basic principles of international law," the defence maintains on the right of self-determination. It also says that exercising this right in Catalonia is an open legal debate.

The fifth point, a trial that conceals torture, tells about the violence of the Spanish police forces against voters on October 1. It denounces that the prosecutor, who has the authority to open an investigation, has done nothing and only makes a vague reference to it in his writings of indictment. it also mentions Cuixart's calls on citizens to peaceful and non-violent reswponses, both on October 1 and on September 20.

The sixth point, a trial before an non-jurisdictional court, includes the violations that the defendants have repeatedly denounced: the right to have a natural judge, by which the case should be tried by the High Court of Catalonia; the right to have a double level of jurisdiction, by which the Supreme should be the last instance to appeal to, because the Constitutional Court does not review the substance of the sentence; and the right to an impartial and independent court, citing the recusations that were rejected, the scandal of Cosido's WhatsApp, etc.

The seventh point, also of a more technical nature, denounces that it is an trial without guarantees and that the right of a due process is violated. This point mentions the right to speak in Catalan, the lack of competence in the fact that Vox is a popular prosecutor despite having electoral interests and despite this being contrary to the international human rights treaties signed by Spain, and the exception procedural legislation that creates the impossibility of a double level of jurisdiction.

The eighth point, a trial that violates criminal legality, highlights the penalties of conduct that correspond to the exercise of fundamental rights and that penal types, such as rebellion, designed for coup d'etats such as the one on 23 February 1981, are applied. Here, Cuixart's defence cites the resolution of the High Court of Schleswig-Holstein that discredits the charge against Carles Puigdemont, and also the manifesto by Spanish criminal lawyers who criticized the charges for this offence.

The ninth point denounces the violation of the defendants' presumption of innocence in a "reiterated and unacceptable way" by political authorities and the media in recent months. In addition, it criticizes that the court has done nothing to preserve the presumption of innocence of the defendants.

The tenth point, a trial with arbitrary detention, points out that the Supreme Court has ruled in opposition to the case law of the Strasbourg Court on the matter of provisional imprisonment, says that the arbitrary detention is obvious and that the imprisonment of Cuixart and the other defendants was an action to intimidate the independence movement, and not part of the laid-down procedure. It also mentions the fact that Cuixart has a twenty-one month-old son and the damage that this causes the child.

Finally, the eleventh point, a trial that will end up condemning the State for having violated democratic rights, predicts that the case will end up being tried in international courts and that Spain will be convicted. In addition, it denounces the application of the enemy's criminal law  and the serious violations of the rights of all the defendants.


Els onze punts de la defensa de Jordi Cuixart en el judici polític contra l’1-O

VilaWeb ha tingut accés a l'escrit de defensa del president d'Òmnium Cultural, que es presentarà avui al Tribunal Suprem espanyol 

14.01.2019  21:22

L’equip d’advocats que defensen el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enllestit l’escrit de defensa que presentaran demà mateix al Tribunal Suprem espanyol. VilaWeb ha tingut accés al document, de 93 pàgines, que desgrana totes les vulneracions de drets fonamentals punt per punt i que aporta arguments polítics i jurisprudència del Suprem mateix, del Tribunal Constitucional espanyol i del Tribunal d’Estrasburg per a desmuntar totes les acusacions i acusar l’estat espanyol de vulnerar drets socials, polítics, civils i humans en aquesta causa. La defensa també posa en relleu les reiterades violacions del Conveni Europeu dels Drets Humans. 

Els onze punts de la defensa de Cuixart formen part de les qüestions prèvies de l’escrit. En les conclusions provisionals, la defensa en demana l’absolució perquè els fets descrits no constitueixen cap delicte i perquè, si no hi ha delicte, no hi ha autor. També neguen les acusacions de la fiscalia, de l’advocacia de l’estat i de Vox i refermen el compromís cívic i pacifista de Cuixart i la seva trajectòria i defensa de la no-violència i la desobediència civil.

El primer punt descriu un ‘context de vulneració de drets fonamentals producte de la sobreprotecció de la unitat territorial d’Espanya’. Recull les irregularitats de la instrucció del jutjat 13 de Barcelona, de la fiscalia superior de Catalunya, l’animadversió de la fiscalia contra l’independentisme, la suspensió del dret de reunió en actes de suport a l’1-O a Madrid i Vitòria, la creació d’un clima d’excepcionalitat política i la protecció de la unitat d’Espanya com a argument per a relegar a un segon pla la protecció dels drets civils i polítics.

El segon punt, judici a la llibertat d’expressió, explica que es pretén construir una acusació contra Òmnium, actuant contra molts actes emparats en la llibertat d’expressió, com ara la difusió i defensa del referèndum. Critica que les acusacions recullin intervencions de Cuixart en entrevistes, actes i a les xarxes socials en defensa de l’1-O, atès que eren opinions polítiques que no poden ser perseguides penalment.

El tercer apartat, judici al dret de reunió pacífica, repassa les mobilitzacions dels Onzes de Setembre i del 20 de setembre i el primer d’octubre de 2017. La defensa qüestiona la ‘construcció de procediments penals’ per delictes greus que es basen en actes multitudinaris i pacífics, i recorda que això erosiona el dret fonamental de reunió i de tota la ciutadania i que pretén intimidar.

El quart punt, el judici al dret d’autodeterminació, adverteix que el Constitucional espanyol i la fiscalia van assumir la sentència del Suprem del Canadà sobre el Quebec, i que això és incompatible amb les acusacions. ‘Ni la posició ni el dret de defensar-lo poden ser objecte d’incriminació, acusació ni atac a principis bàsics del dret internacional’, sosté la defensa sobre el dret d’autodeterminació. També diu que l’exercici d’aquest dret a Catalunya és un debat jurídic obert.

El cinquè apartat, un judici que encobreix la tortura, relata la violència dels cossos policíacs espanyols contra els votants l’1-O. Denuncia que la fiscalia, que té competències per a obrir una investigació, no hagi fet res i que només hi faci una referència vaga en els seus escrits d’acusació. També esmenta les crides al pacifisme i a la resposta no violenta de Cuixart als ciutadans, tant l’1-O com el 20-S.

El sisè punt, un judici davant un tribunal incompetent, recull les vulneracions que les defenses han denunciat reiteradament: el dret de tenir un jutge natural, pel qual el cas s’hauria de jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; el dret de tenir un doble grau de jurisdicció, pel qual el Suprem hauria de ser l’última instància per a recórrer, perquè el Constitucional no revisa el fons de la sentència; i el dret de tenir un tribunal imparcial i independent, en què citen les recusacions que van refusar-se, l’escàndol del WhatsApp de Cosidó, etc.

El setè punt, també de caràcter més tècnic, denuncia que és un judici sense garanties i que es vulnera el dret d’un procés penal degut. En aquest apartat s’esmenta el dret de poder declarar en català, la incompetència del fet que Vox sigui acusació popular tot i tenir interessos electoralistes i tot i ser contrari als tractats de drets humans internacionals que ha signat l’estat espanyol, i el dret processal d’excepció que crea la impossibilitat del doble grau de jurisdicció.

El vuitè apartat, un judici que vulnera la legalitat penal, posa en relleu que es penalitzin conductes que corresponen a l’exercici de drets fonamentals i que s’apliquin tipus penals, com la rebel·lió, pensats per a cops d’estat com el del 23-F. Aquí, la defensa de Cuixart cita la resolució del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein, que desacredita l’acusació contra Carles Puigdemont i també el manifest de catedràtics espanyols de dret penal que criticaven l’acusació per aquest delicte.

El novè punt denuncia la vulneració de la presumpció d’innocència dels processats de manera ‘reiterada i inacceptable’ per part d’autoritats polítiques i mitjans de comunicació durant aquests últims mesos. A més, critica que el tribunal no hagi fet res per a preservar la presumpció d’innocència dels acusats.

El desè apartat, un judici amb detenció arbitrària, assenyala que el Suprem ha contradit la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg en matèria de presó provisional, diu que la detenció arbitrària és evident i que l’empresonament de Cuixart i la resta d’acusats fou una acció per a intimidar el moviment independentista, i no pas com a part del procediment processal. També menciona el fet que Cuixart tingui un fill de vint-i-un mesos i els danys que això causa a l’infant.

Finalment, l’onzè apartat, un judici que acabarà amb condemna a l’estat per haver vulnerat drets democràtics, pronostica que la causa s’acabarà jutjant en tribunals internacionals i que Espanya rebrà una condemna. A més, denuncia l’aplicació del dret penal de l’enemic i les greus vulneracions de drets de tots els acusats.

Full text (Spanish): https://issuu.com/claraardevolmallol/docs/escrit_defensa_cuixart_premsa

Cap comentari:

Publica un comentari