Un escrit prou aclaridor, que he rebut per WhatsApp (però no he trobat amb una cerca)..Clica aquí, si cal, per accedir al text sencer.
"Bartomeu Balutxo ha escrit:
Quan a finals dels anys 60 del segle passat estudiava a Barcelona, vaig ser testimoni en dues ocasions, en el metro, del crit «¡cuidado con los carteristas!». Aviat vaig saber que era una tècnica per robar. El crit provocava que la gent, instintivament, es tocàs la butxaca on portava la cartera i així es posava en evidència davant dels aprofitats que ja veien marcat el punt on ficar mà; els avisadors estaven conxorxats amb els lladres.
En aquests darrers anys i, de forma intensa durant aquesta segona campanya electoral (les argúcies per formar govern no són altra cosa), orientada a justificar pactes vergonyants, m’he cansat d'escoltar (Junqueres, Aragonès...) la vindicació d’una «taula de diàleg i negociació» com a objectiu. És la pastanaga de l’ase; una estafa a la ciutadania. Cal dir-ho clar, perquè ningú no es deixi entabanar per venedors de fireta.
D’ençà de l’any 2000, fins a la jubilació el 2011, vaig ser Dtor. de Recursos Humans de la Caixa d’Estalvis de les Balears, amb una plantilla que, amb les empreses participades, s’acostava a les dues mil persones. Vaig haver-me de formar en tècniques que, després, m’han resultat profitoses personalment. Cursos de PNL, de Negociació efectiva, de Comunicació no verbal, de Resolució de crisis... Em vaig especialitzar en el de Solució positiva de conflictes i, fins i tot, en vaig impartir cursos a altres caixes d’estalvis de l’estat... abans de patir l’assalt de la gran banca i de l’aliança PP-PSOE per destruir unes entitats que, sense accionistes, tenien finalitats socials; una nova espoliació encoberta.
Per assolir l’èxit i resoldre satisfactòriament els conflictes hi ha unes tècniques de manual, amb una vintena de normes, de les quals dues d’elles són prèvies a l’inici de qualsevol negociació i obliguen a definir unes regles de joc molt clares. Ambdues són conditio sine qua non; dues normes imprescindibles. En primer lloc cal un reconeixement entre les parts i, en segon, obtenir garanties d’igualtat entre els negociadors, amb algun mecanisme que ho asseguri (un mediador, per exemple). La raó és òbvia. Entre desiguals no hi ha mai cap acord lliure. No es pot anar a negociar amb qui té a la cintura una pistola o una carta (un article 8 d’una Constitució o el negacionisme contumaç del Dret a l’Autodeterminació, per exemple). Una retxa vermella intocable significa tenir un comodí de part per bloquejar qualsevol proposta a qualsevol moment. En aquestes condicions, més prest o més tard, la mesa de negociació es demostrarà inviable i els incauts s'aixecaran amb les mans buides, impotents davant l’engany. A Mallorca, d'això, en solem dir "perdre el temps i la llavor"!
Abanderar la solució del diàleg i de la negociació, sense abans tenir assegurat el reconeixement de les parts i el respecte a la igualtat és senzillament una estafa; una presa de pèl abocada al fracàs. La dignitat no es pot negociar des d’una posició d’inferioritat. Amb un superior no es negocia, es pidolen almoines i se suplica; en desigualtat no es va més enllà de la claudicació de l’esclau davant de l’amo. Podràs aspirar a un pam més de cadena, però mai a la llibertat.
Reiter que qualsevol persona que hagi estudiat tècniques de mediació, encaminades al win to win, sap que prometre una negociació sense abans haver establert les condicions prèvies imprescindibles no té via de sortida. Abocada al fracàs, és distreure i entabanar la gent quan no són hores de paciència. Ara mateix, davant de les maniobres orientades a la composició d’un govern que té l'obligació de plantar cara a l’absolutisme de l’estat espanyol i que ha de persistir en internacionalitzar el conflicte, vull denunciar, clar i català, que qui abanderi aquesta hipotètica taula negociadora com a solució és un venedor de fum, un farsant i una cosa molt pitjor: un d’aquells conxorxats (còmplices amb els lladres) que cridaven «vius amb els carteristes!».
Felanitx, 16 de març de 2021
Bartomeu Mestre i Sureda
Expresident d’ERC a les Illes Balears i Pitiüses
Ex cap de llista d'ERC de les Illes al Congrés de Diputats espanyol l'any 1993"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada