Today I set out on a tough road, a road that, unfortunately, so many others that preceded us have had to take. The Road to Exile.
I cannot hide the deep sadness that I feel in moving away from so many of you that I love, that I love so much. Of so many struggles shared over so many years with people who are moved by a single goal: that of changing the society they live in. To make it fairer. Worthy people. To stop seeing the landscapes that have surrounded me since childhood, to stroll through the cities where I have lived...
I feel sad, but I would have been felt even sadder living in silence. Feeling my freedom of expression censored by courts that intimidate and apply - brazenly - political criteria. Every day, every hour I felt my freedom limited by arbitrary threats from the courts. I did not feel free. I didn't recognize myself. During recent weeks, I have been living inside an internal prison.
Exile will be a tough road, but it is the only way I have to recover my political voice. It is the only way I have to stand up to the PP government, that persecutes everyone who is in favour of voting, and who punishes anyone who tries to change what is laid down and established. It is a government that is ready to push aside the rule of law and civil liberties in order to achieve its political ends.
I have a daughter, Agnès. Mothers know how much I love her. And how strong the feeling is, of giving her all one can. Exile will allow me to be a mother for her, and she deserves it. A lot.
I want to say one last thing. Do not let bitterness gnaw inside you. The analysis of an anti-democratic and deeply unfair reality must not give way to resentment against anyone or anything. Only from respect for and love of all citizens and all opinions will we achieve profound, radical changes. Only through working together will we achieve a Republic for everyone.
As Oriol says, "In the days ahead, stay strong and united. Transform indignation into courage and perseverance. Anger, into love. Always think of others. What do we have to do? Persist because I shall persist. Thank you for all your support. I love you." And that's what we will do, Oriol.
I am writing to you, right now, with sincerity and freedom. And I shall be able to do it that way from now on, as general secretary of the ERC, a party that I love, that has given so much to the country and has yet to give plenty more.
...ooo000ooo...
Avui emprenc un camí dur, un camí que, malauradament, tants d'altres que ens precedeixen han hagut d'agafar. El camí de l'exili.
No puc amagar la profunda tristor que sento d'allunyar-me de tanta gent que m'estimo -i que m'estimo molt. De tantes lluites compartides durant tants anys amb persones que els mou un únic objectiu: canviar la societat on viuen. Fer-la més justa. Persones dignes. Deixar de veure ela paisatges que m'envolten des de la infantesa, de passejar per les ciutats on he viscut...
Sento tristor, però molt més trist hauria sigut viure silenciada interiorment. Sentir la meva llibertat d'expressió censurada per uns tribunals que intimiden i que apliquen -descaradament- criteris polítics. Cada dia, cada hora sentia la meva llibertat limitada per amenaces judicials arbitràries. No em sentia lliure. No em reconeixia. Aquestes darreres setmanes he viscut dins d'una presó interna.
L'exili serà un camí dur, però és l'única forma que tinc de recuperar la meva veu política. Es l'única forma que tinc d'alçar-me en contra del Govern del PP, que persegueix tothom qui està a favor de votar, i que castiga qualsevol que intenta canviar el prestablert i l'establert. Un Govern que està disposat a saltar-se l'estat de dret i les llibertats civils per aconseguir els seus fins polítics.
Tinc una filla, l'Agnès. Les mares sabeu com me l'estimo. I com de fort és el sentiment de donar-li tot el que li pugui donar, L'exili em permetrà fer-li de mare, i s'ho mereix. Molt.
Us vull dir una darrera cosa. No deixeu que la rancúnia s'apoderi de vosaltres. L'anàlisi d'una realitat anti-democràtica i profundament injusta no ha de donar pas el ressentiment. Contra ningú. Contra res. Només des del respecte i de l'amor cap a tots els ciutadans i totes les opinions bastirem canvis radicals i profunds. Només des del treball conjunt aconseguirem una República per a tots.
Tal com diu l'Oriol, "En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia, en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo". I això és el que farem, Oriol.
Us escric, ara sí, amb sinceritat i llibertat. I és tal com ho podré fer des d'ara com a secretària general d'ERC, un partit que estimo, que ha donat tant al país i que encara ha de donar molt més.
Visca la llibertat, la justícia, la igualtat i la fraternitat. Visca una República catalana per a tothom!
Marta Rovira
Secretària general d'Esquerra Republicana
23 de març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada