Cercar en aquest blog

26 de febr. 2016

Visita a Catalunya del nét de Terence MacSwiney, alcalde de Cork mort en vaga de fam el 1920

 

Coincidint amb els actes del Centenari de l’Easter Uprising (Aixecament de Pasqua) de 1916 que se celebren enguany a Irlanda, la Comissió de la Dignitat ha convidat el professor Cathal Brugha, nét de l’alcalde Cork Terence MacSwiney, a visitar Catalunya. La mort de Terence MacSwiney en vaga de fam, el mes d’octubre de 1920, va provocar una profunda onada de solidaritat i condol a Catalunya. Una d’aquestes mostres de condol va ser la gran manifestació celebrada a la Plaça de Catalunya de Barcelona en els dies posteriors a la seva mort. Es van produir protestes a diferents llocs del país, com a molts llocs del món. John Borgonovo, investigador post-doctoral de l’Escola d’Història del University College Cork, considera les produïdes a Catalunya les de més importància. La solidaritat catalana la van liderar entitats com el CADCI i la Unió Catalanista. Van fer arribar una nina de porcellana a la seva filla Máire, peça històrica que avui es conserva al Museu de Cork (vegeu fotos adjuntes). L’exemple d’Irlanda, introduïda inicialment per Josep Narcís Roca i Ferreras, va ser un referent per al nacionalisme català. I en especial per a Francesc Macià.


La visita del Sr. Cathal Brugha
 

* Dijous 3 de març, 21h – Assistirà a la Nit de la Memòria, un sopar organitzat per la Comissió de la Dignitat al Restaurant Núria de Canaletes. (Més info al telèfon 625370661 i mail  comunicació@comissiodeladignitat.cat )

* Divendres 4 de març (hora per concretar) – Recepció a càrrec de la M.H. Presidenta del Parlament de Catalunya.

* Divendres 4 de març, 12.30h – Ofrena floral al monument de Francesc Macià a la Plaça de Catalunya – i trobada amb la premsa. Telèfon de contacte 627412083 i mail

* Divendres 4 de març – Acte públic a la Universitat de Barcelona (acte a concretar).

 
També us podrien resultar interessants aquests escrits de Cathal Brugha sobre Ramon Llull:
 

 
Extract on Terence MacSwiney’s case: 

At the end of his court-martial on August 16th, 1920, Terence MacSwiney, the Lord Mayor of Cork, greeted his sentence of two years in jail by declaring: ‘I have decided the term of my imprisonment…I shall be free, alive or dead, within a month.’ Four days earlier, British troops had stormed the City Hall in Cork and arrested MacSwiney on charges of possessing an RIC cipher and documents likely to cause disaffection to his Majesty. He immediately began a hunger strike that sparked riots on the streets of Barcelona, caused workers to down tools on the New York waterfront, and prompted mass demonstrations from Buenos Aires to Boston. Enthralled by MacSwiney breaking all previous records for a prisoner going without food, the international press afforded the case so much coverage that Ireland’s War of Independence was suddenly parachuted onto the world stage, and King George V was considering over-ruling Prime Minister Lloyd George and enduring a constitutional crisis. As his wife, brothers and sisters kept daily vigil around his bed in Brixton Prison, watching his strength ebb away hour by hour, MacSwiney’s fast had Michael Collins preparing reprisal assassinations, Ho Chi Minh waxing lyrical about the Corkman’s bravery, and rumours abounding that he was being secretly fed via the communion wafer being given to him each day by his chaplain. It was one man’s courageous stand against the might of an empire.


Glossa en la mort de MacSwiney, per Ventura Gassol.
http://www.viasona.cat/grup/ramon-muntaner/canco-de-carrer/glossa-en-la-mort-de-mac-sweney

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada