Clica aquí
si cal per llegir tot el text.
Dret públic secret
És un joc de paraules però és també una
trista realitat. El 24 de febrer de 1981, l’endemà del cop d’Estat
del 23, es va poder veure per televisió una escena que es va produir
a l’exterior de l’edifici del Congrés dels Diputats a Madrid.
Dos militars estaven de peu dret, mirant uns fulls de paper que
tenien a les mans, parlaven entre ells i, finalment, es va veure com
firmaven els papers fent servir de taula el capó d’un vehicle
militar que estava aparcat en aquell lloc ple de vehicles blindats
de la División Acorazada Brunete.
Era el document que va posar fi a la
rebel·lió. En els mitjans de comunicació s’hi feia referència
com al “pacto del capó”. Aquest text no s’ha fet mai públic,
i cal suposar que forma part del sumari i les altres actuacions
judicials que varen acabar amb condemnes de presó d’alguns
participants en la rebel·lió. Sembla que totes aquestes actuacions
estan custodiades en el Tribunal Suprem, i que es mantindran en
secret fins al 2031.
Ara bé, per tot el que es va filtrar en
aquells dies, és segur que el que es va pactar va ser la rendició a
canvi de l’assumpció de la màxima responsabilitat per Tejero,
Armada i Milans del Bosch i condemnes molt suaus per a la majoria
dels sollevats i a més el desmantellament de l’estat de les
autonomies.
És a dir, que un text que implica de facto
una modificació substancial de la Constitució espanyola i la
supressió dels Estatuts d’Autonomia, unes alteracions
importantíssimes del dret públic, és secret.
El 25 de febrer de 1981 el rei Juan Carlos
I va fer unes declaracions donant a entendre que hi havia coses que
havien provocat l’actuació dels sollevats, i que això s’havia
de tenir en compte. També va convocar una reunió amb els caps dels
partits polítics representats al Congrés dels Diputats (Carrillo
inclòs), però deixant fora bascos i catalans. No es va fer públic
el contingut de la reunió, però els fets posteriors evidencien que
els convocats varen ratificar el “pacto del capó” i que es va
acordar la manera de posar-lo en pràctica.
Efectivament, poc després es va tramitar
al Congrés dels Diputats la LOAPA, amb un destacat protagonisme de
Martín Villa i Alfonso Guerra. Aquesta llei, que retallava
considerablement les facultats de les comunitats autònomes, va ser
aprovada pel Congrés però rebaixada pel Tribunal Constitucional,
que seguidament va ser objecte d’una recomposició a fi que no
tornés a passar una cosa semblant.
El 2006 Rajoy va recórrer tot l’Estat
espanyol recollint firmes contra Catalunya, però no contra una
possible independència, sinó contra el nou Estatut d’Autonomia.
Quan el PP va tornar a accedir al poder, el ministre Wert es va
afanyar a dir que “hay que españolizar a los niños catalanes”.
Tot això era un senyal inequívoc que es volia accelerar l’aplicació
del “pacto del capó”. L’Estatut retallat al Congrés de
diputats va tornar a ser retallat pel Tribunal Constitucional.
Però abans, el 2007, la FAES, un “think
tank” del PP sota el control de José Mª Aznar, va difondre un
informe per controlar l’economia de les comunitats autònomes. El
2010 se’n va difondre un altre preconitzant que el govern central
recuperés competències que havien estat transferides a les
autonomies.
El 26 d’octubre de 2012 el Govern de
Rajoy va aprovar la creació de la “Comisión para la Reforma de
las Administraciones Públicas”, la CORA, que posava en marxa la
recentralització.
El 2012 també es va crear el “Fondo de
Liquidez Autonómica”, el FLA, que controla el finançament de les
comunitats autònomes. Cada pagament del dia a dia va quedar sotmès
a un control electrònic. Amb el control de tots els ingressos i de
totes les despeses quedava anul·lada la poca autonomia que permetia
l’Estatut retallat pel Tribunal Constitucional.
La progressiva conscienciació de gran part
de la societat catalana va aconseguir la celebració del referèndum
del 1 d’octubre de 2017. Immediatament l’aplicació de l’article
155 de la Constitució espanyola va suposar una nova destralada a
l’autonomia de Catalunya.
I així estem, l’Estat espanyol segueix
sense poder consumar el genocidi polític i cultural programat en el
Decret de 29 de juny de 1707. I d’altra banda la reivindicació
catalana de recuperar la seva llibertat i exercir el dret
d’autodeterminació torna a estar plantejada en els escenaris
internacionals com fa tres-cents anys.
No ens hem de deixar intimidar. Ni “pacto
del capó”, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal Suprem, ni
Audiència Nacional, no ens podran aturar en el nostre camí cap a la
llibertat.
Col·lectiu Claris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada