Vicent Partal: editorial on the Prof. Andreu Mas-Colell case (16 JUN 2021)

An editorial by Vicent Partal (VilaWeb) on the shocking case of Prof. Andreu Mas-Colell and his colleagues, all of whose assets Spain wants to confiscate.

Click here if need be to access the whole text.

https://www.vilaweb.cat/noticies/andreu-mas-colell-la-tortuga-i-lescorpi/

Editorial by Vicent Partal in VilaWeb, 16-06-21

Andreu Mas-Colell, the turtle and the scorpion 

There is no more prudent and sensible way out than separation, as fast as possible, whatever the price and whatever the cost 

Andreu Mas-Colell is one of the most important economists in the world. And a respected man everywhere. When he decided to leave the comfort zone to become a Minister in the government of the Generalitat, it was not surprising that, on some occasions, he stood out more than the then-president, Artur Mas. Especially if he traveled to the United States and in circles of economists. There he is a highly valued figure among intellectuals and academics for his years of dedication to the university and for the excellence of his academic work. 

Now Professor Mas-Colell is facing an unheard-of situation. In a couple of weeks, his house, his pension and his bank accounts will be confiscated by the Spanish authorities, as part of the repression of the Generalitat's foreign action. Mas-Colell will turn 77 on the 29th, an anniversary marked because it will be on that day that, with forty more defendants, including Albert Royo, he will be told how much money from his work and effort throughout his life they will steal, with the accusation, for example, of having approved in the budget of the Generalitat the external action of the government, which was completely legal. The thing would be grotesque if it weren’t so serious. But at the same time it is very significant. 

These days everyone is talking about pardons. The move is focused on Europe, in an attempt to show that there is a moment of relief and negotiation, that something is changing. But in the meantime, repression does not stop for a moment. Nor will it stop. In the criminal sphere, the economic sphere, everywhere. And on this, I think there are three things to say that Mas-Colell’s case perfectly exemplifies. 

The first is that no Catalan is free from repression. Forget any false illusions you may have. My friend José Eduardo Agualusa once said that "a Jew is someone who is reminded every day that he is Jewish" and I replied that a Catalan too. Because they doesn't care what he did. Andreu Mas-Colell's money is not being robbed for what he did or didn't do while he was a Minister, but only for being a member of the government of Catalonia. And they do so through an institution that, despite the name, "Tribunal", does not admit the most basic of rights, which is that of defence. Then you can appeal, it's true, and years later you may end up turning to Europe and you will win, but in the meantime - and with 77 years on your shoulders "in the meantime" counts a lot - you will be ruined.

The second is that this economic repression seeks to remove from the political function everyone, but especially the most prepared people. The gravity of the facts is enormous, as his son explains in his Twitter thread. This state body intends to expropriate the assets of forty senior officials who were part of the government from 2011, with the argument that they funded the 2017 referendum. Come off it! In 2011 the Catalan National Assembly had not yet been born, nor did anyone think of any referendum, beyond the popular polls. No-one had even imagined the 9-N (2014) poll. This is not about the 2017 self-determination referendum, though were it so, it would not be justified in any case. This is about naked, raw repression. And about teaching a lesson. About seizing the moment to kill everything. Mas-Colell was a renowned and distinguished Harvard professor who in 1995 decided to return to Catalonia to create Pompeu Fabra University and who later accepted to be, first, Minister of Universities and Research and then of Economy. Everyone can have their say on the thinking and policies of Minister Mas-Colell, but it is clear - and what is happening to him is the final proof  - that he left behind a very comfortable situation to try to help improve the country. Or to serve society. And that, exactly that, is what they don’t want happening.

And the third. I guess you know the story of the scorpion and the turtle well. The one in which a scorpion wanted to cross a river and asked for support from a turtle, but the turtle made it a condition that it not be stung or they would both drown. The scorpion, halfway through, stung it and when they both were sinking in the water, the turtle asked it why it had done that stupidity that would make them both die, and the scorpion replied, "I can't help it, I'm a scorpion."

So there you are. They can neither help it, nor will they be able to help it. And they themselves will end up sabotaging any dialogue maneuver that is put on the table. Because it's like the railtrack slope. They ceded control of the state and now anything they do will be worthless because they can no longer win it back. Spain is a dead democracy. 

Let's imagine, in fact, that Pedro Sánchez tries to deploy a great operation to show that the Catalan issue is on track - Mas-Colell's own son, in his thread of tweets, believes this. Fine, the nine inmates will be let out, perhaps, outside a prison they should never have entered. But the exiles will have to keep struggling and, so what kind of state Spain is will still be questioned. And the more than four thousand victims of retaliation up to now will be trooping before the courts. And more people will be sent to prison, political prisoners too, many of them high-ranking government officials. And the international scandal, which seems to be the only thing moving Pedro Sanchez today, will continue to grow and grow. As it grows every hour in the case of Mas-Colell, precisely. Scorpions can't help but sting.

And that is why they, Pedro Sánchez and his crew, no longer have any key to curb the crisis, not a single one. They can do some things, some shop window reforms, which temporarily seem to alleviate the tension, but the confrontation between Catalonia and Spain has already fallen into the form of a nation-to-nation combat and that is why its state is going full blast. 

The Spanish state has understood this much better than we have. Maybe a few in our country will want to continue believing in fantasies and master strokes to delay what is inevitable, but the margin to avoid a hand-to-hand confrontation is almost non-existent, not to mention the fact that it is, I think, a mere fantasy. For this reason there is no more prudent and sensible way out than separation, as fast as possible, whatever the price and whatever the cost. That or a grueling wave of repression that will be endless and in the face of which we will all be helpless. It is not possible to return to the autonomous past because the past has already been destroyed. There is only the path ahead of us.

 

 ...ooo000ooo...

 

*L'editorial de Vicent Partal* 

VilaWeb, 16-06-21

 

Andreu Mas-Colell, la tortuga i l'escorpí

 

Andreu Mas-Colell és un dels economistes més importants del món. I un home respectat a tot arreu. Quan va decidir d'abandonar la zona de confort per fer de conseller del govern de la Generalitat no era estrany que, en segons quins llocs, ell destaqués més que el president aleshores, Artur Mas. Especialment si era de viatge als Estats Units i en ambients econòmics. Allà és una figura molt valorada entre intel·lectuals i acadèmics per la seua dedicació d'anys a la universitat i per l'excel·lència del seu treball acadèmic.

 

Ara el professor Mas-Colell s'enfronta a una situació insòlita. D'ací a un parell de setmanes, casa seua, la seua pensió i els seus comptes bancaris seran confiscats per les autoritats espanyoles, en el marc de la repressió contra l'acció exterior de la Generalitat. Mas-Colell farà 77 anys el dia 29, un aniversari marcat perquè serà just el dia que, amb quaranta encausats més, entre els quals Albert Royo, rebrà la notificació de quants diners fruit del seu treball i esforç al llarg d'una vida li robaran amb l'acusació, per exemple, d'haver aprovat en el pressupost de la Generalitat l'acció exterior del govern, completament legal. La cosa seria esperpèntica si no fos tan greu. Però al mateix temps és ben significativa.

Aquests dies tots parlen dels indults. La jugada té la vista posada a Europa, en l'intent de fer veure que hi ha un moment de distensió i negociació, que hi ha alguna cosa que va canviant. Però, mentrestant, la repressió no s'atura ni un moment. Ni s'aturarà. La penal, l'econòmica, totes. I sobre això, crec que hi ha tres coses a dir que el cas de Mas-Colell exemplifiquen a la perfecció.

 

La primera és que cap català no és lliure de la repressió. Deixeu-vos estar d'il·lusions falses si és que en teniu cap. L'amic José Eduardo Agualusa una volta va dir que "un jueu és algú a qui cada dia li recorden que és jueu" i jo li vaig respondre que un català també. Perquè tant hi fa què haja fet. A Andreu Mas-Colell no li roben els diners pel que va fer o va deixar de fer mentre era conseller, sinó únicament per ser membre del govern de Catalunya. I ho fan mitjançant una institució que, tot i el nom, Tribunal, no admet el més elemental dels drets, que és el de la defensa. Després pots reclamar, és veritat, al cap dels anys pots acabar arribant a Europa i guanyar, però en el mentrestant –i amb 77 anys al coll el mentrestant compta molt– tu quedaràs en la ruïna.

 

La segona és que aquesta repressió econòmica busca d'apartar de la funció política tothom, però molt especialment la gent més preparada. La gravetat dels fets és enorme, com explica en aquest fil de Twitter el seu fill. Aquest organisme de l'estat pretén expropiar els béns de quaranta alts càrrecs que formaven part del govern a partir del 2011, amb l'argument que van finançar el referèndum del 2017. Per favor! El 2011 ni tan sols havia nascut l'Assemblea Nacional Catalana, ni ningú pensava en cap referèndum, més enllà de les consultes populars. Ni tan sols s'havia imaginat la consulta del 9-N. Això no tracta del referèndum d'autodeterminació del 2017, per més que si fos així, tampoc no estaria justificat. Això tracta de repressió nua i crua. I d'escarment. D'aprofitar el moment per matar-ho tot. Mas-Colell era un professor de Harvard reputat i distingit que el 1995 va decidir de tornar a Catalunya per crear la Universitat Pompeu Fabra i que, posteriorment, va acceptar de ser, primer, conseller d'Universitats i Recerca i, després, d'Economia. Cadascú pot opinar el que vulga del pensament i les polítiques del conseller Mas-Colell, però és evident –i la prova definitiva és això que li passa– que ell va deixar enrere una situació molt còmoda per mirar de contribuir a millorar el país. O per a servir la societat. I això, exactament això, és el que no volen que passe.

 

I la tercera. Supose que coneixeu bé la història de l'escorpí i la tortuga. Aquella en què un escorpí volia travessar un riu i va demanar suport a una tortuga, però la tortuga li va posar com a condició que no la piqués o s'ofegarien tots dos. L'escorpí, a mitja travessa, la va picar i quan s'enfonsaven tots dos en l'aigua, la tortuga li va demanar per què havia fet aquella bestiesa que faria que tots dos morissin, i l'escorpí li va respondre: "No puc evitar-ho, sóc un escorpí."

 

Doncs això. Ni poden evitar-ho, ni podran evitar-ho. I ells mateixos acabaran sabotejant qualsevol maniobra de diàleg que es pose sobre la taula. Perquè és allò del pendent ferroviari. Ells van cedir a posta el control de l'estat i ara no valdrà de res cap cosa que facen perquè ja no poden recuperar-lo. Espanya és una democràcia morta.

 

Imaginem, de fet, que Pedro Sánchez prova de desplegar una gran operació per a fer veure que el tema català s'ha encarrilat –el fill de Mas-Colell mateix, en el seu fil de piulets, s'ho creu, això. Molt bé, els nou presos seran al carrer, potser, fora d'una presó on no haurien hagut d'entrar mai. Però els exiliats hauran de continuar lluitant i, per tant, es continuarà qüestionant quina mena d'estat és Espanya. I els més de quatre mil represaliats que ja hi ha aniran desfilant davant dels tribunals. I tornarà a entrar gent a la presó, presos polítics també ells, molts, alts càrrecs del govern. I l'escàndol internacional, que sembla que és l'única cosa que mou Pedro Sánchez avui, continuarà creixent i creixent. Com creix cada hora en el cas de Mas-Colell, precisament. No poden evitar-ho, els escorpins, això de picar.

 

I és per aquest motiu que ells, Pedro Sánchez i els seus, ja no tenen cap clau per a frenar la crisi, ni una. Poden fer algunes coses, algunes reformes d'aparador, que temporalment sembla que apaivaguen la tensió, però l'enfrontament entre Catalunya i Espanya ja s'ha instal·lat en forma de combat nació contra nació i per això el seu estat va a totes.

 

L'estat espanyol ho ha entès molt millor que nosaltres. Potser alguns al nostre país voldran continuar creient en fantasies i jugades mestres per a retardar el que és inevitable, però el marge per a evitar la confrontació cos a cos és gairebé inexistent, per no dir que és, com pense jo, una fantasia i prou. Per aquesta raó no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga. Això o una desgastadora onada de repressió que no tindrà aturador i davant la qual tots estarem indefensos. No es pot tornar al passat autonòmic perquè el passat ja està destruït. Només hi ha el camí que tenim davant.