In his Twitter thread, Pere Cardús argues that unless there is confrontation in the Catalan side at the table of dialogue, the negotiation will be doomed to failure. This is an English translation: I hope the author doesn't mind.
@PereCardus
Sep. 15, 2021
1. One of the fundamental principles of any public negotiation to resolve a conflict is the cessation of hostilities by the opposing sides. It is blatantly obvious.
2. When conflict is open and it is not possible to stop hostilities (for whatever reason), conversations are conducted discreetly, under the supervision of third parties and through negotiators trusted bt the leaders.
3. In a situation of unidirectional hostilities (as is the case here), negotiation cannot take place because only one of the two parties can exert real pressure on the other.
4. It could happen that some pro-independence activists take the pardons of 9 prisoners as a halt in Spanish hostilities. But they would be ignoring and belittling the rest of the reprisals (CDR [activists] before the National Court, the the court of auditors, [trial of] parliamentary bureau, exiles, President Torra and many more).
5. One of the mistakes of the current approach is precisely to limit the delegation to members of the [Catalan] Government and not to understand that the conflict is of a whole movement (a broader basis). It is not a conflict of regional competence, but a political one.
6. The Spanish government has no need to sit down and negotiate anything. It needs to pretend to be talking (to appease the ECJ and the Council of Europe). But it doesn't have to budge an inch because it has nothing to lose.
7. Dialogue and subsequent negotiation makes sense when its failure may have costs for the parties. That is, when there is a real conflict to be resolved. Currently, the conflict is just repression. There is no conflict caused by the Catalan side because it has given up moving forward.
8. The Spanish state may continue to repress with impunity, because it has no need to make any concessions to the table. It costs it nothing. And the Catalan side has only one function: to democratically legitimize a repressive state without any trade-off or possibility of success.
9. Without confrontation, you cannot go to any negotiating table because there is nothing to negotiate. There's no need to remember ‘don’t let the olive branch fall’ or all the metaphors that have been used throughout history.
10. There is no conflict today because we are not putting forward any challenge or real plan for achieving independence. So the Catalan side is doomed to kneeling at the table to plead for clemency as to the repression and that's it.
11. Without conflict there is no resolution. Without real pro-independence progress, there is no cost to the opponent. Without the exercise of sovereignty, there is only resignation, autonomy, domestication and defeat.
(Source: https://threader.app/thread/1438024854289227780)
...ooo000ooo...
1. Un dels principis fonamentals de qualsevol negociació pública per a resoldre un conflicte és l’aturada d’hostilitats per part dels bàndols confrontats. És una obvietat clamorosa.
2. Quan el conflicte és obert i no és possible aturar hostilitats (per la raó que sigui), les converses es fan discretament, amb supervisió de tercers i a través de negociadors de confiança dels líders.
3. En una situació d’aturada d’hostilitats unidireccional (com és el cas que ens ocupa), la negociació no es pot produir perquè tan sols una de les dues parts pot exercir pressió real sobre l’altra.
4. Podria passar que alguns independentistes donessin per bons els indults a 9 presos com una aturada d’hostilitats espanyola. Però estarien ignorant i menystenint la resta de represaliats (cdr a l’AN, tribunal de comptes, mesa parlament, exiliats, president Torra i molts més).
5. Un dels errors del plantejament actual és precisament circumscriure la delegació a membres del Govern i no entendre que el conflicte és de tot un moviment (una base més àmplia). No és un conflicte competencial autonòmic, sinó polític.
6. El govern espanyol no té cap necessitat de seure a negociar res. Té la necessitat de simular que seu a parlar (pel cost TJUE i Consell d’Europa). Però no li cal moure’s ni un mil·límetre perquè no té res a perdre.
7. El diàleg i posterior negociació té sentit quan el seu fracàs pot tenir costos per les parts. És a dir, quan hi ha un conflicte real a resoldre. Actualment, el conflicte és només la repressió. No hi ha conflicte produït per la part catalana perquè s’ha renunciat a avançar.
8. L’estat espanyol podrà seguir reprimint amb impunitat, perquè no té cap necessitat de fer cap concessió a la taula. No té cap cost per a ell. I la part catalana tan sols fa una funció: homologar democràticament un estat repressor sense cap contrapartida ni possibilitat d’èxit.
9. Sense confrontació, no es pot anar a cap mesa de negociació perquè no hi ha res a negociar. No cal recordar el ‘no deixeu que caigui la branca d’olivera’ ni totes les metàfores que s’han fet servir al llarg de la història.
10. Avui no hi ha cap conflicte perquè no estem plantejant cap desafiament ni cap pla real d’accés a la independència. Per això, la part catalana està abocada a anar de genolls a la taula a demanar clemència en la repressió i prou.
11. Sense conflicte no hi ha resolució. Sense avenç real independentista, no hi ha cost per l’adversari. Sense exercici de la sobirania, només hi ha resignació, autonomia, domesticació i derrota.
(Source: https://threader.app/thread/1438024854289227780)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada