Cercar en aquest blog

Compte enrere

26 de set. 2018

PROPOSTA DE DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE L'ESTATUT DELS DIPUTATS SOBRE LA INTERLOCUTÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM,  SALA PENAL, DE 9 DE JULIOL DE 2018


https://www.elnacional.cat/uploads/static/pdf.js/web/viewer.html?file=https://www.elnacional.cat/uploads/s1/55/13/63/4/proposta-de-dictamen-comissio-estatut-diputats.pdf

PROPOSTA DE DICTAMEN DE LA COMISSIÓ DE L'ESTATUT DELS DIPUTATS SOBRE LA INTERLOCUTÒRIA DEL TRIBUNAL SUPREM,
SALA PENAL, DE 9 DE JULIOL DE 2018

PRIMER.- En data 13 de juliol de 2018 ha estat rebuda en el Registre del Parlament de Catalunya la interlocutòria, de data 9 de juliol de 2018, de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que incideix, en aplicació de
I'article 384 bis de la LIei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), sobre els drets parlamentaris dels diputats d'aquesta cambra Caries Puigdemont i Casamajó, Oriol Junqueras i Vies, Jordi Turull I Negre, Raül Romeva Rueda, Josep Rull i Andreu, i Jordi Sànchez i Picanyol. 

SEGON.-En data 25 de setembre de 2018 la Mesa del Parlament de Catalunya ha acordat traslladar la decisió sobre els efectes de la referida interlocutòria a la Comissió de l'estatut dels Diputats.

II. CONSIDERACIONS JURIDÍQUES I POLITIQUES

PRIMERA.-Atès I'informe dels serveis jurídics del Parlament de Catalunya de 17 de juliol del 2018 I la interpretació de l'article 384 bis
LECrim donada pel Tribunal Constitucional (STC 199/1987 I STC 71/1994), la suspensió prevista en el citat precepte només seria
d'aplicació als parlamentaris processats i empresonats per un presumpte d'aplicació als parlamentaris processats I empresonats per un presumpte delicte de rebel·lió en cas que haguessin fet servir armes de guerra o explosius, fossin terroristes o formessin part d'organitzacions armades. 

És públic i notori que els diputats afectats per la interlocutòria del Tribunal Suprem han actuat sempre de forma cívica, pacifica
democràtica. Són persones compromeses amb la pau i la no violència, amb una trajectòria de compromis inapel· table amb la defensa dels drets fonamentals, I que han rebutjat sistemàticament qualsevol forma de fer politica que pogués posar en risc la convivència.

A més, la resolució del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, de 12 de juliol de 2018, en conèixer del procés d'extradició contra Caries
Purgdemont i Casamajó, la va declarar inadmissible pe] que fa al càrrec de rebel·lió que el Tribunal Suprem li imputa, pels mateixos fets, tant a ell com a la resta dels diputats afectats.

En el cas concret del diputat Carles Puigdemont, es dóna la circumstància
afegida que es troba en llibertat. No concorre, per tant, un altre dels requisits per a la suspensió. Aixi ho destaca l'informe emès pels Serveis Jurídics, segons el qual,"perquè es pugui aplicar ia mesura cautelar que
estableix I'article 384 bis LECrim, resulta estrictament necessari, no només que s'hagi decretat presó provisional, sinó també que aquesta s'hagi materiatitzat mitjançant l'entrada efectiva en presó de ies persones
processades".

Per aquests motius, la suspensió prevista a I'article 384 bis LECrIm és inaplicable als diputats als quais fa referència la interlocutòria
de 9 de juliol de 2018 del Tribunal Suprem.
SEGONA.-L'article 384 bis LECrim preveu]a referida suspensió de drets parlamentaris com a mesura de caràcter provisional. No obstant, aquesta no pot ser d'aplicació automàtica com pretén la mencionada resolució judicial, dones, en efecte, el Parlament de Catalunya gaudeix d'autonomia parlamentària d'acord amb l'article 72 de la Constitució Espanyola (CE),
els articles 58 I 59 de l'estatut d'autonomia de Catalunya (EAC), i jla doctrina del Tribunal Constitucional, motiu pel qual, l'eventual aplicació dels efectes previstos en aquell precepte legal requereí× la intervenció
dels òrgans parlamentaris competents.

L'autonomia parlamentària protegeix la institució d'ingerències externes I permet al Parlament dotar-se dels seus propis procediments per a canalitzar resolucions com la del Tribunal Suprem de 9 de juliol de
2018, En aquest sentit, I'article 25 del Reglament del Parlament de Catalunya (RPC) habilita un mecanisme específic per a supòsits de suspensió dels drets i deures dels parlamentaris, de manera que correspon a aquesta Comissió l'examen de la qüestió i I'elaboració del present dictamen, 

D'acord amb les consideracions anteriors I de conformitat amb e] principi d'autonomia parlamentària (article 72 CE I articles 58 I 59 EAC), la posició institucional de]a cambra, el procediment previst a l'article 25 RPC la mateixa doctrina del Tribunal Constitucional, la Comissió de l'Estatut dels Diputats és l'òrgan competent per a I'elaboració del present dictamen. 

TERCERA.-La mesura provisional prevista, a què s'ha fet referència anteriorment, en cap cas pot implicar la pèrdua de la condició plena
de diputat, ni pot provocar un dany irreversible en els drets politics dels parlamentaris.
Els diputats del Parlament són els legítims representants del poble de Catalunya perquè han estat escollits mitjangant unes eleccions. És inacceptable, des d'un punt de vista democràtic, que un jutge intenti privar-los-a ells i a la ciutadania-del dret a la representació politica, consagrat per l'ordenament jurídic estatal i internacional.

L'article 23.2 CE, I'article 3 del Protocol 1 del Conveni Europeu de Drets Humans I I'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, protegeixen el dret a la representació política, en el sentit de garantir que les persones que han accedit a càrrecs electes puguin mantenir-los desenvupar les seves funcions representatives sense pertorbacions
il·legítimes, tal com ha manifestat el Tribunal Constitucional en reiterades ocasions (STC 23/1984, de 20 de febrer, FJ 4; STC 212/1993, de 28 de juny, FJ 4; STC 185/1999, de 11 d'octubre, FJ 4). 

Per tant, els diputats del Parlament de Catalunya afectats per la interlocutòria que motiva aquest dictamen tenen dret a mantenir
la seva plena condició de diputats.

QUARTA.-Davant d'aquesta situació d'excepcionalitat, atès que els diputats afectats per la interlocutòria de 9 de juliol del 2018 no poden acudir personalment al Parlament, considerant que la composició parlamentària sorgida de les urnes del 21 de desembre de 2017 és un bé superior que cal preservar, I mentre no es resolguin els recursos presentats per les seves defenses, S'escau adoptar les mesures que siguin necessàries per a garantir els drets fonamentals dels diputats, i que: a) el Parlament de Catalunya mantingui les majories emanades de les urnes; b) els diputats mantinguin les actes; i c) les votacions realitzades al Ple siguin efectives. 

Per tot el que S'acaba d'exposar, la Comissió de I'Estatut dels Diputats, proposa I'adopció del següent, ACORD:

Que d'acord amb les consideracions que s'acaben d'exposar, I donant compliment al que ve estrpulat a I'article 25.1 del Reglament, la Comissió de l'Estatut dels Diputats proposa elevar aquest dictamen al Ple del Parlament per:

Acordar, si s'escau, per majoria absoluta dels membres de] Ple del Parlament, la suspensió dels drets i deures parlamentaris dels diputats Caries Puigdemont i Casamajó, Oriol Junqueras i Vies, Jordi Turull Negre, Raul Romeva i Rueda, Josep Rull i Andreu, Jordi Sànchez i Picanyol. 

b) Acordar, si s'escau, que mentre duri la situació juridica actual i no es resolguin els recursos presentats per les seves defenses, els drets parlamentaris dels diputats Carles Puigdemont i Casamajó, Oriol Junqueras i Vies, Jordi Turull i Negre, Raül Romeva i Rueda, Josep Rull i Andreu, i Jordi Sànchez i Picanyol, podran ser exercits pel membre del seu grup parlamentari que els interessats designin. 

Palau del Parlament, 26 de setembre de 2018


Marta Madrenas i Mir             Mònica Palacín i París 

Portaveu                   Portaveu 

GP Junts per Catalunya GP Republicà

Cap comentari:

Publica un comentari