CONSELL NACIONAL DE CATALUNYA (1944)

El 1944 el Consell Nacional de Catalunya, a Londres, va publicar una "Declaració" que té un valor més que històric. 

 

*** Clica a "Més informació" per accedir a la resta d'aquest post ****

 

https://twitter.com/Cataloniawatch/status/972537022370975744

DECLARACIÓ
DEL
CONSELL NACIONAL DE CATALUNYA

Perquè fem aquesta crida

AQUESTA crida va adreçada a tots els Catalans que sentin la dignitat d'ésser-ne, i que no hagin perdut la fe en el seu poble ni renunciat a la tradició democràtica de Catalunya.  La fem amb el pensament posat sobre tot en aquells germans nostres que perseguits, però no sotmesos, sofreixen i esperen en la pàtria ocupada l'hora de la deslliurança. La fem, perquè al llindar d'unes hores decisives per a tot el món, i més particularment per a Catalunya, els catalans que en sentim la suprema exigència volem que la nostra voluntat coincident, però massa dispersa, s'estructuri en una acció orgànica i militant.  La fem en el moment de quedar ampliat el Consell Nacional de Catalunya amb representacions en terres d'Amèrica de les Comunitats Catalanes i partits polítics.  Molts són els que en la seva patriòtica impaciència troben que aquesta declaració s'ha fet esperar massa.  És perquè hauríem volgut que el moviment democràtic que haurà de recollir, empènyer i endegar el redreç del nostre poble, s'hagués fet sota el signe d'una unitat encara més àmplia i hem sacrificat esforços i temps a procurar assolir aquest noble objectiu.  No ens dol, però, haver-los esmerçat; de cara al demà no els creiem esforços i temps perduts.  Però davant la transcendència del moment, no podríem, sense greu mancança dels nostres deures envers Catalunya, retrassar més l'actuació resolta, exigida per la voluntat catalana de recobrament. I és sentint-ho així, que amb els braços oberts i amb esperit d'unió llencem aquesta crida a la consciència catalana, per tal de que es redreci en un nou alçament per la dignitat civil dels catalans i la llibertat nacional de Catalunya.
    Fem aquesta declaració en l'etapa final de la guerra a Europa, quan el cicle de destrucció i despotisme que s'inicià amb l'atac del feixisme espanyol, ajudat per les potències de l'Eix, contra la República i contra les nostres llibertats, està pròxim a cloure's amb el triomf de les Nacions Unides.  Diferir per més temps la exposició del nostre pensament podria ésser font de confusionismes, deixar creure que el nostre poble renunciava al seu dret, després d'haver vessat tantes vegades la seva sang per les mateixes causes i en defensa dels mateixos ideals avui en lluita.  Damunt del nostre poble caigué el trist privilegi de tenir que enfrontar-se amb la moderna versió feixista de la vella tirania-despòtica, quan encara el perill o era reconegut pels mantenedors responsables de l'estabilitat i de la pau. Per tal d'allargar la pau dels altres pobles forem sacrificats i abandonats a la superioritat material dels agressors totalitaris; però amb el nostre sacrifici permetérem que es despertés la consciència universal, fins que la mateixa violència agressora l'obligà a convertir-se

5

en acció.  Lluitàrem junt amb els demòcrates espanyols i els patriotes bascos; i forem momentàniament vençuts poc abans de començar l'actual conflicte.  Aquesta manca d'aparent sincronisme pot ésser la causa de que hi hagin encara alguns que no comprenguin o no vulguin veure que una i altra són la mateixa lluita; però malgrat els intents d'oblidar-ho o desfigurar-ho, ho són, i la victòria final no podrà mai deixar d'ésser la nostra victòria.   En aquesta hora en que l'extensió espanyola de l'Eix està pròxima a quedar convertida en un illot feixista dintre d'una Europa lliberada, volem fer sentir la veu dels catalans, la dels que encara es troben amb la boca amordassada però que un dia proper tornaran a parlar més fort, com també la d'aquells que ja no parlaran mai més, i que amb llur silenci ens obliguen més encara a complir el nostre deure envers la pàtria per la que caigueren.

    En fer aquesta crida votem dir francament el què som i el què representem, el nostre pensament i els nostres propòsits.  No és hora d'habilitats o reserves; ho és d'afirmacions senzilles i clares: d'honestetat, de resolució, de fermesa.  Som un estol de catalans que creient representar avui la majoria dels que senten l'imperatiu del manament patriòtic, i esperant ésser demà la majoria del nostre poble, ens trobem units i empesos a lluitar per la voluntat catalana del redreç.  Aquest moment que és a l'ensems comunió de fidelitat espiritual i front de combat, s'articula entorn del Consell Nacional de Catalunya, responent a insistents demandes dels que no volen que és perdi o desdibuixi el sentit de tenaç persistència en l'afirmació catalana que fins en les hores més incertes ha representat, no la significació de l'aplec de voluntats exigents que al seu estímul fa temps que sorgia. No es tracta del desig de mantenir un determinat organisme, que això ben poc importaria davant de la magnitud i transcendència de les qüestions en joc; es tracta de recollir i endegar un alçament de la consciència catalana, que si es relliga avui més concretament, no comença avui; i que pel mateix fet d'haver sorgit per instint espontani en els moments pitjors, dintre i fora de Catalunya, ve a representar una segona Renaixença.  No som ni serem un grup de catalans que esmerci les energies en combatre altres catalans; venim, no més, a servir la llibertat de Catalunya.  Representem la voluntat lleial i combatent d'aquells que ens donen la seva adhesió.  Aquest moviment, el mateix dels patriotes que combaten dintre Catalunya, recolza fora d'ella en les Comunitats Catalanes constituïdes en terres lliures, en representacions de partits polítics que sense renunciar a llurs respectives ideologies creuen que en aquesta hora deuen subordinar-se a l'afirmació catalana, i en personalitats individuals i nuclis isolats que espontàniament s'hi adheriren.  És la nostra una empresa comuna, oberta a tots els catalans que puguin sentir-se'n dignament, que aspira a eixamplar i enfortir la unitat catalana, i de la qual cap català lleial podria ésser-ne exclòs.  No hi seran, no més, aquella que no vulguin ésser-hi. No afalaguem a ningú per tenir amics; no prometem res per guanyar seguidors.  Qui vulgui venir amb nosaltres que ho faci lliurement; saben per endavant que l'acció a emprendre ha de fonamentar-se

6

en un esperit de desinterès, austeritat i sacrifici.  El nostre propòsit és l'alliberar Catalunya; la nostra primera ambició convèncer als catalans que no malgastin en lluites estèrils la resolució i energia que tots hem de concentrar en l'esforç constructiu de reconquerir, redreçar i refer la pàtria.

Avui, més que mai, és necessària la unitat catalana

    Ens articulem en un front nacional per demostrar que l'afirmació catalana respon a una realitat i constitueix una força.  La nostra acció no obstaculitza ni en pertorba cap altre dels que per diferents camins volguessin també treballar per Catalunya al contrari, les recolza i enforteix totes.  L'exemple del que ha succeït en els darrers anys així ho demostra.  Era en les hores més difícils del 1940, quan tot semblava trontollar i els horitzons no podien ésser més foscos, que en constituir-se a Londres el Consell Nacional de Catalunya fixà com a fonament de la seva posició patriòtica i política el principi d'autodeterminació, el dret del poble català a donar-se per ell mateix el règim que la seva voluntat democràtica determini.  Aleshores se'ns va criticar combatre des de diversos sectors; avui el principi, encara que en forma condicionada, pot dir-se que és acceptat per tots ells, i ve a constituir la base més àmplia de coincidència que uneix ideològicament als catalans.   Es la proba de la virtualitat de les idees fonamentals, quan són francament exposades, amb respecte per les ideas dels altres, però amb la ferma resolució amb que han de mantenir-se les pròpies.  Igualment avui, l'afirmació-de la voluntat catalana, revestida d'un volum d'adhesions que posin en evidència la seva indubtable realitat, potencialitza la força del nostre poble, no a profit de cap grup ni organisme, sinó únicament al servei de Catalunya.  I és necessari i oportú que aquesta afirmació es faci i aquesta força existeixi, ara que l'alliberament de França representarà també l'alliberament -que saludem amb profunda emoció- d'un nombre de catalans que s'hi troben virtualment presoners. i entre ells les personalitats representatives de les nostres institucions polítiques.  Sempre fou propòsit dels que han vingut constituint el Consell Nacional de Catalunya, el facilitar les solucions de conjunt que fonguessin i harmonitzessin el concepte de la continuïtat històrica amb la corrent actuant de la catalanitat que vibra en un gran impuls de redreç; i el fet de no haver pogut encara arribar-hi no canvia el fons del nostre pensament.  Esperem que les representacions institucionals aviat podran i voldran donar el seu alt patrocini a l'acció patriòtica de la majoria dels catalans; mentre aquest moment arriba, és precís que el front nacional fixi la seva posició, per tal que quedin degudament aclarits els fets i les perspectives polítiques.  La voluntat catalana que té un pensament ampli, obert i comprensiu, no podria però acceptar que per interpretacions forçades d'un legalisme que els mateixos fets tornen artificiós i han superat, o per la conclusió de compromisos o pactes prematurs establerts

7

contra el voler de la majoria dels catalans, hom hipotequés el futur de Catalunya, el seu dret natural de regir-se com el seu poble vulgui.  Fixant aquesta posició -que és també la dels patriotes que amb referència a aquest punt explícitament ens la expressen des de dintre mateix de Catalunya- creiem prestar el millor servei a la causa, que acabarà imposant-se, de la unitat catalana.

    Aquesta unitat tenim el deure de fer-la perquè l'hora és greu i decisiva.  Ho és per tot el món, en el qual no tot quedarà automàticament i satisfactòriament resolt quan vingui la pau; i fins un cop vinguda, serà necessària una activa i constant vigilància per poder viure en un règim de comprensió, respecte i tolerància, d'acord amb els principis de democràcia lliberal.  Ho és pel que era i representava la República a Espanya; quelcom que no ens serà tornat com acte de retribució merescuda, que serà precís tornar a guanyar-ho amb el propi esforç. I ho és per a Catalunya.  Es una de les fites cabdals de la nostra història.  Cal dir-ho francament als catalans; si en aquest tombant irreversible deixéssim de sentir-nos catalans; si tot i sentir-nos-en, l'emoció no ens donava la imperativa exigència d'ésser-ne dignament; si la nostra catalanitat s'acontentava essent un íntim refugi enyoradís i resignat, i no una força viva i coratjosa: si els catalans no sentíem ara la voluntat d'ésser, potser després, quan ens despertéssim del són o tornéssim de les baralles, ja no hi forem a temps.  Es l'hora d'ésser o de no ésser.  Que els catalans arribin a comprendre i sentir aqueta realitat d'avui, i Catalunya serà salvada.

L'afirmació nacional de Catalunya i la voluntat
democràtica del seu poble

    En una hora de tanta transcendència com la que vivim, la primera tasca i el deure fonamental és adreçar-nos al nostre poble, fer que tingui un pensament definit, una emoció compartida, una voluntat compacta i resolta.  Tota paraula fóra vana i tot gest inútil, si no cercàvem i aconseguíem l'unànim redreç del poble de Catalunya.  Avui la gran majoria de la nostra gent que viu en l'atmòsfera asfixiant del despotisme, sense aire de llibertat ni ventada de crítica, malgrat les forçoses decepcions, les experiències fallides i els infortunis soferts, sent despertar en la seva ànima -potser inconscient com un instint, però també segura com un instint- la convicció renovada de que per damunt d'obstacles, dolors i defallences, l'únic horitzó obert a l'esperança certa, no es cap dels que es troben ni puguin venir de fora, sinó el que està dins de nosaltres mateixos, consubstancial amb la nostra condició catalana.  L'íntima, la insubordinable fidelitat a la pròpia ànima, junt amb el convenciment de que és el sol camí que pot retornar-nos a la dignitat civil i al benestar estable, fa que la consciència catalana vagi estenent-se cada cop a cercles més amplis, arribi a capes de major profunditat, prengui concrecions més fermes i segures.  En l'entranya del nostre poble comença a gestar-se un d'aquells seus alçaments, profunds i integrals, que

8

s'imposen i vencen contra tot i contra tots.  I mentre aquest corrent es va juntant com una gran riuada, la mateixa por del recobrament que ve, fa que a la nostra terra els catalans siguin víctimes de la repressió feixista, portada amb l'arbitrària ceguesa que tenen sempre les repressions que intenten extirpar el sentiment de pàtria.  Són els empresonaments sense causa, les condemnes sense motiu, la persecució contra tot el que representa una guspira de consciència catalana, sols perquè els nostres germans desperten a l'alegria de poder començar a respirar com a catalans, perquè en els seus ulls brilla irrefrenable una lluor d'esperança.  Vagi a tots ells, els que han caigut i els que perderen la llibertat, els que combaten per Catalunya, i els que per ella sofreixen, l'homenatge del nostre fervent record, i la resolució de seguir-ne l'exemple i fer-nos dignes de llur sacrifici.   Però el tribut no és prou.  Cal afegir-hi a més, sense atiar cap esperit de venjança i repetint que és sols la llei la que pot i deu aplicar la justícia, que som molts els catalans que ens prometem que contra els que persegueixen injustament altres catalans, justícia serà feta.  En dir aquestes paraules tenim plena consciència de la situació en que avui ens trobem, però tenim també consciència plena del que serà ineluctablement el demà; i de cara a aquest període que comença, en el qual el nostre poble lluita i vol lluitar per la llibertat que li és negada -i desitja fer-ho amb les armes del dret i els procediments democràtics- afirmem que el poble català, i aquells que el dia de l'alliberament el representin, faran responsables als seus victimaris dels actes de violència i crueltat comesos contra catalans, per la sola culpa de sentir-se catalans.

    Catalans som, demòcrates també.  Per ambdues raons posem com a fonament de l'obra de reconquesta a emprendre, la voluntat cada cop més vibrant del nostre poble.  D'aquest poble que som tots, els de dintre i els de fora Catalunya, els que senten la catalanitat com una suau enyorança i aquells pels qui és neguit i ferida cremadora, els vells aciençats per les lliçons d'ahir i els joves ambiciosos de la pàtria de demà.   En aquesta gran germandat de gent catalana no podríem oblidar, i menys excloure'n, els germans de València i de les Balears. La mateixa llengua i la mateixa història ens ha unit en el passat, el mateix esperit democràtic ens anima avui, el mateix afany de llibertat sentim pel futur.  Si estiguérem junts -per bé que lliures i respectuosos els uns dels altres- en els segles de major esplendor, si junts caiguérem en hores amargades que les d'ara ens recorden, els comuns sofriments i esperances ens han acostat més encara.  En aquesta hora en la que, per damunt dels cinyells convencionals sorgeixen els sentiments del fons del cor, prevencions estatutàries, que eren com cadenes que no ens deixaven extendre els braços per abraçar als germans que teníem tan a la vora.  Proclamem el dret a la llibertat per cadascun de nosaltres, com també el dret a unir-nos federativament si així ho votem. i si mentre arriba el moment de planejar junt amb ells el nostre comú esdevenidor, circunscrivim l'alcanç d'aquesta declaració als fills del Principat i als ciutadans que n'han fet la pàtria d'adopció, volem

9

adreçar la nostra salutació més sentida i vibrant als pobles valencià i balear, i a tots aquells que en terres germanes lluiten pels mateixos ideals de patia i llibertat pel que lluitem nosaltres, i expressar la profunda significació de l'hora obliga també a retornar a les idees essencials.  Per això posem com a base del nostre pensament voluntat l'afirmació irreductible de Catalunya.  Si nosaltres no la féssim, qui la faria?  En els problemes que avui es debaten al mòn, són molts els que ens acompanyaran anirem junts amb ells pels camins espirituais que obrirà la victòria.  Però l'afirmació de la personalitat de Catalunya som nosaltres sols els que devem fer-la.  I per ésser sols, tenim el deure de fer-la en tota la seva profunditat.  I per raó de les mateixes condicions en que avui ens trobem, hem de fer-la en tota la seva plenitut i projecció.  És ara, no lligats per traves ni compromisos que l'afirmació té que ésser rotunda franca sens reduir-la o prejutjar-la amb qüestions de textos, precedents o responsabilitats.  Avui, la nostra major responsabilitat és respondre al clam pregon de Catalunya.  Per damunt de tot altre, el nostre deure és el d'afirmar, enfortir i fer triunfar la voluntat de Catalunya, que té la seva fórmula política en el principi d'autodeterminació del nostre poble.  Principi clar, senzill i franc, que respon també a les característiques del moment; que ha estat l'ideal i bandera de la fidelitat dels catalans en les hores de prova, i que figura and en forma explícita o implícita, en totes les declaracions dels capdavanters de les Nacions Unides com un dels carreus fonamentals del món de demà.  Per això avui, el Consell Nacional de Catalunya, en llençar aquesta crida als catalans, continua proclamant com a centre del seu pensament el principi d'autodeterminació, no com un reducte tàctic ni una habilitat negociable, sinó com l'expressió política de la voluntat nacional de Catalunya.

Parlem amb franca sinceritat a la democràcia espanyola

    La nostra afirmació de Catalunya, per ésser positiva i constructiva no implica cap negació.  No la posem com una trinxera d'incomprensions receloses o exclusivismes hostils.  La proclamem franca-ment amb el bon desig de poder fonamentar en realitats perdurables solucions que puguin perdurar.  Mai el nostre poble ha estat egoista.  I sap que en la Europa futura, més que mai, no serà possible l'aïllament.  En afirmar que Catalunya no aspira a isolar-se, ens complaem en adreçar en nom del poble català una cordial salutació a tots els pobles hispànics.  Saludem especialment a Euzcadi amb el que Catalunya està lligada per una constant i lleial amistat.  Ens uniren la comunitat d'ideal i la convergència de propòsit; i les lluites comunes i les mateixes persecucions sofertes han afermat l'aliança que votem encara més estreta i més forta.  Recordem amb tot afecte a Galicia, els ràpids avenços de la qual en el carni del recobrament nacional són auguri d'un futur de llibertat.  Saludem cordialment també als demòcrates de les regions de l'Espanya castellana,

10

amb els que combatérem junts en la lluita que sostingué la República contra el feixisme espanyol i internacional.  Repetim que el poble català està disposat a colaborar amb la democràcia espanyola per a la defensa i recobrament dels drets universals de llibertat ciutadana i dignitat avui desconeguts i trepitjats per l'opressió nacionalista, a combatre junt amb els seus aliats naturals per un règim de llibertat i democràcia republicana.  Però per tal que l'aliança sigui forta i doni fruit, cal fonamentar-la en la franca comprensió i mutu respecte a la llur voluntat dels que la estableixin.  Per això, no sols per a poder concertar eficaçment l'acció immediata, sinó també amb l'esperançat desig de resoldre per amistós acord els problemes constituents peninsulars que massa sovint ha enverinat les mútues relacions, volem afegir sobre aquesta qüestió, amb franquesa catalana, unes paraules clares, perquè la sinceritat no sols és la major lleialtat, sinó també la millor diplomàcia.

    Els catalans tenim un concepte seriós i profund d'Espanya, el que ve del més fons de la consciència i la mentalitat catalanes.   D'acord amb aquesta concepció, al llarg de les generacions i amb distintes fórmules, hem procurat armonitzar la realitat indestructible de la personalitat nacional de Catalunya, amb una organització política peninsular que fes possible no sols la forçosa convivència sinó l'activa compenetració.  El poble català vegé en la República el règim en el que aquest propòsit podria reialment anar-se complint.  Però els fets succeïts des d'aleshores han deixat un gran solc a l'ànima catalana.  La darrera guerra civil i la persecució falangista marquen una de les fites cabdals -com ho foren les de 1640 i 1714- en la història de Catalunya.  Els bombardeigs de la població civil de Barcelona, la invasió de la nostra terra, l'abolició per la força aliena de l'autonomia plebiscitada pel nostre poble i aprovada per les Corts de la República com a llei fonamental de l'Estat, la supressió de les nostres lleis, la prohibició de la nostra llengua, la persecució de la nostra cultura, l'intent de dispersió de la nostra indústria, l'afusellament del President de Catalunya, són atacs que cap règim pot empendre contra un poble de la consciència i vitalitat del nostre, sense produir inevitables conseqüències.  Cap demòcrata espanyol no pot esperar dels catalans que s'enganyin a ells mateixos, i que cloent els ulls a aquestes realitats, no procurin evitar per al futur noves tragèdies.  Catalunya no recordarà mai aquests fets amb esperit de rencor o de revenja; però el més elemental sentit de previsió i responsabilitat obliga als homes de Govern de Catalunya a tenir-los presents com un advertiment i lliçó per l'esdevenidor.  Creiem que ha arribat l'hora d'una profunda transformació de l'estructura d'Espanya; i els catalans ajudarem amb entusiasme als estadistes d'àmplia visió que vulguin i sàpiguen crear la nova Hispània.  En ella la unitat bàsica de les diverses nacionalitats ha de trobar la seva expressió en una comunitat fonamentada en la independència de cadascuna d'elles i la interdependència de totes; cadascuna ha de poder regir lliurement la seva vida pròpia, i totes juntes resoldre en comú i com iguals aquestes matèries que siguin d'interès comú.  Es una solució que els catalans sentim

11

profundament; però que també està d'acord amb els principis d'organització política de l'hora actual. Havent estat la Confederació una forma medieval de relació entre països afins, ideada per catalans, i essent català un dels més sòlids teoritzants de la federació com a sistema politic contemporani) podem afegir que la corrent que ha estat acceptada pels grans pobles com la Comunitat de Nacions Britàniques, els Estats Units d'Amèrica i la U.R.R.S., correspon al pensament català i a la forma de solució catalana del més cru dels problemes peninsulars. Voldríem que la democràcia espanyola, conscient del sentit i de la transcendència del moment, no veiés amb recel la nostra franca i lleial actitud, que comprengués el que té d'oberta i positiva, de fecunda i de prometedora.  L'arcaic unitarisme, de procedència aliena, i que tantes pertorbacions ha portat a les nacionalitats de l'Estat espanyol, constitueix també una amenaça per a la mateixa Castella.  El poble castellà es veurà condemnat a viure constantment sota una dictadura, si hom vol mantenir l'unitarisme, puix sols amb la mrça podran ésser dominades les nacionalitats perifèriques.   La causa de la democràcia a Espanya va inseparablement lligada a la de les llibertats nacionals.  El concepte realment lliberal i democràtic, que no podrà deixar d'imposar-se quan les relacions entre els homes i els pobles es fonamentin de veritat en principis de raó i no en abusos de poder, és l'únic que pot resoldre els problemes hispànics i promoure un ideal comú de reconstrucció.  La nostra actitud és cordial, responsable i constructiva. La nostra mà està estesa envers els demòcrates espanyols, i esperem la seva per a emprendre junts el carni de retorn a les nostres llars recobrades.
    El sincer desig de resoldre en una forma harmònica i conjunta els problemes hispànics, no la considerem limitativa de les altres afinitats que provenen de la nostra situació geogràfica, que han jugat sempre en la nostra història, i que condicionen la nostra posició i influència en el món. Catalunya és una terra peninsular, situada a l'occident europeu i a les ribes mediterrànies.  Cadascun dels tres costats del triangle que la dibuixa, son miradors oberts a aquests tres horitzons.   Si Catalunya es troba geogràficament i espiritual en el vèrtex de l'angle format pel meridià occidental i el paral·lel mediterrani -aquest angle que compren tot Europa- no podríem negligir l'entreteixit de reciproques influències que deriven d'aquestes realitats geogràfiques, ètniques i espirituals, ni renunciar a les perspectives europees de la Catalunya occidental i mediterrània.

Ens cal un pensament nacional i un programa de reconstrucció de Catalunya

Catalunya endins, propugnem una política d'amplitud nacional; però en fer-ho, no volem que es deixati en una tinta neutra i aigualida, negligint els problemes de caràcter universal i humà.  Partim de l'afirmació catalana, sense desconèixer que pel caràcter polític del procés de recobrament a venir, aquesta afirmació té que completar-se

12

amb un pensament polític.  Des d'ara afirmem que el moviment que represent a el Consell Nacional de Catalunya el té; que els que s'hi senten identificats coincideixen en uns principis bàsics.  Tots fem afirmació inequívoca de fe liberal i democràtica, i volem que cristal·litzi en un règim, de forma republicana, de mutu respecte, comprensió i tolerància per a totes les idees i creences.  Proclamem el dret dels homes a viure, lliures de l'espectre degradant de la por, una vida de pau, treball i benestar.  Creiem que la nova democràcia que sorgirà de la victòria, havent-se demostrat prou forta per a vèncer als seus enemics, es sentirà també prou forta per a confessar i corregir els seus defectes, i ésser l'instrument polític, ambiciosament creador, que forci i estabilitzi les creacions del demà.  Volem que la reconstrucció catalana estigui oberta a les transformacions i avenços econòmics i socials i una més justa distribució dels bens, imperatius de justícia de la nostra època, la qual necessitat accepten a\m totes les ideologies i règims.  Respectem la propietat i la iniciativa individuals, però subordinant-les, dintre d'una ordenació econòmica, a l'interès col·lectiu.  Volem pel treball organitzat una major intervenció en les funcions estatals i esperem d'ell, en compartir les tasques directores, un sentit de cooperació i de responsabilitat.  Proclamem el dret de tots a la seguretat social, a la salut i a la cultura, que juntin al benestar material el progrés espiritual.  No oblidem ni negligim cap dels problemes humans, que com a homes afecten també als catalans, i són sentits per ells al contrari, pensem en tots, i els incloem implícitament tots, quan partim com a primordial de l'afirmació catalana.  Perquè afermar el caràcter català en el nostre poble és igual que enfortir la seva estratificació democràtica, donar volada als seus anhels de llibertat, posar damunt de fonaments sans i estables la seva aptitud i prosperitat econòmiques, endegar i fer possibles les transformacions progressives d'avenç social, estimular la potència creadora que constitueix el nervi de la seva inexhaurible vitalitat.  Es recordant i sentint tots els problemes de l'home d'avui, que afirmem que el camí de l'exaltació i superació de la consciència catalana és el millor camí que pot portar a la seva completa.  Harmònica i fecunda resolució.  Per arribar-hi caldrà desenvolupar els principis generals de coincidència en un programa complet de caràcter polític, econòmic i social, formulat amb el concurs de tots; i que sigui la resultant del treball de tots els que vulguin sumar-se a l'obra que emprenem.  El Consell Nacional de Catalunya invita i demana a tots els catalans que pel seu desig i preparació puguin ajudar-hi, que com a primer pas en la nostra marxa i com a testimoni de capacitat política cooperin en l'obra immediata de preparar el programa-pla de la reconstrucció de Catalunya.

La responsabilitat i les possibilitats de l'obra que enprenem

El sentit de la pròpia responsabilitat ens obliga a advertir seriosament als catalans que l'empresa de recuperar la pàtria i la llibertat i reconstruir la vida del nostre poble està plena de dificultats.  Més

13

val saber-ho des d'ara.  L'optimisme il·lús i desenfocat sols pot conduir a perillosos desenganys.  La nostra terra està encara coberta de runes materials i espirituals.  Per altre banda, la conjuntura de la guerra present ha produït una falsa prosperitat, amb injustes i greus desigualtats, contràries a la manera d'ésser del nostre poble, que quan vingui la fase de depressió del cicle econòmic, agreujarà la crisi. Hem de preveure amb temps les dificultats a venir, i preparar-nos per afrontar-les i vèncer-les. En el món de la pau -per tal que aquesta realment i de veritat ho sigui- sols podran gaudir plenament de les imprescindibles relacions econòmiques internacionals, els règims democràtics que assegurin l'ordre a l'interior i cooperin lleialment a l'exterior amb les demés nacions democràtiques. Així aspirem a fer-ho.  En el pla nacional tindrem que resoldre els problemes de la nostra economia i vida col·lectiva.  L'economia catalana ha de sentir la major responsabilitat que li dóna el trovar-se en mig d'una Europa desfeta, com també les més àmplies perspectives que se li obren dintre d'una política comprensiva de col·laboració mundial.  La nostra reconstrucció tindrà que ésser planificada, el que no vol dir que tingui que enmotllar-se a un patró rígid de caire arbitrista, però menys encara, que pugui deixar-se a l’improvització o a l'atzar.  No vivim a l'època de la còpia barroera o la pensada genial; els problemes de la societat moderna són de tal complexitat que sols l'estudi curós, l'exactitud de dades, la comprensió raonada i la preparació tècnica poden resoldre'ls.  Per elaborar el gran pla de reconstrucció nacional caldrà aprofitar tots els nostres recursos humans, apel·lar a l'aptitud la capacitat de tots els tècnics catalans de tots els estaments i professions, i treballar intensament i durant anys. Sols així podrem fer de la nostra pàtria alls que sempre ha estat l'ideal dels catalans: un petit poble model per a la civilització, el benestar i la llibertat dels seus ciutadans.  La llibertat que votem és el mitjà per assolir aquest ideal noble i humana ambició.  En aquest gran dia revolt de la història, anem a crear de nou la pàtria "com l'hem somniada els seus fills."  La tasca de recobrament a emprendre, en el seu doble aspecte de reconquesta i reconstrucció, és àrdua i feixuga no està, però, per damunt de les nostres forces i possibilitats. I és una empresa que no podem defugir, si no votem que Catalunya quedi esborrada com a poble. El nostre present no té opció; sols hi ha un camí que ens obri el pervindre.  En un món en marxa és impossible deturar-se cal anar endavant o resignar-se a desaparèixer.   I els catalans estem decidits a anar endavant. En aquesta hora trasbalsada, però gràvida de futur, en la que comencem una segona Renaixença que ha de dur a compliment el que començà la primera, fem.  Aquesta crida com a auguri d’una nova solidaritat catalana que sigui garantia de la pau civil, penyora d'avenç social i fonament de l'obra reconstructora.  I la fem més concretament per estructurar la voluntat de redreç, que sigui estímul, motor i instrument de la més àmplia unitat nacional. L'avinentesa és única i decisiva.  De deixar-la perdre, podríem perdre-ho tot. De saber-la aprofitar

14

-vencent-nos a nosaltres mateixos- podem guanyar-ho tot.  Volem repetir-ho encara es tracta d'ésser o no ésser com a catalans.  L'hora és difícil, però també prometedora.  Es el moment en que els pobles tenen que escollir entre el seny coratjós i la resignada inconsciència.  L'hora dels grans redreçaments i de les irremediables renúncies. Conscients de les dificultats de l'hora, sentim-ne també l'emoció, possibilitats i grandesa. i que tots sapiguem complir els deures que ens imposa.

                           Catalans: ja és hora de reguanyar Catalunya.

Londres, 24 d'Agost de 1944

CONSELL NACIONAL DE CATALUNYA

Membres residents a Anglaterra

• Carles Pi Sunyer
• Josep M. Batista i Roca
• Josep Trueta
• Ramon Perera
• Fermi Vergés

Membres representants de les Comunitats Catalanes d'Amèrica

• Josep Tomàs i Piera
• Josep Carner
• Baltasar Samper
• Josep Conangla i Fontanilles
• Francisco Bergós Ribalta
• H. Nadal i Mallol
• Antoni Trias
• J. Carner Ribalta

Membres procedents del Consell designat pel President de Catalunya

• Santiago Pi Sunyer

Membres representants de sectors polítics

• Manuel Serra Moret
• Salvador Armendares
• Ferran Zulueta
• Francesc Paniello
• Ramon Peypoc Pic
• Joan de Garganta

15

PRINTED BY ROBERT STOCKWELL, LONDON, S.E.1