Jordi Barbeta writes about the "Operation Soraya" as explained by Albert Rivera (20 JUN 2021)

An article by Jordi Barbeta on the moves by the PP to control the power to ruin leading Catalans, including Prof. Andreu Mas-Colell. Translation: MS

Click here if need be to access the whole text.

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-operacio-soraya-explicada-off-the-record-albert-rivera_621623_102_amp.html

Operation Soraya explained 'off the record' by Albert Rivera
Jordi Barbeta
 

 

Barcelona. 

Sunday, June 20, 2021. 5:30 p.m.
Reading time: 4 minutes

 

In early June 2017, Albert Rivera, then still leader of Citizens, traveled to the United States to promote himself internationally as the great white hope of Spanish conservatives. He gave a lecture at Georgetown University and then talked to Spanish media correspondents. Since everyone was waiting for the referendum to be announced for October 1 of that year, there were questions about it and he asked for an off the record to reveal some secrets. One of them was that the Government of Mariano Rajoy had told him that the strategy against the independence movement would focus “not only on prosecuting leaders, but on attacking the personal and family assets of politicians, and civil servants from the top-ranking official to the last intern that carries out orders. They will be very high sanctions - she said - that will have an immediate deterrent effect".

It was easy to deduce that Rivera’s government interlocutor was deputy primer minister Soraya Sáenz de Santamaría. At that time, when the courts ruled that Artur Mas, Joana Ortega and Irene Rigau had misused public money in the 9-N [2014] poll, the vice president publicly stated that "this will not be the case, they and their families will pay”. Then she announced "Diplocat in liquidation." And for once and without any precedent, the Court of Auditors set to work in depth.

The Court of Auditors has been run by people co-opted by the People's Party for almost twenty years. Renewal always takes place when the PP governs and is blocked when the PSOE governs. Now its president is María José de la Fuente, niece of the former Franco minister Licinio de la Fuente. By coincidence, two daughters of that minister and cousins ​​of the president also work in the same body. Together with the president, Javier Medina Guijarro and José Manuel Suárez Robledano form the government commission, both placed by the PP. Medina works, we might say, with the family, because his wife, his brother, his sister and a relative of his wife also work in the Court. The Supreme Court even had to overturn hand-picked appointments  by Suárez Robledano because they were too scandalous. The Governing Board of the Court of Auditors is the body that decides in practice what is done and what isn't done.

 

Since 2001, there have been seven general elections in Spain, with the PP governments, Aznar and Rajoy alternating with socialist governments, Zapatero and Sánchez, in accordance with successive majorities in Congress and the Senate, but the PP's mafia strategies have continued to freely develop and the Court of Auditors continues to pursue political opponents, be they Catalan or of Podemos, while it has not been able to detect a single one of the many, many cases of corruption in which the Popular Party has been involved. Not even when Ubaldo Nieto presided over the Court and his name appeared as a donor in the Bàrcenas papers.

Before the end of the month, this controversial court will announce how many millions of euros will have to be repaid to the public treasury by a number of Catalan politicians and civil servants just for being members of the Governments of the Generalitat that promoted various policies including the 9-N participatory process, and the October 1 referendum. Leaving aside the malicious interpretations arbitrarily relating facts and money, no-one knows how to calculate what would each person would have to pay, but the latest leaks speak of 10 million euros that if not paid or guaranteed, will be seized.

The worst thing is that there are no counterpowers in the functioning of the state to prevent all this barbarity and all this cruelty they want to commit from June 29 upon people as honorable as Professor Andreu Mas-Colell, to name a few just one of many Catalans whose lives they want to destroy. There are no counterpowers, and worst of all, there are complicities of an undeniable origin

Of the twelve members of the Tribunal, only one, Maria Dolores Genaro, has deigned to cast a dissenting vote that highlights the accumulation of irregularities committed, the politico-ideological intent and the anti-democratic basis of the approved report. However, the report of the Court of Auditors received the favorable votes of the 7 councilors of the PP and, surprisingly, despite the evidence denounced by Dolores Genaro, it was also supported by Enriqueta Chicano (PSOE), María Antonia Lozano (PSOE-IU agreement) and Felipe García Ortiz (PSOE). And they did so blindly!

In her dissenting vote, member Genaro stated that this report was put to the vote without the members of the Plenary knowing the final version and without meeting the legal deadlines. Genaro speaks of an "incomprehensible urgency." Interpretations are free, but given the political background of the whole procedure, it is easy to suspect that, continuing Operation Soraya, the intention was to add obstacles to prevent a pardon for Catalan political prisoners or at least to stoke the fire of the Catalan conflict so as to destabilize Pedro Sánchez's government.
 

The Spanish primer minister will be in Barcelona on Monday, apparently to annonce the pardons, anmd perhaps he will realise that, however much they will be welcomed, they will in no way be enough to solve the Catalan confluict, for from the very beginning the political poroblem is not in Catalonia, but rather in the institutional metastasis of Madrid to which the PSOE has largely contributed and of which is now also a victim.

The summary is obvious. The Court of Auditors offensive coincides with the political strategy designed by the former deputy prime minister of the Spanish government to ruin honorable Catalan people and families simply for what they are, and in the face of this no democrat can sit back impassively.

 

...ooo000ooo...

L’operació Soraya explicada 'off the record' per Albert Rivera

Jordi Barbeta

Barcelona. Diumenge, 20 de Juny 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts

 

A primers de juny de 2017, Albert Rivera, llavors encara líder de Ciutadans, va viatjar als Estats Units per promocionar-se internacionalment com la gran esperança blanca dels conservadors espanyols. Va pronunciar una conferència a la Universitat de Georgetown i després va conversar amb els corresponsals de mitjans espanyols. Com que tothom estava pendent del referèndum que s’anunciava per a l’1 d’octubre d’aquell any, les preguntes anaven sobre això i va demanar l’off the record per fer algunes confidències. Una d’elles era que el Govern de Mariano Rajoy li havia traslladat que l’estratègia contra l’independentisme se centraria “no només en processar els líders, sinó en atacar el patrimoni personal i familiar de polítics, i funcionaris des del màxim responsable fins al darrer becari que compleixi ordres. Seran sancions molt elevades -va dir- que tindran un efecte dissuasori immediat”.

Va ser fàcil deduir que l’interlocutor governamental de Rivera era la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Per aquelles dates, quan els tribunals van descartar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau haguessin comès malversació de diner públic amb la consulta del 9-N, la vicepresidenta va declarar públicament que “esto no quedarà así, lo pagarán ellos y sus familias”. Després va anunciar allò del “Diplocat en liquidació”. I per una vegada i sense que serveixi de precedent, el Tribunal de Comptes es va posar a treballar de valent.

Fa gairebé vint anys que el Tribunal de Comptes està governat per persones cooptades pel Partit Popular. La renovació sempre es fa quan governa el PP i es bloqueja quan governa el PSOE. Ara la presidenta és María José de la Fuente, neboda de qui va ser ministre franquista Licinio de la Fuente. Casualment, dues filles d’aquell ministre i cosines de la presidenta també treballen al mateix organisme. Junt amb la presidenta, formen la comissió de Govern Javier Medina Guijarro i José Manuel Suárez Robledano, tots dos col·locats pel PP. Medina treballa, com aquell qui diu, en família, perquè també treballen al Tribunal la seva dona, el seu germà, la seva germana i una parenta de la seva dona. A Suárez Robledano fins i tot el Tribunal Suprem li ha hagut de tombar nomenaments a dit de correligionaris seus perquè eren massa escandalosos. La Comissió de Govern del Tribunal de Comptes és qui decideix en la pràctica què es fa i què no es fa.

Des del 2001 cap aquí, a Espanya s’han celebrat set eleccions generals, s’han alternat governs del PP, Aznar i Rajoy, amb governs socialistes, Zapatero i Sánchez, d’acord amb les successives majories al Congrés i al Senat, però les estratègies mafioses del PP han continuat desenvolupant-se a voluntat i el Tribunal de Comptes segueix perseguint adversaris polítics, siguin catalans o de Podemos, mentre no ha estat capaç de detectar ni un sol de tants casos de corrupció on ha estat implicat el Partit Popular. Ni quan Ubaldo Nieto presidia el Tribunal i el seu nom va aparèixer com a donant en els papers de Bàrcenas.

Abans que acabi el mes, el controvertit tribunal comunicarà quants milions d’euros hauran rescabalar a la hisenda pública diversos polítics i funcionaris catalans només pel fet d’haver format part dels Governs de la Generalitat que van impulsar diverses polítiques entre elles el procés participatiu del 9-N, i el referèndum de l’1 d’octubre. Deixant de banda les interpretacions malicioses relacionant arbitràriament fets i diners, ningú no sap com es pot calcular el que correspondria a cada persona, però les darreres filtracions parlen de 10 milions d’euros que si no es paguen ni s’avalen, s’embarguen.

El més greu és que no s’observen contrapoders en el funcionament de l’Estat que impedeixin tanta barbaritat i tanta crueltat com es vol cometre a partir del 29 de juny amb gent tan honorable com el professor Andreu Mas-Colell, per citar-ne només un entre tants catalans a qui es vol destruir en vida. No hi ha contrapoders i, el que és pitjor, sí que hi ha complicitats d’origen inconfessable

Dels dotze membres del Tribunal només un, Maria Dolores Genaro, s’ha dignat a emetre un vot particular que posa en evidència el cúmul d’irregularitats comeses, la intenció politicoideològica i la base antidemocràtica de l’informe aprovat. Així i tot, l’informe del Tribunal de Comptes va rebre els vots favorables dels 7 consellers del PP però, sorprenentment, malgrat les evidències denunciades per Dolores Genaro, també li van fer costat Enriqueta Chicano (PSOE),  María Antonia Lozano (acord PSOE-IU) i Felipe García Ortiz (PSOE). I ho van fer a cegues!

En el seu vot particular, la consellera Genaro afirma que l’informe en qüestió es va sotmetre a votació sense que els membres del Ple coneguessin la versió definitiva i sense complir els terminis legals previstos. Genaro parla d'“incomprensible urgència”. Les interpretacions són lliures, però tenint en compte el rerefons polític de tot el procediment, és fàcil sospitar que, continuant l’operació Soraya, la intenció era afegir obstacles per impedir l’indult als presos polítics catalans o, si més no, afegir llenya al foc del conflicte català per desestabilitzar el Govern de Pedro Sánchez

El president espanyol serà a Barcelona dilluns, sembla que per explicar els indults, i potser se’n adonarà que sent com seran benvinguts, no seran en absolut suficients per resoldre el conflicte català, perquè des d’un bon principi el problema polític no és a Catalunya, sinó en la metàstasi institucional madrilenya a la qual ha contribuït en bona part el PSOE i ara també n’és víctima.

El resum és obvi. L’ofensiva del Tribunal de Comptes coincideix amb l’estratègia política dissenyada per l’ ex vicepresidenta del Govern espanyol per arruïnar persones i famílies de catalans honorables només pel fet de ser-ho, i davant d’això cap demòcrata pot restar indiferent.