Article by Josep Casulleras (VilaWeb) "Three Spanish Patriots" (15 FEB 2020)

Article by Josep Casulleras (VilaWeb) on Chief Superintendent Trapero's trial in Madrid.
English translation (by M. Strubell), hopefully with the author's permission.
Click here if need be to read the whole post

Three Spanish patriots hold a conspiratorial meeting a few days before September 20

«The planning of the coup d'état of the 20-S. What united them? Their animosity towards the independence movement»

By: Josep Casulleras Nualart

A few days before September 20, 2017, the following people gathered in the same room: a Guardia Civil major; Lieutenant-Colonel Daniel Baena; Antonio Ramirez Sunyer, the investigating judge of Court No. 13 of Barcelona; the court secretary Montserrat del Toro, and a representative of the Public Prosecutor’s Office. They had to prepare a large offensive against the organization of the 1 October referendum, on a huge scale, with many searches and arrests of senior officials of the Generalitat, bursting into Catalan government premises, even the seat of the Department of the Economy, headed by Vice-President Junqueras. That day, just about the only people that knew what the scale of what they were planning were all inside that room: a culminating point in the discrete investigation against the independence movement that Baena had been in charge of for months, following Ramírez Sunyer’s orders, in a general cause aiming at rebellion or sedition, and misuse of public funds. This week Ms. Del Toro spoke, in her testimony as a witness in the trial of Major Trapero, about that meeting, and a series of similar meetings held before September 20 2017, from which the Mossos were left out.

What did they talk about? ‘The operation was of such a tremendous scale that it had to be studied in depth, and it took up days of the investigating judge’s time’, she explained in a video-conferenced testimony to the Spanish National Court, though without showing her face. ‘One didn’t deal with an operation such as this at a single meeting. We had already begun to talk about the places, offices, homes, people to be investigated...’. Ramírez Sunyer, Daniel Baena, Montserrat del Toro, at a meeting with a prosecutor and another Civil Guard. The planning of the September 20 coup d'état. What united them? Their animosity towards the independence movement. Judge Ramírez Sunyer died at the end of 2018, when he had already completed and channeled the job of persecuting dozens of public officials, in a case full of irregularities. His contribution to repression was acknowledged by the President of the Spanish judiciary, Carlos Lesmes, with these words: ‘You decided to change the course of your history and, in doing so, you changed the course of your country’s history. And herein lies part of your greatness. This fulfilment acquires heroic dimensions when everything around you becomes hostile.’

At his orders, Daniel Baena, alias Tácito, the pseudonym behind which he hid in the network to insult, in his spare time, the independence leaders whom, during his working day, he investigated while wearing his three-cornered cap. And court secretary Montserrat del Toro, who early in the morning of 20 September entered the Department of Economics to take note and certify the civil guards’ searches. Her account of a terrifying hell-hole was used first by the press and the Guardia Civil, and later by prosecutors and investigating judges, to assemble the charges of sedition and rebellion: conjuring up her image on the roof of the department had to conjure up the sedition of the independence supporters that were indignantly demonstrating that day. Montserrat Del Toro was also moved by her anti-independence feeling, for her anti-Catalanism, if her Facebook preferences are anything to go by: She was a follower of Spanish ultra-Nationalist pages, such as Unidad Nacional Española and Lleitadans Que No Volen La Independence (people from Lleida who do not want independence), and is a follower of Ciudadanos. The daily newspaper Público revealed this. Ramírez Sunyer, Baena and Del Toro, three Spanish patriots together in a room planning the September 20 assault on the Generalitat.

The judge died a year later, and both the lieutenant colonel and the judicial secretary have lengthened till today their commitment to make the independence movement pay for having dared to challenge the unity of Spain, and became two of the main witnesses for the prosecutors in the trial of the political prisoners last year before the Supreme Court and in the trial of the former leadership of the Mossos [Catalan police] before Spain’s National Court. Their ideological affiliation is evident, as is their determination to help with a little nudge to get major Trapero convicted and locked away, to pay for October 1, for September 20 and – of course, because everything started here – for August 17 [when the Barcelona and Cambrils terrorists were efficiently hunted down].

Whereas Diego Pérez de los Cobos’ testimony revealed that the Spanish police and the Guardia Civil planned an operation that was nothing less than a trap for the Mossos, in order to accuse them of not performing their functions, of inaction and of complicity with a coup d'état, in Montserrat del Toro's testimony on the one hand there is an obvious hostility towards the independence movement and everything resembling it, a repugnance – she called the peaceful and festive demonstration of that day a ‘Dantesque show’, and on the other hand it is clear that there was a will on the part of the judicial and police authorities to keep the Mossos out of things, to marginate them in the operation, given an alleged mistrust. For there was no non-one from the Mossos at the preparatory meetings that Ms. Del Toro talked about this week, and no content was shared with any of their officials. If the macro-operation of September 20 caught them unawares it would be easier to charge them later – as has ended up happening – with not having put all their resources into it, with carelessness, with connivance with the demonstrators. Lawyer Olga Tubau cross-examined her about these meetings:

“Who was the Guardia Civil official present at that meeting?” “There was a major whose name I do not remember, and Mr. Baena”.

“In that prior meeting was any question raised regarding security inside and outside the building and the possibility of calling for the support of the Mossos?”.

[She doubts.] “What do you mean?”

“Whether, given the scale of the operation, the way of guaranteeing safety was discussed, and if it was proposed that the Mossos support the Guardia Civil”.

“I’m sorry to tell you that this topic was not... that is, let’s see, when the entry and search to all the places was decided, the judicial police said they would ensure sufficient resources. Whether they asked the Mossos for this, that I can not say, because I was not in that conversation, I do not remember... Not that it did not take place, simply that I do not remember having heard it”.

“In the conversation that you took part in, do you remember if any of those present expressed any kind of mistrust of the Mossos?”.

“No. The word is not 'mistrust'. The investigation was commissioned by the judge to the Guardia Civil and it was up to them. Nobody spoke of mistrust”.

The entire trestimony of Ms. Del Toro was of this erratic nature. Ms. Tubau left out one of the factors that the prosecutors seem to regard as first class ammunition against Major Trapero and Ms. Laplana: The 'small sandwiches' («bocadillines», the judicial secretary told the court). It is one of the most grotesque examples of the legal substance on which the accusation is built in this trial: the judicial search party, comprising the civil guards and the court secretary that undertook the search at the department of the Economy, were besieged so savagely and so unbearably that they barely managed to eat anything during the day, a little snack and that’s that. And there you have the sedition thesis.

It is the sedition that Del Toro is helping to dismantle legally when she testifies – Tubau made her say as much in the cross-examination – that the Mossos did not hinder the judicial task at any time. Fundamental. And when she explained that a few officers said they were at her disposal to assist her departure, offering her several possibilities, all rejected by her because she had no intention to leaving through the main door out of her fear of the protesters. Until they rustled up her exit from the first floor, across a terrace, having to surmount the obstacle of a small 1-metre-high wall, entering the adjacent Teatre Coliseum building and leaving it through the front door. And there you have the sedition of September 20, 2017.

Translation: M. Strubell



Original text:
https://www.vilaweb.cat/noticies/montserrat-del-toro-secretaria-judicial-20-s-judici-trapero-josep-casulleras/

...ooo000ooo...

Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S «La gestació del cop d’estat del 20-S. Què els unia? L’animadversió vers l’independentisme» Per: Josep Casulleras Nualart Pocs dies abans del 20 de setembre del 2017, en una mateixa sala, van coincidir un comandant de la Guàrdia Civil; el tinent coronel Daniel Baena; el jutge d’instrucció Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat número 13 de Barcelona; la secretària judicial Montserrat del Toro i un representant del ministeri fiscal. Havien de preparar una gran ofensiva contra l’organització del referèndum de l’1-O, d’una envergadura enorme, amb molts escorcolls i detencions d’alts càrrecs de la Generalitat, irrompent en dependència del govern català, fins i tot a la seu del departament d’Economia, dirigit pel vice-president Junqueras. Aquell dia pràcticament només els que hi havia dins d’aquella sala sabien quin era l’abast d’allò que es proposaven: un punt culminant en la investigació subterrània contra l’independentisme de què Baena feia mesos que s’encarregava, a les ordres de Ramírez Sunyer, en una causa general que apuntava a la rebel·lió o la sedició, i a malversació. D’aquella reunió, i d’una sèrie de reunions semblants més que hi va haver abans del 20-S, en les quals es van marginar els Mossos, n’ha parlat aquesta setmana Del Toro en la seva declaració com a testimoni al judici contra Trapero. De què hi parlaven? ‘L’operació era d’una envergadura tan tremenda que s’havia d’estudiar molt, i va implicar el magistrat instructor uns quants dies’, explicava en una declaració a l’Audiència espanyola feta per videoconferència però sense mostrar el seu rostre. ‘D’un dispositiu així no es parlava en una sola reunió. Ja s’havia començat a parlar de quins eren els llocs, els despatxos, els habitatges, les persones a investigar…’. Ramírez Sunyer, Daniel Baena, Montserrat del Toro, en una reunió amb un fiscal i un altre guàrdia civil. La gestació del cop d’estat del 20-S. Què els unia? L’animadversió vers l’independentisme. El jutge Ramírez Sunyer va traspassar al final del 2018, quan ja havia deixat feta i encaminada la feina de persecució contra desenes de càrrecs públics, en una causa plena d’irregularitats; la seva contribució en la repressió fou reconeguda pel president del poder judicial espanyol, Carlos Lesmes, amb aquestes paraules: ‘Tu vas decidir de canviar el rumb de la teva història i, en fer-ho, vas canviar el rumb de la història del nostre país. I aquí resideix una part de la teva grandesa. Aquest compliment adquireix dimensions heroiques quan tot allò que t’envolta es converteix en hostil.’ A les seves ordres, Daniel Baena, àlies Tácito, el malnom rere el qual s’amagava a la xarxa per a insultar en les seves estones lliures els dirigents independentistes que en les seves hores de feina investigava amb el tricorni al cap. I la lletrada Montserrat del Toro, que a primera hora del matí del 20 de setembre va entrar al departament d’Economia per prendre nota i donar fe dels escorcolls dels guàrdies civils. El seu relat d’un calvari terrorífic va servir primer a la premsa i a la Guàrdia Civil i després als fiscals i als jutges instructors per a bastir les acusacions de sedició i de rebel·lió: l’evocació de la seva imatge al terrat del departament havia de ser la de la sedició dels independentistes que aquell dia es manifestaven indignats. Montserrat Del Toro, moguda també per l’anti-independentisme, per l’anticatalanisme, si fem cabal de les seves preferències a Facebook: era seguidora de pàgines ultranacionalistes espanyoles, com ara Unidad Nacional Española i Lleidatans que no volen la Independència, i és simpatitzant de Ciutadans. Ho va revelar Público. Ramírez Sunyer, Baena i Del Toro, tres patriotes espanyols junts en una sala ordint l’assalt a la Generalitat del 20-S. El magistrat es va morir un any després, i tant el tinent coronel com la secretària judicial han estirat el seu compromís de fer pagar a l’independentisme la gosadia de desafiar la unitat d’Espanya fins avui mateix esdevenint dos dels testimonis principals per a les acusacions en el judici contra els presos polítics de l’any passat al Suprem i en el judici contra l’ex-cúpula dels Mossos a l’Audiència espanyola. Es nota la seva adscripció ideològica i aquesta determinació seva per a ajudar amb una empenteta que el major Trapero sigui condemnat i tancat a la garjola, que pagui l’1-O i el 20-S i –és clar, perquè tot ve d’aquí– el 17-A. Si de l’interrogatori a Diego Pérez de los Cobos es desprenia que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van planificar un dispositiu que era tot un parany per als Mossos per acusar-los de deixadesa de funcions, inacció i complicitat amb un cop d’estat, en les declaracions de Montserrat del Toro hi ha, d’una banda, una animadversió evident envers l’independentisme i tot allò que s’hi assembli, una repugnància, qualificant la manifestació d’aquell dia, pacífica i festiva, de ‘un espectacle dantesc’, i d’una altra banda s’entén que hi havia voluntat per part de les autoritats judicials i policíaques de deixar de banda els Mossos, de marginar-los en el dispositiu sota una pretesa desconfiança. Perquè en cap d’aquelles reunions preparatòries de què ha parlat Del Toro aquesta setmana no hi havia ningú dels Mossos, i no se’n va compartir el contingut amb cap responsable. Si el macro-dispositiu del dia 20 els agafava desprevinguts era més fàcil acusar-los més endavant –com ha acabat passant– de no haver-hi posat tots els mitjans, de deixadesa, de connivència amb els manifestants. L’advocada Olga Tubau la interrogava sobre aquestes reunions: —Qui era el responsable de la Guàrdia Civil que hi havia en aquella reunió? —Hi havia un comandant el nom del qual no recordo i el senyor Baena. —En aquella reunió prèvia es va presentar cap qüestió referent a la seguretat tant interior com exterior de l’edifici i a la possibilitat de requerir el suport als Mossos? —[Dubta.] Com voleu dir? —Si, atesa l’envergadura de les diligències, es va parlar de la manera com garantir la seguretat i si es va proposar que els Mossos donessin suport a la Guàrdia Civil. —Lamento dir-vos que sobre aquest tema no… o sigui, a veure, quan es va acordar l’entrada i l’escorcoll a tots els llocs la policia judicial va dir que hi posarien prou mitjans. Si ho van demanar als Mossos, això no ho puc dir, perquè en aquella conversa no hi era, no ho recordo… no que no tingués lloc, simplement que no ho recordo haver-ho sentit. —En la conversa en què vós vau participar recorda si per part d’algun dels presents es va posar de manifest alguna mena de desconfiança envers els Mossos? —No. La paraula no és ‘desconfiança’. La investigació va ser encarregada pel magistrat a la Guàrdia Civil i corresponia a ells. Ningú no va parlar de desconfiança. Tota la declaració de Del Toro tenia aquest caràcter erràtic. Tubau va deixar córrer un dels factors que sembla constituir per als fiscals una munició de primer ordre contra Trapero i Laplana: els ‘entrepanets’ (bocadillines, va dir-ne la secretària judicial al tribunal). És un dels exemples més grotescs de la matèria jurídica sobre la qual es fonamenta l’acusació en aquest judici: la comitiva judicial, integrada pels guàrdies civils i la lletrada que van fer l’escorcoll al departament d’Economia, van ser assetjats tan salvatgement i tan insuportablement que amb prou feines van poder menjar durant tota la jornada, una mica d’entrepà i prou. Heus ací la tesi de la sedició. La sedició que Del Toro ajuda a desmuntar jurídicament quan declara –Tubau li ho va fer dir en l’interrogatori– que els Mossos no van entorpir en cap moment la tasca judicial. Fonamental. I quan va explicar que uns quants agents es van mostrar a disposició seva per a facilitar-li la sortida, oferint-li diversos possibilitats, tots refusades per ella perquè no tenia intenció de sortir per la porta de la por que tenia dels manifestants. Fins que es van empescar la sortida pel pis de dalt, per una terrassa, havent de salvar l’obstacle d’un petit mur d’un metre d’alçada, entrant a l’edifici del costat del Teatre Coliseum i sortint-ne per la porta principal. Heus ací la sedició del 20 de setembre.