Article by Juan Carlos Lagunas on lawyer Gonzalo Boye (18 DEC 2020)

An article by Juan Carlos Lagunas on Spain's offensive against President Puigdemont's lawyer Gonzalo Boye. Translation by M.S.

Click , if need be, to read the transcript and translation

 Who might be on Gonzalo Boye's heels?

Original: https://www.eltemps.cat/article/8750/qui-podria-estar-perseguint-gonzalo-boye

Faced with Gonzalo Boye's indictment by the Spanish National Court, we explain the context of the case that is besieging the lawyer. He is being investigated for money laundering related to drug trafficking, the lawyer of Carles Puigdemont, of [singer] Valtònyc and so many others suffered a search a year ago for this reason. What is the origin of the indictment and who are the judge and the prosecutor that are conducting the case?

By Juan Carlos Lagunas
18.12.2020

 The charismatic characters also pay the price of distrust. This is what Gonzalo Boye has suffered since he became Carles Puigdemont's lawyer and of the better part of those exiled in Belgium. If on the one hand his speeches, statements and tweets generated applause, they also provoked irritation of some persons. But the problems of Boye, the approvals and the accusations that he arouses, go far beyond the media and political fields.

As is known, his home and his office, that he shares with his colleague Isabel Elbal, were searched recently. The reason was the indictment for an alleged offence of laundering capital related with drug trafficking. This indictment, according to some in his entourage, could have as its origin the only intention of singling him out. We shall have to go step by step to explain the motives of this suspicion.

In the Summer of 2018, Carles Puigdemont and the Catalan ministers in exile sued the investigating judge Pablo Llarena. They did this for considering that the judge had violated the right of all of them to «an impartial and fair judge» and also their presumption of innocence. According to the exiles, the public statements of the investigator would have made evident a set of prejudices that attacked their rights.

The lawsuit caused indignation inside Vox, and they sued Anne Dessy. She is the judge of the francophone Court of First Instance of Brussels, that had accepted the presentation of the laswsuit against Llarena. On August 28th, Vox presented its case against the judge for rebellion, sedition and for an offence against the peace and the independence of the State. The suit, later, would be extended to those who had denounced Llarena: the exiled Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín and Meritxell Serret. Vox also included the lawyer Gonzalo Boye.

A week later, on September 5, 2018, the Movimiento 24Dos, in turn, filed a lawsuit against the Belgian magistrate, the exiles and the jurist Delia Saavedra, who was in charge of translating Puigdemont's defence suit into French. It accused them of the offences of judicial prevarication, false testimony, usurpation of functions and documentary falsehood. The Movimiento 24Dos burst onto the scene. It describres itself as an "association for the right of defence", but its existence cannot be understood unless the ideological motives moving it are known. Significantly, the association is headed by Nicolás González-Cuéllar, Professor of Procedural Law at the University of Castilla La Mancha, who also runs Ediciones Jurídicas Castillo de Luna, a publishing house that regularly publishes the books of [Supreme Court] judge Manuel Marchena. At the head of this association is prestigious lawyer Cruz Sánchez de Lara, who is also the partner of the popular journalist and director of the digital paper El Español, Pedro J. Ramírez; and an intimate friend of judge María Tardón, the same judge that has charged Gonzalo Boye with the alleged crime of money laundering.

The Movimiento 24Dos argued its lawsuit explaining that, “in the face of the unjustified attack on the integrity and dignity of the Spanish jurisdiction entailed by the processing by a Belgian judge of a fraudulent lawsuit by the coup plotters against judge Llarena, if the lawsuit is not immediately inadmissible, we will file a criminal suit". Boye was included in the lawsuit because of an error in the translation - from Spanish to French - of the charges the political exiles laid against Pablo Llarena. This mistake was to later prove to be totally insignificant.

It was so untranscendental that on October 4th, 2018, prosecutor Miguel Ángel Carballo Cuervo issues a brief to state that the facts amounted to no offence and that it was therefore not fitting to open a criminal cause against those who had brought the lawsuit against Llarena. Moreover, the prosecutor stated that the translation error was neither criminal nor attributable to Gonzalo Boye.

Judge María Tardón

Once Gonzalo Boye was freed from the possible indictment for any offence, on account of the failure of the manoeuvres by Vox and the Movimiento 24Dos, a judge of the National Court, María Tardón, appeared. On January 14th 2019 she had replaced Carmen Lamela, who was promoted and sent to the Supreme Court. Lamela is the same judge that decreed pre-trial detention for the members of the Catalan Government - those that did not go into exile - for the events of the Autumn of 2017. Tardón, for her part, has a past and an evident political link: she was a board member of CajaMadrid during the time at which the late Miguel Blesa chaired the bank and, although she stood as an independent, she took part in the 1999 Madrid local election on the lists of the Popular Party, which is why she was appointed third deputy mayor during that legislature. The mayor of the Spanish capital was José María Álvarez del Manzano, who was then starting his last term in office.

After prosecutor Carballo decided that those facts did not amount to any crime, Tardón felt obliged not to accept the lawsuits for the crimes with which it was hoped to charge Gonzalo Boye. The reason is simple: the judge only can point to suspects if the prosecutor charges them, or accepts third party charges. But the judge, in spite of the impartiality that professionalism demands of her, could not help but disagree with the prosecutor, openly, through a court order. «It can not be dismissed that the act that is mentioned in this indictment does not fall within the offences of documentary falsehoods that are invoked», says the court document. Simultaneously, Tardón investigated - and is still investigating - a procedure in the Central Court of Investigation No. 3 of the National Court, in which Boye is acting as defence counsel for several of the defendants.

One of the defendants that at that moment had Boye as his counsel was Sito Miñanco. The inquiry led to an "accidental finding": a murder in Pereira, a city in western Colombia, some 350 kilometres from Bogota. Concurrently, the inquiry cited Manuel Andrés Puentes Saavedra, who was in preventive prison on drug trafficking charges, as one of the possible authors: the Spanish police found photocopies of the victim's driving licence and passport in his home. Besides, through (tapped) telephone conversations with his companion, it emerged that the murder, that took place on January 29th, 2018, could have been committed by him. Strangely, though, there is no evidence that the case has been passed to the Columbian authorities, as happens in such cases. The UDYCO, the Unit of Drugs and Organized Crime, has a February 2018 report on Puentes Saavedra's alleged involvement in the Colombian crime, that, oddly enough,was not recovered by the prosecutor until nearly a year later.

The recovery of the report coincided with Puentes Saavedra's first voluntary statement. It was on January 30th, 2019 at Court No. 3 of the National Court [the Audiencia Nacional]. He did so before judge Tardón and the anti-drugs prosecutor Ignacio de Lucas Martín. His testimony did not contribute anything and, according to those present - fundamentally the lawyers of the persons involved - generated the prosecutor's negative reaction. They speculate that Ignacio de Lucas perhaps expected some new contribution on the part of the defendant in his testimony.

Ignacio de Lucas is a prestigious anti-drugs prosecutor. He is used to giving lectures and to being present in some websites specialised in drug trafficking crimes. He is a brother of a Socialist senator, Javier Martín de Lucas, who has stood for the Valencia constituency in the two last elections and is also a full professor of Philosophy at Valencia University.

Ignacio de Lucas' movement is striking. After a voluntary statement by the defendant that was unimportant, the prosecutor recovered a March 2018 police report and requested pretrial procedures: that the prosecutor's office in Pereira - the Colombian city where the crime was committed - and other Colombian institutions, be informed about the facts. The telephonic conversations and the messages intercepted would seem to involve Puentes Saavedra in the abovementioned murder. The procedures were requested on February 8th, 2019 and a month later, on March 7th, judge Tardón drafted a ruling ordering the prosecutor's request be processed. The report was there, but there is no evidence that it was forwarded. That is to say, the request was approved, but the judicial information would never have left on its way to Colombia. Puentes Saavedra would have faced an extradition to Colombia that he surely did not want.

On July 24th, 2019, Puentes Saavedra testified again, voluntarily, before judge Tardón and Lucas's prosecutor, who took a break in his holidays to be present. The man possibly involved in that murder ascribes money intervened at Barajas airport to another person. And he points, moreover, at Gonzalo Boye as a material and intellectual author of a series of agreements and manoeuvres as the origin of the money confiscated. Two weeks later, on August 5th, judge Tardón decreed Puentes Saavedra's provisional freedom, with limitations: the handing-in of his passport so that he did not leave Spain, and the obligation to appear at the court corresponding to his home address twice a month, and any others that may be required of him. The prosecutor had beforehand endorsed the liberation of the defendant requested by his defence. A little later, on October 21st would undertake a search, under the orders of judge Tardón, of the office and home of Gonzalo Boye, who had been incriminated by Puentes. The lawyer's electronic mail was confiscated and his telephone was cloned.

After Boye was not charged in the case of the lawsuit against Pablo Llarena, thwarted by the refusal of the prosecutor, judge Tardón has opened a different inquiry against the lawyer. Curiously enough, the man who testified against Boye was freed in spite of clues relating him with a possible murder. The Colombian authorities were never warned - or at least there is no evidence of this - about Puentes Saavedra's possible involvement in the crime. To make matters worse, during the interrogation, the defendant answered all the questions that that he was asked, except for one: «Has anyone visited you in prison?»

 ...ooo000ooo...

Qui podria estar perseguint Gonzalo Boye?

Davant el processament de Gonzalo Boye per part de l'Audiència espanyola, expliquem el context del cas que assetja l'advocat. Investigat per blanqueig de capitals relacionat amb narcotràfic, el lletrat de Carles Puigdemont, de Valtònyc i tants altres va patir un escorcoll fa un any per aquest motiu. Quin és l'origen de l'acusació i qui són la jutgessa i el fiscal que condueixen el cas?

Per Juan Carlos Lagunas
18.12.2020

Els personatges carismàtics també paguen el preu de la desconfiança. És el que Gonzalo Boye ha patit des que es va convertir en l’advocat de Carles Puigdemont i de bona part dels exiliats a Bèlgica. Si per un costat els seus discursos, declaracions i tweets generaven aplaudiments, també provocaven certa irritació en altra gent. Però els problemes de Boye, les aprovacions i les acusacions que suscita, van molt més enllà de l’àmbit mediàtic i polític.

Com se sap, el seu domicili i el seu despatx, que comparteix amb la seua sòcia Isabel Elbal, va ser escorcollat recentment. El motiu, la imputació per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotràfic. Una inculpació que, segons part del seu entorn, podria tenir com a origen l’única intenció d’assenyalar-lo. Caldrà anar per parts per explicar els motius d'aquesta sospita.

Estiu de 2018. Carles Puigdemont i els consellers a l’exili presenten una demanda contra el jutge instructor Pablo Llarena. Ho fan per considerar que el jutge havia vulnerat el dret de tots ells a «un jutge imparcial i just» i també la seva presumpció d’innocència. Segons els exiliats, les manifestacions públiques de l’instructor haurien evidenciat una sèrie de prejudicis que atemptarien contra els seus drets.

La demanda causa indignació en Vox, que es querella contra Anne Dessy. Es tracta de la magistrada del Tribunal francòfon de Primera Instància de Brussel·les, que havia admés a tràmit la interposició de la querella contra Llarena. El 28 d’agost, Vox presenta litigi contra la magistrada per rebel·lió, sedició i per un delicte contra la pau i la independència de l’Estat. La querella, posteriorment, s’ampliaria contra els qui van denunciar Llarena: els exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret. Vox també inclou l’advocat Gonzalo Boye.

Una setmana més tard, el 5 de setembre de 2018, el Movimiento 24Dos es querella, al seu torn, contra la magistrada belga, contra els exiliats i contra la jurista Delia Saavedra, encarregada de traduir les demandes de la defensa de Puigdemont a la llengua francesa. Els acusa de delictes de prevaricació judicial, fals testimoni, usurpació de funcions i falsedat documental. El Movimiento 24Dos irromp en escena. Es presenta com una «associació pel dret de defensa», però la seva existència no s’entén si no es coneixen els motius ideològics que la impulsen. No debades, l’associació està dirigida pel catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Castella La Manxa Nicolás González-Cuéllar, qui també dirigeix Ediciones Jurídicas Castillo de Luna, editorial que publica habitualment els llibres del jutge Manuel Marchena. Al capdavant d’aquesta associació també hi ha la prestigiosa advocada Cruz Sánchez de Lara, qui també és parella del popular periodista i director del digital El Español, Pedro J. Ramírez; i íntima amiga de la jutgessa María Tardón, la mateixa que ha imputat Gonzalo Boye pel presumpte delicte de blanqueig de capitals.

El Movimiento 24Dos argumentava la seva querella explicant que, «davant l’injustificat atac a la integritat i la dignitat de la jurisdicció espanyola que suposa la tramitació per part d’un jutge belga d’una fraudulenta demanda dels colpistes contra el magistrat Llarena, si la demanda no és inadmesa immediatament, presentarem querella criminal». Boye era inclòs en la demanda per un error en una traducció -del castellà al francès- en la denúncia dels exiliats polítics contra Pablo Llarena. Un error que després es demostraria totalment intranscendent.

Tan intranscendent que el 4 d’octubre de 2018, el fiscal Miguel Ángel Carballo Cuervo emet un escrit per establir que els fets no són constitutius de cap delicte i que, per tant, no procedia l’obertura d’una causa penal contra els impulsors de la querella contra Llarena. A més, el fiscal deixa constància que l’error de traducció no era delictiu ni atribuïble a Gonzalo Boye.

La jutgessa María Tardón

Alliberat Gonzalo Boye de la possible imputació d’algun delicte pel fracàs de les maniobres de Vox i del Movimiento 24Dos, irromp la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón. El 14 de gener d’aquest any 2019 havia substituït Carmen Lamela, que va ser ascendida i enviada al Suprem. Lamela és la mateixa jutgessa que va decretar presó provisional contra els membres del Govern català -els que no van anar a l’exili- pels fets de la tardor de 2017. Tardón, pel seu compte, té un passat i un vincle polític evident: va ser consellera de CajaMadrid durant l’etapa en què el desaparegut Miguel Blesa va presidir l’entitat i, tot i que es va presentar com a independent, va concórrer a les eleccions municipals de Madrid el 1999 a les llistes del Partit Popular, per la qual cosa va ser nomenada tercera tinent d’alcaldia durant aquella legislatura. L’alcalde de la capital espanyola era José María Álvarez del Manzano, que encarava el seu darrer període com a tal.

Després que el fiscal Carballo determinara que aquells fets no constituïen cap delicte, Tardón es veu obligada a inadmetre a tràmit les querelles pels delictes que es volien imputar a Gonzalo Boye. La raó és senzilla: el jutge només pot assenyalar sospitosos si la Fiscalia els imputa o admet a tràmit acusacions de tercers. Però la jutgessa, malgrat la imparcialitat que per professionalitat se li exigeix, no s’està de discrepar amb el fiscal, obertament, a través d’una interlocutòria. «No es pot descartar que l’actuació que se sustenta en aquesta imputació no incideixi en cap dels delictes de falsedat documental que s’invoquen», diu el document judicial. De manera simultània, Tardón instruïa -i continua instruint- un procediment al Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional en què Boye està personat com a lletrat de diversos investigats.

Un d'aquests investigats que en aquell moment defensava Boye era Sito Miñanco. La investigació condueix a una "troballa casual": un assassinat a Pereira, ciutat ubicada a l'oest colombià, a uns 350 quilòmetres de Bogotà. Alhora, la investigació situa Manuel Andrés Puentes Saavedra, en presó preventiva acusat de narcotràfic, com un dels possibles autors: la policia espanyola ha trobat al seu domicili fotocòpies del carnet de conduir i del passaport de la víctima. A més, a través de converses telefòniques -intervingudes- amb la seva parella, es desprèn que l'assassinat, que es va produir el 29 de gener de 2018, el podria haver comès ell. Casualment, però, no consta que el cas sigui traslladat a les autoritats colombianes, tal com passa en aquests casos. La UDYCO, Unitat de Drogues i Crim Organitzat, té un informe de febrer de 2018 sobre la presumpta participació de Puentes Saavedra en el crim de Colòmbia que no és rescatat, estranyament, fins quasi un any més tard pel fiscal.

La recuperació de l'informe coincideix amb la primera declaració voluntària de Puentes Saavedra. És el 30 de gener de 2019 al Jutjat 3 de l’Audiència Nacional. Ho fa davant la jutgessa Tardón i del fiscal antidroga Ignacio de Lucas Martín. Una declaració que no aporta res i que, segons els presents -fonamentalment els advocats de les persones implicades- genera reaccions neguitoses en el fiscal. Especulen que Ignacio de Lucas esperava, potser, alguna nova aportació per part de l’implicat en el seu testimoni.

Ignacio de Lucas és un fiscal antidroga de prestigi. Acostuma a fer conferències i a estar present en alguna web especialitzada en crims contra el narcotràfic. És germà d’un senador socialista, Javier de Lucas Martín, que es va presentar per la demarcació de València en les dues darreres eleccions i que exerceix, també, com a catedràtic de Filosofia a la Universitat de València.

El moviment d’Ignacio de Lucas crida l'atenció. Després d’una declaració voluntària de l’encausat que resulta intranscendent, el fiscal rescata un informe policial de març del 2018 i sol·licita diligències: que s’informi a la Fiscalia de Pereira -ciutat colombiana en què es va cometre el crim- i a altres institucions colombianes sobre el fet. Les converses telefòniques i els missatges intervinguts semblarien implicar Puentes Saavedra en l’assassinat esmentat. Les diligències se sol·liciten el 8 de febrer de 2019 i un mes més tard, el 7 de març, la jutgessa Tardón dicta providència i acorda la pràctica de la sol·licitud del fiscal. L’informe figura però no hi ha constància que hagi estat remés. És a dir, s’aprova la petició, però la informació judicial mai no hauria arribat a sortir cap a Colòmbia. Puentes Saavedra s'hauria enfrontat a una extradició a Colòmbia que, segurament, no desitjava.

El 24 de juliol d’aquest any 2019, Puentes Saavedra torna a declarar de forma voluntària davant la jutgessa Tardón i el fiscal de Lucas, que interromp les vacances per ser-hi. El possible implicat en aquell assassinat atribueix uns diners intervinguts a l’aeroport de Barajas a una altra persona. I assenyala, al seu torn, Gonzalo Boye com a autor material i intel·lectual d’una sèrie de contractes i maniobres que serien l’origen dels diners intervinguts. Dues setmanes més tard, el 5 d’agost, la jutgessa Tardón decreta la llibertat provisional de Puentes Saavedra amb restriccions: l’entrega del passaport perquè no abandoni el territori estatal i l’obligació de comparèixer al jutjat corresponent al del seu domicili dues vegades al mes i les que sigui requerit. El fiscal havia avalat prèviament la posada en llibertat de l’implicat, que havia estat sol·licitada per la seva defensa. Poc més tard, el 21 d’octubre es realitzarien, sota les ordres de la jutgessa Tardón, els escorcolls al despatx i al domicili de Gonzalo Boye, que havia estat assenyalat per Puentes. Els correus electrònics de l'advocat van ser confiscats i el seu telèfon, clonat.

Després de la no imputació de Boye pel cas de la demanda contra Pablo Llarena, frustrat per la negativa del fiscal, la jutgessa Tardón ha obert una investigació distinta contra l’advocat. Curiosament, qui va testificar contra Boye va quedar en llibertat malgrat els indicis que cauen sobre ell per un possible assassinat. Les autoritats colombianes no van arribar a ser avisades -o almenys no consta- d’aquesta possible relació de Puentes Saavedra amb el crim. Per acabar-ho d’adobar, durant l’interrogatori, l'implicat va respondre a totes les preguntes que li van formular excepte a una: «ha rebut vostè alguna visita a la presó?».