* A collection of digital resources to get to know the Catalan people better. * Une collection de ressources numériques pour mieux connaître le peuple catalan. * Una colección de recursos digitales para conocer mejor al pueblo catalán.
Cercar en aquest blog
Compte enrere
23 de jul. 2018
Statement by AAMER ANWAR & Co
20 de jul. 2018
"The same causes will bring about the same effect", by Josep Pinyol
Llarena180719
**** Cliqueu a sota a "Més informació" per accedir a la transcripció sencera de la interlocutòria del magistrat Llarena de 19 de juliol de 2018.****
"They are not the exception, they are the norm", by Xavier Antich
We hope Sr. Antich and ARA don't mind.
They are not the exception, they are the norm
This week we learned that the 'Official Defence Gazette' (BOD) has published the reinstatement in the Civil Guard of Antonio Manuel Guerrero, sentenced to nine years in prison for having sexually abused an 18 year-old girl in 2016. He is a rapist who boasted in the social media about being one. As the 'public security body of a military nature' informs on its official web, 'the main mission of the Civil Guard will be to guarantee the protection of citizens in the face of criminal acts that might threaten them', and it also says, 'attending and helping to citizens'. What more can be said?
This week we also learned that photojournalist Jordi Borràs, known as one of the media professionals with the greatest information about the extreme right in Catalonia and for reporting its movements, its violence and its more than usual camouflage under brands such as Societat Civil Catalana or Ciudadanos, and known also for having suffered, directly or through the social media, threats of all kinds, was the object of an attack during which a Spanish police officer literally smashed his face by punching him while shouting in favor of Franco. We also learned that the Internal Affairs unit has opened against the assaulter a simple informative file and has kept him in his post. As this 'armed institute of civil nature' informs on its official web, the National Police's mission is 'to protect the free exercise of rights and liberties and to guarantee public security'. Again, what more can be said?
This week we also learned that 51 lawsuits for [police] attacks during October 1 in six Barcelona schools have been closed because the judge consdiers that, in spite of the documentarily recorded evidence and the effects in the form of injuries duly certified by doctors, the police's performance was proportional and because, when there could be traces of a crime, the responsible officers have not been identified. It is not clear what the judge has done to identify the attackers, beyond the lack of cooperation and the opacity of the affected police bodies. As Iridia [Center for the Defence of Human Rights] has stated, neither the prosecution nor the National Police or the ministry have properly investigated these facts, nor have they allowed the identification of the people responsible for the alleged crimes. With a perverse logic, the burden of proof for crimes committed by the State bodies has been laid on the victims.
And finally, this week it was nine months since the first imprisonments for political reasons, since that October 16th when judge Lamela ordered Jordi Cuixart and Jordi Sànchez to be jailed. Oriol Junqueras and Quim Forn have now been in prison for 258 nights; Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva and Dolors Bassa, 149 nights; and Carme Forcadell, 118 nights. All of them pre-trial, for crimes that the German and Belgian justices have already denied having been committed and against documentary evidence and witnesses that refute, without discussion, the invention made up by the Civil Guard and the prosecutors, and the judges' orders.
Right now, and we will not go ahead with cases that would make this article ten times as long, it is quite evident that, in Spain, the authorities that ought to be the top guarantors of citizens' rights and liberites (Supreme Court, National Police and Civil Guard) are those first actively responsible for their unfulfillment and its violations. This makes an anomaly happen, which is habitual in dictatorial or totalitarian regimes, but is absolutely irregular in democratic systems and in law-abiding regimes. The result is the utter defencelessness of the citizens that, dumbfounded, observe not only the judiciary arbitrariness but also the impunity with which the police forces exerti violence, by now indiscriminate, for which they have absolutely no legitimacy. The cases mentioned above are not the exception: they are the norm.
It is therefore surprising that there are still people who are not conscious of the gravity of the situation and who, given their supposedly democratic convictions, do not openly and forcefully mobilize themselves against the repressive fury of a State that has lost control over the force of which it is the allegedly legitimate manager. When the force that the State has to exert, for the benefit of public security, is indiscriminately used to repress political dissidence, or when members of the mis-named 'security' forces smash the face of a journalist or are responsible for sexual abuses and get sheltered by the whole of the State apparatus, that force is simply violence. We may call it impunity or we may simply call it carte blanche. And it is incomprehensible that any democrat may stay aloof from this battle. Out of decency and out of dignity.
This is why it is also surprising that there are those who, in the battle for the recognition of independence declared and the Republic proclaimed by the Parliament on October 27th, which the Parliament has not revoked, consider that the struggle to defend rights and liberties and against repression can be separated, and even counter-productive, from the other issue. The defence of rights and liberties and the opposition in front of the police and court repression is an elementary principle of republicanism. They are not different causes: they are the same one. And what's more: it is desirable, and the most lucid and engaged minds of the country are working on it, that the defence of rights and liberties, and against repression, can embrace a larger part of the citizenry, beyond those who explicitly want independence and the Republic. But the battle for independence and the Republic can in no way do without the battle for rights and liberties. For tomorrow it could be you. Whether or not you already know.
Boye analitza en 10 frases la decisió de Llarena de retirar les euroordres
https://www.naciodigital.cat/noticia/159667/boye/analitza/10/frases/decisio/llarena/retirar/euroordres
17 de jul. 2018
Franco habló de "exterminar"?
Paper by M. Strubell at 2018 IAFOR Conference
"The whys and wherefores of Spain’s current political crisis: Catalonia... again"
Click here if need be to access the whole text
FinancialTimes
claims "the [Catalan] government that made a reckless, illegal declaration of Catalonian independence in October".
And the whole of tbe political leadership was all going to be prosecuted in any case. Madrid is a last master in the practice of tbe strategy of scraping around for legal reasons to get rid of uncomfortable political opponents.
Come off it. Why is @KRLS not the premier? Or his No. 2, @jordisanchezp? Or his No. 3, @jorditurull?
16 de jul. 2018
sangrador
José Luis Sangrador: "Identidades, vtitudes y estereotipos en el estado de las autonomías". Centro de Investigaciones Sociológicas, 1996.
Félix Moral: "Identidad regional y nacionalismo en el estado de las autonomías: Informe (resultado del estudio 2228)". Centro de Investigaciones Sociológicas, 1998.
Miquel Strubell: "Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain". The Anglo-Catalan Society. 2008. http://www.anglo-catalan.org/downloads/joan-gili-memorial-lectures/lecture10.pdf
Germà Bel: "Anatomía de un desencuentro: La Cataluña que es y la España que no pudo ser". 2013.
http://www.directe.cat/noticia/791473/les-alarmants-xifres-que-demostren-que-la-catalanofobia-existeix-a-espanya-amb-o-sense-pro
14 de jul. 2018
TEXTOS sobre el Derecho de Autodeterminación
Article by Reyes Rincón in El País on President Puigdemont
Click here if need be to read the whole post
12 de jul. 2018
Violència
https://twitter.com/sisquere/status/977905203822366720?s=19
The dream of bullangues
Francesc de Dalmases
2 March 2017
During the second half of the 19th century, some Catalan cities were the scene of "bullangues". Under the name of bullangues, we recall the unsuccessful progressive riots that took place because of the broken pprogressive omises and impositions of the Spanish government.
Among the promoters of bullangues were workers' movements and the most modern sectors of the Catalan petty bourgeoisie, unhappy with the Jacobin conception of the State.
When we recall the bullangues, we talk about violent insurgencies with immediate effects on the everyday life of the cities wheve they happened: the murder of high-ranking military officers, the demolition of monarchic symbols, the torching of churches and the destruction of factories and the industrialists' buildings.
To quash these popular uprisings, the Spanish government exerted a brutal repression against the workers' movements and pursued with surgical precision and martial determination the petty bourgeoisie that had sponsored or accompanied them.
These insurrections, however, had a Lampedusian touch to them. What was to be a new fire petered out. Moreover, it was the perfect storm for the government of Madrid to establish even more rigid military and political control systems in the main Catalan cities. In other words, not only did we go back to the initial situation, but state power and control over the municipalities of the Principality was also consolidated, extended and rooted.
In Catalonia in 2017 we have observed with astonishment how people, from prosecutor Magdali to "terriodista" ("terrovmongering journalist") Inda, have had the complicity of most of the Spanish media, with good exceptions like eldiario.es, to try to build a narrative of latent violence within the framework and the ranks of the supporters of independence.
https://www.media.cat/2017/03/02/el-somni-de-les-bullangues/
Events are falsely attibuted to the independence movement to support this narrative. Here is a good example:
Fake images used in unionist campaign over Barcelona assault
El NacionalBarcelona. Sunday, 26 August 2018
British police chief rejects claim Catalan separatists were violent
TEXT: Llarena deixa de reclamar a Hacienda la documentació demanada (9/7/2018) ESP
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwivuM2wz57cAhWHzYUKHUUeCeQQFggzMAE&url=http%3A%2F%2Fwww.poderjudicial.es%2Fstfls%2FTRIBUNAL%2520SUPREMO%2FDOCUMENTOS%2520DE%2520INTER%25C3%2589S%2FAuto%2520informe%2520Hacienda.pdf&usg=AOvVaw1VtrWhjV-fECLZn3Ii1g9p
http://www.poderjudicial.es/stfls/TRIBUNAL_SUPREMO/DOCUMENTOS_DE_INTERÉS/Auto_informe_Hacienda.pdf
CAUSA ESPECIAL/20907/2017 CAUSA ESPECIAL núm.: 20907/2017
Instructor: Excmo. Sr. D. Pablo Llarena Conde
Letrada de la Administración de Justicia: Ilma. Sra. Dña. María Antonia Cao Barredo
TRIBUNAL SUPREMO
Sala de lo Penal
Auto núm. /
Excmo. Sr. Magistrado Instructor D. Pablo Llarena Conde
En Madrid, a 9 de julio de 2018
ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO.
PARTE DISPOSITIVA
EL INSTRUCTOR ACUERDA:
10 de julio de 2018
El juez del Tribunal Supremo Pablo Llarena acuerda la suspensión de funciones de Carles Puigdemont y de los otros cinco diputados procesados por rebelión
http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Tribunal-Supremo/Noticias-Judiciales/El-juez-del-Tribunal-Supremo-Pablo-Llarena-acuerda-la-suspension-de-funciones-de-Carles-Puigdemont-y-de-los-otros-cinco-diputados-procesados-por-rebelion
Archivos asociados
Schleswig-Holstein
12 de juliol de 2018
Original: https://www.schleswig-holstein.de/DE/Justiz/OLG/Presse/PI/201806Puigdemontdeutsch.html
Traducció catalana: https://www.vilaweb.cat/noticies/la-resolucio-tribunal-alemany-puigdemont-slesvig-holstein-traduit-catala/
«Cas Carles Puigdemont: és admissible l’extradició per malversació de fons públics, és inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Carles Puigdemont roman en llibertat.
Per ordre del 12 de juliol de 2018, la Primera Secció Penal del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha resolt d’admetre l’extradició de l’expresident regional català, Carles Puigdemont, a Espanya.
S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava de celebrar el referèndum. No era el “cap espiritual” de la violència.
D’altra banda, sí que és admissible l’extradició pels càrrecs de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusen amb justícia que Carles Puigdemont fos responsable d’incórrer en obligacions financeres amb la Hisenda Pública. Si aquestes acusacions confirmen el resultat, s’ha d’aclarir exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Atès que Carles Puigdemont sempre ha complert amb les seves mesures cautelars, l’exempció d’empresonament roman vigent.
La part expositiva diu:
1) Pel que fa a l’acusació de “rebel·lió”, fins i tot després del darrer examen, hi manca el compliment de la doble criminalitat requerida en virtut del § 3 de la Llei d’Assistència Jurídica Mutual Internacional en Assumptes Penals. Segons el legislador alemany i d’acord amb la legislació europea, aquests tenen una importància decisiva. La disposició delictiva alemanya d’alta traïció segons el § 81 del Codi Penal requereix un grau de violència que no s’ha assolit a Espanya.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions. Els enfrontaments violents entre els quals estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la policia nacional, particularment davant de nombrosos col·legis electorals, no haurien arribat un nivell que s’hagués amenaçat seriosament l’ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol havien confiat les ordres donades a la policia regional (Mossos d’Esquadra), subordinada a la Generalitat de Catalunya, per a “garantir” la celebració del referèndum, no es veuen arguments per a parlar d’actes de violència contra forces del govern central en aquest cas. Segons la informació disponible, no es van produir aquests actes de violència.
2. També s’ha denegat la sancionabilitat en virtut de desordres públics (§ 125 StGB).
Es podria castigar també qui essent el cap pensant o organitzador d’un esdeveniment violent no es trobés a l’escenari dels fets. Tanmateix el requisit previ és que aquest “home de suport” hauria de reconèixer i aprovar els actes de violència i influir en els esdeveniments. Aquest no va ser el cas de l’acusat Puigdemont. Només s’ocupava pel referèndum. No era un “cap espiritual” de violència.
3) Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics, es manté la seva avaluació anterior i l’extradició es declara admissible. En aquest sentit, la doble criminalitat no s’ha d’examinar perquè és un acte inclòs en la llista marc de la UE, cosa que fa no requerir aquest examen. D’altra banda, no obstant això, també es dóna una doble criminalitat, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació (§ 266 StGB).
La descripció original dels esdeveniments està parcialment obsoleta a causa de noves investigacions. No obstant això, s’ha pogut veure amb prou claredat que l’acusat Puigdemont va ser finalment acusat de ser responsable d’assumir compromisos financers a costa de la hisenda pública. Com a president regional, Puigdemont podia veure fàcilment que celebrar un referèndum costaria diners. Fins i tot l’amenaça als actius derivats dels passius realitzats és, segons l’enteniment alemany, un dany suficient. No és obvi que des de bon començament els costos realitzats hagin estat finançats íntegrament per tercers. Els dubtes restants s’han d’aclarir en el procés penal espanyol.
4.Es descarta que la sol·licitud d’extradició serveixi per perseguir políticament a Carles Puigdemont, tal com afirma l’acusat. És absurd atribuir-ho a l’Estat espanyol, membre de la comunitat de valors i de l’espai judicial comú de la Unió Europea. El Senat té tota la confiança que el poder judicial espanyol també complirà els requisits en dret nacional i comunitari.
5. El Senat no ha vist cap obstacle formal a l’extradició pel que fa al permís d’extradició que va ser concedit pel fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein.
Això també es refereix al compliment del principi d’especialitat (l’enjudiciament penal a Espanya només podrà atendre l’extradició declarada admissible). El Senat suposa que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no perseguiran a l’acusat Puigdemont dels càrrecs de corrupció i rebel·lió.
6. Contràriament a la demanda del fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein, el Senat finalment s’ha abstingut de tornar a detenir a l’acusat Puigdemont durant la custòdia de l’extradició, perquè la persona acusada sempre ha complert les seves condicions.
Oficina de premsa de Schleswig–Holsteinischer tribunal d’apel·lació»
Per: Redacció
Us oferim la traducció al català de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Ací l’original:
«Cas Carles Puigdemont: és admissible l’extradició per malversació de fons públics, és inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Carles Puigdemont roman en llibertat.
Per ordre del 12 de juliol de 2018, la Primera Secció Penal del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha resolt d’admetre l’extradició de l’expresident regional català, Carles Puigdemont, a Espanya.
S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava de celebrar el referèndum. No era el “cap espiritual” de la violència.
D’altra banda, sí que és admissible l’extradició pels càrrecs de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusen amb justícia que Carles Puigdemont fos responsable d’incórrer en obligacions financeres amb la Hisenda Pública. Si aquestes acusacions confirmen el resultat, s’ha d’aclarir exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Atès que Carles Puigdemont sempre ha complert amb les seves mesures cautelars, l’exempció d’empresonament roman vigent.
La part expositiva diu:
1) Pel que fa a l’acusació de “rebel·lió”, fins i tot després del darrer examen, hi manca el compliment de la doble criminalitat requerida en virtut del § 3 de la Llei d’Assistència Jurídica Mutual Internacional en Assumptes Penals. Segons el legislador alemany i d’acord amb la legislació europea, aquests tenen una importància decisiva. La disposició delictiva alemanya d’alta traïció segons el § 81 del Codi Penal requereix un grau de violència que no s’ha assolit a Espanya.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions. Els enfrontaments violents entre els quals estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la policia nacional, particularment davant de nombrosos col·legis electorals, no haurien arribat un nivell que s’hagués amenaçat seriosament l’ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol havien confiat les ordres donades a la policia regional (Mossos d’Esquadra), subordinada a la Generalitat de Catalunya, per a “garantir” la celebració del referèndum, no es veuen arguments per a parlar d’actes de violència contra forces del govern central en aquest cas. Segons la informació disponible, no es van produir aquests actes de violència.
2. També s’ha denegat la sancionabilitat en virtut de desordres públics (§ 125 StGB).
Es podria castigar també qui essent el cap pensant o organitzador d’un esdeveniment violent no es trobés a l’escenari dels fets. Tanmateix el requisit previ és que aquest “home de suport” hauria de reconèixer i aprovar els actes de violència i influir en els esdeveniments. Aquest no va ser el cas de l’acusat Puigdemont. Només s’ocupava pel referèndum. No era un “cap espiritual” de violència.
3) Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics, es manté la seva avaluació anterior i l’extradició es declara admissible. En aquest sentit, la doble criminalitat no s’ha d’examinar perquè és un acte inclòs en la llista marc de la UE, cosa que fa no requerir aquest examen. D’altra banda, no obstant això, també es dóna una doble criminalitat, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació (§ 266 StGB).
La descripció original dels esdeveniments està parcialment obsoleta a causa de noves investigacions. No obstant això, s’ha pogut veure amb prou claredat que l’acusat Puigdemont va ser finalment acusat de ser responsable d’assumir compromisos financers a costa de la hisenda pública. Com a president regional, Puigdemont podia veure fàcilment que celebrar un referèndum costaria diners. Fins i tot l’amenaça als actius derivats dels passius realitzats és, segons l’enteniment alemany, un dany suficient. No és obvi que des de bon començament els costos realitzats hagin estat finançats íntegrament per tercers. Els dubtes restants s’han d’aclarir en el procés penal espanyol.
4.Es descarta que la sol·licitud d’extradició serveixi per perseguir políticament a Carles Puigdemont, tal com afirma l’acusat. És absurd atribuir-ho a l’Estat espanyol, membre de la comunitat de valors i de l’espai judicial comú de la Unió Europea. El Senat té tota la confiança que el poder judicial espanyol també complirà els requisits en dret nacional i comunitari.
5.El Senat no ha vist cap obstacle formal a l’extradició pel que fa al permís d’extradició que va ser concedit pel fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein.
La resolució del tribunal de Slesvig-Holstein sobre Puigdemont, traduïda al català
El text dels tres jutges alemanys sobre la petició d'extradició de Carles Puigdemont
Per: Redacció
Us oferim la traducció al català de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Ací l’original:
«Cas Carles Puigdemont: és admissible l’extradició per malversació de fons públics, és inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Carles Puigdemont roman en llibertat.
Per ordre del 12 de juliol de 2018, la Primera Secció Penal del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha resolt d’admetre l’extradició de l’expresident regional català, Carles Puigdemont, a Espanya.
S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava de celebrar el referèndum. No era el “cap espiritual” de la violència.
D’altra banda, sí que és admissible l’extradició pels càrrecs de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusen amb justícia que Carles Puigdemont fos responsable d’incórrer en obligacions financeres amb la Hisenda Pública. Si aquestes acusacions confirmen el resultat, s’ha d’aclarir exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Atès que Carles Puigdemont sempre ha complert amb les seves mesures cautelars, l’exempció d’empresonament roman vigent.
La part expositiva diu:
1) Pel que fa a l’acusació de “rebel·lió”, fins i tot després del darrer examen, hi manca el compliment de la doble criminalitat requerida en virtut del § 3 de la Llei d’Assistència Jurídica Mutual Internacional en Assumptes Penals. Segons el legislador alemany i d’acord amb la legislació europea, aquests tenen una importància decisiva. La disposició delictiva alemanya d’alta traïció segons el § 81 del Codi Penal requereix un grau de violència que no s’ha assolit a Espanya.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions. Els enfrontaments violents entre els quals estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la policia nacional, particularment davant de nombrosos col·legis electorals, no haurien arribat un nivell que s’hagués amenaçat seriosament l’ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol havien confiat les ordres donades a la policia regional (Mossos d’Esquadra), subordinada a la Generalitat de Catalunya, per a “garantir” la celebració del referèndum, no es veuen arguments per a parlar d’actes de violència contra forces del govern central en aquest cas. Segons la informació disponible, no es van produir aquests actes de violència.
2. També s’ha denegat la sancionabilitat en virtut de desordres públics (§ 125 StGB).
Es podria castigar també qui essent el cap pensant o organitzador d’un esdeveniment violent no es trobés a l’escenari dels fets. Tanmateix el requisit previ és que aquest “home de suport” hauria de reconèixer i aprovar els actes de violència i influir en els esdeveniments. Aquest no va ser el cas de l’acusat Puigdemont. Només s’ocupava pel referèndum. No era un “cap espiritual” de violència.
3) Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics, es manté la seva avaluació anterior i l’extradició es declara admissible. En aquest sentit, la doble criminalitat no s’ha d’examinar perquè és un acte inclòs en la llista marc de la UE, cosa que fa no requerir aquest examen. D’altra banda, no obstant això, també es dóna una doble criminalitat, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació (§ 266 StGB).
La descripció original dels esdeveniments està parcialment obsoleta a causa de noves investigacions. No obstant això, s’ha pogut veure amb prou claredat que l’acusat Puigdemont va ser finalment acusat de ser responsable d’assumir compromisos financers a costa de la hisenda pública. Com a president regional, Puigdemont podia veure fàcilment que celebrar un referèndum costaria diners. Fins i tot l’amenaça als actius derivats dels passius realitzats és, segons l’enteniment alemany, un dany suficient. No és obvi que des de bon començament els costos realitzats hagin estat finançats íntegrament per tercers. Els dubtes restants s’han d’aclarir en el procés penal espanyol.
4.Es descarta que la sol·licitud d’extradició serveixi per perseguir políticament a Carles Puigdemont, tal com afirma l’acusat. És absurd atribuir-ho a l’Estat espanyol, membre de la comunitat de valors i de l’espai judicial comú de la Unió Europea. El Senat té tota la confiança que el poder judicial espanyol també complirà els requisits en dret nacional i comunitari.
5.El Senat no ha vist cap obstacle formal a l’extradició pel que fa al permís d’extradició que va ser concedit pel fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein.