Clica aquí sota 
per llegir-ne una traducció (amb permís del conferenciant)
Original: https://www.youtube.com/watch?v=th3KE_H27bs
L'augment de la desigualtat i la creixent inestabilitat política són el resultat directe de dècades de mala teoria econòmica, diu l'empresari Nick Hanauer. En una xerrada visionària, desmunta el mantra que "l'avarícia és bona" -una idea que descriu com a no només moralment corrosiva, però també científicament equivocada- i exposa una nova teoria de l'economia impulsada per la reciprocitat i la cooperació.
Sóc capitalista. i al cap de 30 anys de carrera en el capitalisme que abasta tres dotzenes d’empreses, generant desenes de milers de milions de dòlars en valor de mercat, no estic només entre l’1% superior, estic entre el 0,01% dels que més ingressen.
Avui he vingut a compartir els secrets del nostre èxit, perquè els capitalistes rics com jo no han estat mai tan rics. La pregunta és, doncs, com ho fem? Com aconseguim fer-nos cada any amb una part cada cop més gran del pastís econòmic? És que la gent rica és més intel·ligent del que érem fa 30 anys? És que treballem més que abans? Som més alts i tenim millor aspecte? Lamentablement. no. Tot es redueix a una sola cosa: la ciència econòmica. Heus aquí el secret brut. Hi va haver un moment en què la professió d’economista funcionava en l'interès públic per a tothom. Però, a l’era neoliberal, avui només funcionen per a les grans corporacions i els multimilionaris, i això està creant una mica de problema. Podríem optar per fer per llei unes polítiques econòmiques que augmentessin els impostos als rics, que regulessin les empreses poderoses o que augmentessin els salaris dels treballadors. Ja ho hem fet abans. Però els economistes neoliberals advertirien que totes aquestes polítiques serien un error terrible, perquè augmentar els impostos sempre mata el creixement econòmic, perquè qualsevol forma de regulació del govern és ineficient i perquè augmentar els sous sempre destrueix llocs de treball. Doncs bé, com a conseqüència d’aquest pensament, només en els darrers 30 anys, i només als EUA, l’1% superior ha guanyat $21 bilions més, mentre que el 50% inferior només ha perdut $900.000 milions, un patró de desigualtat cada cop més gran que s'ha repetit, a grans trets, arreu del món. Tot i així, mentre les famílies lluiten per aconseguir sous que no han canviat en uns 40 anys, els economistes neoliberals continuen advertint que l’única resposta raonable als dolorosos trasbalsos d’austeritat i globalització és encara més austeritat i globalització. Llavors, què ha de fer una societat?
Doncs per a mi és molt clar què hem de fer. Necessitem una nova ciència econòmica. Així, doncs, l’economia s’ha descrit com la ciència desoladora, i això per una bona raó: perquè per molt que s’ensenyi avui dia, no és una ciència en absolut, malgrat totes les matemàtiques enlluernadores. De fet, un nombre creixent d’acadèmics i professionals ha conclòs que la teoria econòmica neoliberal està perillosament equivocada i que les cada cop més freqüents crisis actuals de creixent desigualtat i de creixent inestabilitat política són el resultat directe de dècades de mala teoria econòmica. El que ara sabem és que la ciència econòmica que em va fer tan ric no només està equivocada, és invertida, perquè resulta que no és el capital el que crea el creixement econòmic, sinó les persones; no és l’interès propi el que promou el bé públic, sinó la reciprocitat; i no és la competència que genera la nostra prosperitat, sinó la cooperació. El que ara podem veure és que una economia que no és ni justa ni inclusiva mai no pot sostenir els alts nivells de cooperació social que calen per permetre que una societat moderna prosperi. Llavors, on ens hem equivocat?
Doncs bé, resulta que ha esdevingut escandalosament obvi que els supòsits fonamentals que sustenten la teoria econòmica neoliberal són objectivament falsos i per això avui vull fer-vos arribar alguns d’aquests supòsits equivocats i després, després de descriure, on la ciència suggereix d'on prové la prosperitat en realitat.
Doncs, el supòsit econòmic neoliberal núm. 1 és que el mercat és un sistema d’equilibri eficient, que bàsicament significa que si una cosa en l’economia -com els salaris- augmenta, una altra cosa en l’economia -com els llocs de treball- ha de baixar. Així, per exemple, a Seattle, on visc, quan el 2014 vam aprovar el primer salari mínim de $15 de la nostra nació, els neoliberals es van tornbar bojos amb el seu equilibri tan preuat. "Si augmenteu el preu de la mà d'obra", van advertir, "les empreses en contractaran menys. Milers de treballadors amb salaris baixos perdran la feina. Els restaurants tancaran". Però... no ho van fer. La taxa d'atur va caure dràsticament i el negoci de la restauració a Seattle va tenir un boom. Per què? Perquè no hi ha cap equilibri aquí. Perquè augmentar els salaris no destrueix llocs de treball, els crea; perquè, per exemple, quan de sobte s'exigeix als propietaris de restaurants que paguin als empleats dels restaurants prou perquè ara, fins i tot, es puguin permetre menjar als restaurants, això no redueix el negoci de la restauració, sinó que el fa créixer.
La segona suposició és que el preu d’una cosa sempre és igual que el seu valor, la qual cosa significa bàsicament que si tu guanyes $50.000 l’any i jo guanyo $50 milions l’any, això és perquè produeixo mil vegades més valor que tu. Ara bé, potser no us sorprendrà saber que aquesta és una suposició molt reconfortant si sou un director general que us atorgueu $50 milions cada any mentre que pagueu els vostres treballadors sous de pobresa. Però si us plau, accepteu d'algú que ha dirigit desenes d’empreses: això és una bestiesa. A la gent no se li paga el que val. Se’ls paga el que tenen el poder de negociar i la part decreixent dels sous en el PIB no es deu al fet que els treballadors s’han tornat menys productius, sinó que els empresaris s’han tornat més poderosos. I en fer veure que l'enorme desequilibri en el poder del capital i el del treball no existeix, la teoria econòmica neoliberal es va convertir essencialment en una estafa de protecció per als rics.
Una tercera suposició, i de llarg la més perniciosa, és un model de comportament que descriu els éssers humans com una cosa anomenada homo economicus, que bàsicament significa que tots som perfectament egoistes, perfectament racionals i implacablement automaximitzadors. Però pregunteu-vos: ¿és plausible que cada vegada que - al llarg de tota la vostra vida- feieu alguna cosa bona per a algú altre, tot el que fèieu era maximitzar la vostra pròpia utilitat? ¿És plausible que quan un soldat salta sobre una granada per defensar els soldats companys, només sigui per promoure el seu propi interès personal? Si creieu que això és absurd, contrari a qualsevol intuïció moral raonable, és perquè, segons la ciència més recent, no és cert. Però és aquest model de comportament que es troba al cor cruel i fred de l’economia neoliberal i és tan moralment corrosiu com científicament incorrecte perquè, si l'acceptem sense reflexió que els humans som fonamentalment egoistes i després mirem arreu del món a tota prosperitat que hi ha sense ambiguïtat, aleshores resulta per lògica -aleshores per definició ha de ser cert- que milers de milions d’actes d’egoisme individuals es transformen per art de màgia en prosperitat i bé comú. Si els humans només som maximitzadors egoistes, l’egoisme és la causa de la nostra prosperitat. Segons aquesta lògica econòmica, l’avarícia és bona, la creixent desigualtat és eficient, i l’únic propòsit de la corporació pot ser enriquir els accionistes perquè fer altra cosa seria frenar el creixement econòmic i perjudicar l’economia en conjunt. I és aquest evangeli de l’egoisme el que constitueix la pedra angular ideològica de l’economia neoliberal, una manera de pensar que ha produït polítiques econòmiques que han permès a mi i als meus amics del primer 1% acaparar pràcticament tots els beneficis del creixement durant els darrers quaranta anys. Però, si en canvi, acceptem les darreres recerques empíriques, la ciència real, que descriu correctament els éssers humans com a criatures altament cooperatives, recíproques i intuïtivament morals, es dedueix lògicament que ha de ser la cooperació i no l’egoisme la causa de la nostra prosperitat, i no és el nostre egoisme sinó la nostra reciprocitat inherent que és el superpoder econòmic de la humanitata.
Així doncs, al cor d’aquesta nova ciència econòmica hi ha una història sobre nosaltres mateixos que ens concedeix permís per ser el millor de nosaltres mateixos, i, a diferència de l’antiga economia, aquesta és una història virtuosa i que també té la virtut de ser veritat. Vull subratllar que aquesta nova ciència econòmica no és una cosa que jo hagi imaginat ni inventat personalment. Les seves teories i models s’estan desenvolupant i perfeccionant a les universitats de tot el món basant-se en algunes de les millors noves recerques en ciència econòmica, en la teoria de la complexitat, en la teoria evolutiva, la psicologia, l'antropologia i en altres disciplines. I tot i que la nova ciència econòmica encara no té el seu propi llibre de text, i ni tan sols un nom consensuat, a grans trets la seva explicació d’on prové la prosperitat és una cosa així: el capitalisme de mercat és un sistema evolutiu en el qual la prosperitat sorgeix a través d’un bucle de retroalimentació positiva entre quantitats creixents d’innovació i quantitats creixents de demanda dels consumidors. La innovació és el procés mitjançant el qual resolem els problemes humans, la demanda dels consumidors és el mecanisme mitjançant el qual el mercat tria les innovacions útils i, a mesura que resolem més problemes, esdevenim més pròspers. Però a mesura que esdevenim més pròspers, els nostres problemes i solucions es tornen més complexos, i aquesta creixent complexitat tècnica requereix nivells de cooperació social i econòmica cada cop més alts per produir els productes més altament especialitzats que defineixen una economia contemporània.
Ara bé, l’antiga economia és correcta, és clar, en la mesura que la competència juga un paper crucial en el funcionament dels mercats, però el que no aconsegueix veure és que és en gran mesura la competència entre grups altament cooperatius -la competència entre empreses, la competència entre xarxes d’empreses, la competència entre les nacions-, i qualsevol persona que hagi portat mai un negoci reeixit sap que construir un equip cooperatiu incloent-hi els talents de tothom és gairebé sempre una millor estratègia que tenir només una colla de cretins egoistes.
Llavors, com podem deixar enrere el neoliberalisme i construir una societat més sostenible, més pròspera i més equitativa?
La nova ciència econòmica suggereix just cinc regles generals.
En primer lloc, les economies d’èxit no són selves, sinó jardins, és a dir, que s’ha de tenir cura dels mercats, com els jardins, que el mercat és la tecnologia social més gran que s’hagi inventat mai per resoldre els problemes humans, però no són restringits per les normes socials o la regulació democràtica, els mercats inevitablement creen més problemes dels que resolen. El canvi climàtic i la gran crisi financera del 2008, són dos exemples fàcils.
La segona regla és que la inclusió crea el creixement econòmic. Per tant, la idea neoliberal que la inclusió és aquest gran luxe que es pot oferir si -i només si- tenim creixement és equivocada i retardada. L’economia és la gent. La inclousió de més persones de més maneres és el que provoca el creixement econòmic de les economies de mercat.
El tercer principi és que la finalitat de la corporació no és només enriquir els accionistes. El regal més gran de la vida econòmica contemporània és la idea neoliberal segons la qual l’únic propòsit de la corporació i l’única responsabilitat dels executius és enriquir-se a si mateixos i als accionistes. La nova economia ha de -i pot- insistir que el propòsit de la corporació és millorar el benestar de totes les parts interessades: els clients, els treballadors, la comunitat i les accionistes a parts iguals.
Regla quarta: l'avarícia no és bona. Ser rapaç no et fa capitalista, et fa sociòpata. I en una economia tan dependent de la cooperació a escala com la nostra, la sociopatia és tan dolenta per a les empreses com per a la societat.
I en cinquè lloc i finalment: a diferència de les lleis de la física, les lleis de la ciència econòmica són una elecció. Ara bé, la teoria econòmica neoliberal s’ha venut a si mateixa com si fos llei natural immutable, quan en realitat es tracta de normes socials i narracions construïdes basades en la pseudociència. Si realment volem una economia més equitativa, més pròspera i més sostenible, si volem democràcies i una societat civil d’alt funcionament, hem de tenir una nova ciència econòmica. I aquí teniu la bona notícia: si volem una nova economia, tot el que hem de fer és optar per tenir-la.
Gràcies.
...ooo000ooo...
Entrepreneur
Nick Hanauer delivers an excellent TED talk on neocapitalism and what
to do about it, with the rich growing richer and the poor poorer. Here
is a transcript of his speech.
"Rising inequality and growing political instability are the direct result of decades of bad economic theory, says entrepreneur Nick Hanauer. In a visionary talk, he dismantles the mantra that "greed is good" -- an idea he describes as not only morally corrosive, but also scientifically wrong -- and lays out a new theory of economics powered by reciprocity and cooperation."
I am a capitalist. and after a 30-year career in capitalism spanning three dozen companies, generating tens of billions of dollars in market value, I'm not just in the top 1%, I'm in the top .01% of all earners.
Today, I have come to share the secrets of our success, because rich capitalists like me have never been richer. So the question is, how do we do it? How do we manage to grab an ever-increasing share of the economic pie every year? Is it that rich people are smarter than we were 30 years ago? Is it that we're working harder than we once did? Are we taller, better looking? Sadly. no. It all comes down to just one thing: Economics. For here's the dirty secret. There was a time in which the economics profession worked in the public interest, for everyone. But in the neoliberal era, today, they work only for big corporations and billionaires, and that is creating a little bit of a problem. We could choose to enact economic policies that raise taxes on the rich, regulate powerful corporations or raise wages for workers. We have done it before. But neoliberal economists would warn that all of these policies would be a terrible mistake, because raising taxes always kills economic growth and any form of government regulation is inefficient, and raising wages always kills jobs. Well, as a consequence of that thinking, over the last 30 years, in the USA alone, the top 1% has grown 21 trillion dollars richer while the bottom 50% have grown 900 billion dollars poorer, a pattern of widening inquality that has largely repeated itself across the world. And yet, as families struggle to get by on wages that have not budged in about 40 years, neoliberal economists continue to warn that the only reasonable response to the painful dislocations of austerity and globalization is even more austerity and globalization. So, what is a society to do?
Well, it's super clear to me what we need to do. We need a new economics. So, economics has been described as the dismal science, and for good reason because, much as it is taught today, it isn't a science at all, in spite of all of the dazzling mathematics. In fact, a growing number of academics and practitioners have concluded that neoliberal economic theory is dangerously wrong and that today's growing crises of rising inequality and growing political instability are the direct result of decades of bad economic theory. What we now know is that the economics that made me so rich isn't just wrong, it's backwards, because it turns out it isn't that capital that create economic growth, it's people; and it isn't self-interest that promotes the public good, it's reciprocity; and it isn't competition that produces our prosperity, it's cooperation. What we can now see is that an economics that is neither just nor inclusive can never sustain the high levels of social cooperation necessary to enable a modern society to thrive. So where did we go wrong?
Well, it turns out that it's become painfully obvious that the fundamental assumptions that undergird neoliberal economic theory are just objectively false, and so today first I want to take you through some of those are mistaken assumptions and then after describe where science suggests prosperity actually comes from.
So, neoliberal economic assumption No. 1 is that the market is an efficient equilibrium system, which basically means that if one thing in the economy, like wages, goes up, another thing in the economy, like jobs, must go down. So for example, in Seattle where I live when in 2014 we passed our nation's first $15 minimum wage, the neoliberals freaked out over their precious equilibrium. "If you raise the price of labor", they warned, "businesses will purchase less of it. Thousands of low-wage workers will lose their jobs. The restaurants will close". Except... they didn't. The unemployment rate fell dramatically, the restaurant business in Seattle boomed. Why? Because here is no equilibrium. Because raising wages doesn't kill jobs, it creates them; because, for instance, when restaurant owners are suddenly required to pay restaurant workers enough so that now even they can afford eat in restaurants, it doesn't shrink the restaurant business, it grows it, obviously.
The second assumption is that the price of something is always equal to its value, which basically means that if you earn $50,000 a year and I earn 50 million dollars a year, that's because I produce a thousand times as much value as you. Now, it may not surprise you to learn that this is a very comforting assumption if you're a CEO paying yourself 50 million dollars a year but you're playing your workers poverty wages. But please, take it from somebody who's run dozens of businesses: this is nonsense. People are not paid what they are worth. They are paid what they have the power to negotiate, and wages' falling share of GDP is not because workers have become less productive, but because employers have become more powerful. And by pretending that the giant imbalance in poweer between capital and labor doesn't exist, neoliberal economic theory became essentially a protection racket for the rich.
A third assumption, and by far the most pernicious, is a behavioral model that describes human beings as something called homo economicus, which basically means that we are all perfectly selfish, perfectly rational and relentlessly self maximizing. But just ask yourselves: is it plausible that every single time for your entire life, when you did something nice for somebody else, all you were doing was maximizing your own utility? Is is plausible that when a soldier jumps on a grenade to defend fellow soldiers, they're just promoting their narrow self-interest? If you think that's nuts, contrary to any reasonable moral intuition, that's because it is - according to the latest science - not true. But it is this behavioral model which is at the cold, cruel heart of neoliberal economics, and it is as morally corrosive as it is scientifically wrong because, if we accept at face value that humans are fundamentally selfish, and then we look around the world at all of the unambiguous prosperity in it, then it follows logically, then it must be true by definition, that billions of individual acts of selfishness magically transubstantiate into prosperity and the common good. If we humans are merely selfish maximizers, then selfishness is the cause of our prosperity. Under this economic logic, greed is good, widening inequality is efficient, and the only purpose of the corporation can be to enrich shareholders because to do otherwise would be to slow economic growth and harm the economy overall. And it is this gospel of selfishness which forms the ideological cornerstone of neoliberal economics, a way of thinking which has produced economic policies which have enabled me and my buddies in the top 1% to grab virtually all of the benefits of growth over the last 40 years. But, if instead, we accept the latest empirical research, real science, which correctly describes human beings as highly cooperative, reciprocal and intuitively moral creatures, then it follows logically that it must be cooperation and not selfishness that is the cause of our prosperity, and it isn't our selfishgness but rather our inherent reciprocity that is humanity's economic superpower.
So at the heart of this new economics is a story about ourselves that grants us permission to be our best selves, and unlike the old economics, this is a story that is virtuous and also has the virtue of being true. I want to emphasize that this new economics is not something I've personally imagined or invented. Its theories and models are being developed and refined in universities around the world building on some of the best new research in economics, complexity theory, evolutionary theory, psychology, anthropology and other disciplines. And although the new economics does not yet have its own textbook or even a commonly agreed upon name, in broad strokes its explanation of where prosperity comes from goes something like this. So, market capitalism is an evolutionary system in which prosperity emerges through a positive feedback loop between increasing amounts of innovation and increasing amounts of consumer demand. Innovation is the process by which we solve human problems, consumer demand is the mechanism through which the market selects for useful innovations, and as we solve more problems, we become more prosperous. But as we become more prosperous, our problems and solutions become more complex, and this increasing technical complexity requires ever higher levels of social and economic cooperation in order to produce the more highly specialized products that define a modern economy.
Now, the old economics is correct, of course, in that competition plays a crucial role in how markets work, but what it fails to see is that it is largely competition between highly cooperative groups - competition between firms, competition between networks of firms, competition between nations - and anyone who has ever run a successful business knows that building a cooperative team by including the talents of everyone is almost always a better strategy than just a bunch of selfish jerks.
So, how do we leave neoliberalism behind and build a more sustainable, more prosperous and more equitable society?
The new economics suggests just five rules of thumb.
First is that successful economies are not jungles, they're gardens, which is to say that markets, like gardens, must be tended, that the market is the greatest social technology ever invented for solving human problems, but unconstrained by social norms or democratic regulation, markets inevitably create more problems than they solve. Climate change, the great financial crisis of 2008, are two easy examples.
The second rule is that inclusion creates economic growth. So the neoliberal idea that inclusion is this fancy luxury to be afforded if and when we have growth is both wrong and backward. The economy is people. Including more people in more ways is what causes economic growth in market economies
The third principle is that the purpose of the corporation is not merely to enrich shareholders. The greatest gift in contemporary economic life is the neoliberal idea that the only purpose of the corporation and the only responsibility of executives is to enrich themselves and shareholders. The new economics must and can insist that the purpose of the corporation is to improve the welfare of all stakeholders: customers, workers, community and shareholders alike.
Rule four: greed is not good. Being rapacious doesn't make you a capitalist, it makes you a sociopath. And in an economy as dependent upon cooperation at scale as ours, sociopathy is as bad for business as it is for society.
And fifth and finally: unlike the laws of physics, the laws of economics are a choice. Now, neoliberal economic theory has sold itself to you as unchangeable natural law, when in fact it's social norms and constructed narratives based on pseudoscience. If we truly want a more equitable, more prosperous and more sustainable economy, if we want high functioning democracies and civil society, we must have a new economics. And here's the good news: if we want to a new economics, all we have to do is choose to have it.
Thank you.
See also: https://www.youtube.com/watch?v=cTQjqa7OAFE
https://www.youtube.com/results?search_query=Nick+Hanauer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada