***** If need be, click below on "Més informació" to read the whole post ******
***** If need be, click below on "Més informació" to read the whole post ******
A report on police violence in Spain affirms that October 1 was a "Laboratory of repression"
For the fourteenth year in a row, the Coordinating committee for the Prevention and Denunciation of Torture (CPDT) presents its annual report on cases of torture, ill-treatment and death in custody known in Spain.
In this new report, which refers to what happened in 2017, the structure and format that has been developed in our work during the last years has been maintained: next to the analysis of the data and The individualized description of each of the known situations presents a series of specific articles with which it is intended to analyze some of the issues considered most important or worrying, throughout 2017. This report is done by the need to understand And better preventing the phenomenon of torture and ill-treatment in Spain lately, not only is a quantitative analysis of the problem necessary, but it is also essential to provide some qualitative analysis.
The report of 2017 of the Coordinator for the Prevention and Denunciation of Torture (CPDT) collects up to 1,014 cases of people who have socially or juvenously denounced torture, abuse and / or police abuse. This data is the highest since 2004, when the Coordinator began collecting this data. Moreover, the number practically multiplies by four the number of cases compared to 2016. The key: the 473 people who reported being victims of police violence in Catalonia on October 1.
CRITERIA FOR INCLUSION IN THIS REPORT
Article 1 of the United Nations Convention against Torture and others cruel, inhuman or degrading treatment or punishment, says:
"1. For the purposes of this Convention, the term "torture" means any act by which severe pain or suffering, whether physical or mental, is intentionally inflicted on a person for such purposes as obtaining from him or a third person information or a confession, punishing him for an act he or a third person has committed or is suspected of having committed, or intimidating or coercing him or a third person, or for any reason based on discrimination of any kind, when such pain or suffering is inflicted by or at the instigation of or with the consent or acquiescence of a public official or other person acting in an official capacity.
It does not include pain or suffering arising only from, inherent in or incidental to lawful sanctions."
In this report 2017 of the CPDT, the number of known situations increased by 198%, and that of people affected 452%, compared to the previous year's report.
In actual fact, the data on police aggression during social mobilization in 2017 are only comparable to those of 2011, the year in which the 15-M movement spread throughout the country. Thus, in 2011 591 people reported this type of aggression during protests and mobilizations and in 2017 the figure was 618. In previous years, for example 2016 or 2015, the figure was as low as 20 and 89 people respectively.
OCTOBER 1 IN CATALONIA: THE IMPACT OF POLITICAL REPRESSION
1. Facts
On October 1, a Referendum on the self-determination of Catalonia by the Parliament of Catalonia was held in compliance with Law 19/2017, that was suspended by the Constitutional Court. On September 27, 2017 the High Court of Catalonia (TSJC) adopted a set of measures to prevent it being held, ordering that voting stations be prevented from opening, closing those that were open and seizing the electoral material that could be found. The court ruling ordered the police forces intervening jointly (the Mossos d'Esquadra, the National Police and the Guardia Civil) to carry out the order "without affecting normal citizen coexistence."
On October 1, the Mossos d'Esquadra closed 130 electoral colleges. In those that stayed open, all night before and early in that morning hundreds of people gathered to try to protest for the suspension of the referendum and to ensure the exercise of voting. At about 9 a.m. the operation began in all Catalonia under the command of Civil Guard colonel Diego Pérez de los Cobos, which provided for the intervention of anti-riot National Police and Civil Guard schools in 92 polling stations.
The police action, according to the data of the medical centres that the Catalan public health system provided, gave rise to 1,066 casualties. 30 were for brain and skull traumas, 23 for broken bones, 383 for multiple bruises, 435 for bruises, 1 for an infarct and 1 person lost the sight of an eye due to the impact of a rubber bullet.
The facts led to the opening of 57 cases in 23 different courts in Catalonia. In January 2018, the General Council of the Judiciary claimed 257 formal complaints had been submitted for injuries or crimes against moral integrity. 99 complaints were put to the courts of Amposta, at least 99 to the Barcelona Courts and a complaint that affected more than 200 people was promoted by the local councils of Girona, Aiguaviva and Sant Julià de Ramis.
Just these three legal actions account for 400 people, that is, more than the figure given by the General Council of the Judiciary.
In this annual report on cases of torture or ill-treatment in Spain in 2017, cases related to October 1 take pride of place. Much of the data provided was collected by the team of volunteers and professionals that set up the #SomDefensores team that deployed observers on the ground and that tracked and recorded cases in real time throughout the day.
Once the events of the 1st of October were taken to court, despite the efforts to compile data by the CDPT research team, the diversity of sources consulted, people affected, law professionals, human rights organizations, media, as well as the sheer number of people affected and the territorial extension of the events, prevented every single violation from being documented. The report accounts for 60 representative situations, which all in all affect 538 people.
The interventions of the National Police and Civil Guard officers, as can be gleaned from images recorded by individuals and by mass media, were made disregarding the guiding principles of opportunity, congruence, progressivity and proportionality, as well as the police protocols for the use of force in situations of public order. They violated the ban on hitting from above downwards with their truncheons and on hurting the upper trunk and sensitive areas such as head or chest. 20 brainstem traumatisms have been attested. The violence used, in addition to the injurious result, was carried out using particularly vexing forms, such as pulling or holding people's hair, tripping people up as they moved away, striking the hands of those clinging to bars or railings, throwing people down staircases, striking people who had already fallen to the ground and could not get away or protect themselves.
The police violence was disproportionate given the fact that most of the police actions took place against non-violent responses by citizens, that is to say, in front of large-scale, but non-violent, concentrations at the entrances to polling stations, or against people holding arms together while sitting in the public thoroughfare.
Special reference needs to be made to the use of coercive anti-riot gear such as police truncheons, but also especially dangerous material such as tear gas or rubber bullet guns in situations that objectively, due to their absence of significant danger for police officers
and third parties, did not justify their use. At the Ramon Llull school in Barcelona, rubber bullet guns were used more than 30 times, mostly with blank cartridges, but several times with rubber bullets. In Roger Espanyol's case, he was injured in the eye due to a close-range shot, while surrounded by journalists and without any oustanding feature to justify this.
Once injured, despite the cries for help of those who assisted him, the police shot more rubber bullets in that direction.
The use of rubber bullets, banned since April 2014 by the the Catalan Parliament, in a context where they were objectively unnecessary, was made in the full knowledge of the collective violence that causing new casualties by the use of rubber bullets and of the violation of a Catalan Parliament decision that had eradicated them in
April 2014 as the outcome of a social consensus in this respect. Its use, was another qualitative aspect of the violence exerted.
In quantitative and collective terms, the October 1 violence is a massive violation of rights, a "repression laboratory" that has been reported to several international organizations.
The situations that were documented on October 1, undoubtedly have a fit in the typologies of torture and degrading treatment contemplated by international organizations specialized in the subject matter, such as the CAT. They also contravene the ban in Art. 3 of the ECHR, and fit in the categories of abuse that the ECHR considers to be affected by this ban.
Above and beyond the police, physical and symbolic violence deployed on October 1, the questioning of the veracity of the data regarding the number and type of casualties or their banalization and justification by authorities such as the Office of the Public Prosecutor, the [Spanish] Government and the police forces has increased the psychosocial impact of this violence.
The silence and denial of the Spanish State
The silence and continued institutional negation exercised by the state have generated a deeply-felt sensation of indignation and impotence, thereby prolonging the symptoms of people affected and lengthening their processes of recovery. This was increased by the maintenance of the political uncertainty and the successive episodes of institutional violence that have occurred since then. The persons most directly affected by October 1 are experiencing sociopolitical developments in a more sensitive, personal and direct way, and the memory of the events suffered on October 1 is being constantly reacivated.
Moreover, the null initiative of the Spanish] government and of the police corps themselves to carry out the investigation of police excesses, along with the publicised decoration of various officers, has increased the collective offence suffered on October 1.
Conclusions
Faced with this grave situation of human rights violations, the Coordinator for the Prevention and Denunciation of Torture makes the following statements:
- -The police violence on October 1 is part of a context of widespread political exception and repression in Catalonia, showing that this is the previous presence and after October 1 of thousands of armed police
- The extent and quality of the violence deployed make it one of the most important episodes of human rights violations in recent last years.
- Police action made use of violence disproportionately and ignored guiding principles and regulatory requirements, and the very mandate of the High Court of Catalonia.
- In the framework of police action beyond physical harm, some of them serious, there were many situations of vexation and symbolic use of violence, without respecting the special vulnerability of some people
- The violence exerted took place in the public thoroughfare as well as in closed spaces, equivalent to detention centres.
- The violence unleashed on October 1 made a serious psychosocial impact on Catalan citizens.
- The Civil Guard and the National Police used especially forceful anti-riot materials such as tear gas and shotgun rubber bullets in contexts that did not require them, and even cause the loss of vision of a young man's eye.
- The police violence on October 1 has not led to any internal investigation by the respective police forces, to investigate the excesses committed and the timely clarification of disciplinary responsibilities.
- Police officers of the operation have been decorated despite the notorious existence of police excesses.
- The inefficient system of identification of the policemen of both police corps will hinder the clarification of responsibilities, thus generating impunity, and needs to be urgently modified.
- In addition to judicial investigation, the initiative to carry out a parliamentary investigation in the Congress of Deputies needs to be unlocked and put into effect, given that the committee of inquiry created by the Catalan Parliament was cancelled by the courts.
- - The lack of research and the [Spanish] Government's obstacles to the investigations, the prizes and other recognitions to the authors of this violence, and the contempt for the victims, highlight the null compliance by the Spanish State with the international obligations of promoting investigations, protecting victims and providing instruments for the non-repetition of these events.
...ooo000ooo...
Un informe sobre la violència policial a Espanya afirma que l’1 d’Octubre va ser un “Laboratori de repressió”
16 de juny de 2018
Per catorzè any consecutiu, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) presenta el seu informe anual sobre els casos de tortura, maltractaments i morts sota custòdia coneguts a l’Estat espanyol.
En aquest nou informe, que es refereix a l’esdevingut durant l’any 2017, es manté l’estructura i el format que s’ha desenvolupat en els nostres treballs durant els últims anys: al costat de l’anàlisi de les dades i la descripció individualitzada de cadascuna de les situacions conegudes, es presenta una sèrie d’articles específics amb els quals es pretén analitzar algunes de les qüestions considerades més importants o preocupants, al llarg de 2017. Aquest informe es fa això per la necessitat d’entendre i prevenir millor el fenomen de la tortura i els maltractaments a l’Estat espanyol en els últims temps, no només és necessari una anàlisi quantitativa de la problemàtica, sinó que es fa indispensable, també, aportar alguna cosa d’anàlisi qualitativa.
L’informe de 2017 de la Coordinadora per la Prevenció i de la Denúncia de la Tortura (CPDT) recull fins a 1.014 casos de persones que han denunciat socialment o judicialment tortures, abusos i / o maltractaments policials. Aquesta dada és la més alta des de 2004, quan la Coordinadora va començar a recopilar aquestes dades. És més, la xifra pràcticament multiplica per quatre el nombre de casos respecte a 2016. La clau: les 473 persones que van denunciar haver estat víctimes de la violència policial a Catalunya el passat 1 d’octubre.
CRITERIS PER A LA INCLUSIÓ EN AQUEST INFORME
L’article 1r de la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, diu:
“S’entendrà per tortura tot acte pel qual s’infligeixi intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, siguin físics o mentals, per tal d’obtenir d’ella o d’un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès, o d’intimidar o coaccionar aquesta persona o a unes altres, per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions públiques, a instància seva o amb el seu consentiment.
No es consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que siguin inherents o incidentals a aquestes”.
No es consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que siguin inherents o incidentals a aquestes”.
En aquest informe 2017 de la CPDT, el nombre de situacions conegudes es va incrementar un 198%, i el de persones afectades 452%, respecte a l’informe de l’any anterior.
Les dades d’agressions policials durant mobilitzacions socials el 2017, de fet, només són comparables amb els de 2011, any en què es va estendre per tot el país el moviment 15-M. Així, el 2011 van ser 591 les persones que van denunciar aquest tipus d’agressions durant protestes i mobilitzacions i el 2017 han estat 618. En anys anteriors, per exemple a 2016 o el 2015, està xifra va quedar limitada a 20 i 89 persones respectivament.
L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA: L’IMPACTE DE LA REPRESSIÓ POLICIAL
1. Fets
L’1 d’Octubre va ser convocat un Referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya per part del Parlament de Catalunya a través de la Llei 19/2017 que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. El 27 de setembre de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va adoptar una sèrie de mesures per impedir la seva celebració, ordenant que s’impedís obrir els col·legis electorals, tancar els que estiguessin oberts i requisar el material electoral que es pogués trobar. La resolució judicial ordenava als cossos policials intervinents de manera conjunta, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil que s’executés l’ordre “sense afectar la normal convivència ciutadana”.
L’1 d’octubre, els Mossos d’Esquadra van tancar 130 col·legis electorals. En els que van romandre oberts, durant tota la nit anterior i a primera hora del matí es van congregar centenars de persones que pretenien protestar per la suspensió del referèndum i assegurar l’exercici de vot. Al voltant de les 9 del matí es va iniciar l’operatiu a tot Catalunya comandat pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que preveia la intervenció d’agents antiavalots de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a 92 escoles electorals.
L’actuació policial, segons les dades dels centres mèdics que dóna la sanitat pública catalana es va saldar amb 1.066 persones ferides, 30 van ser per traumatisme cranioencefàlic, 23 per fractures, 383 per policontusions, 435 per contusió, 1 per infart i 1 persona va perdre la visió d’un ull per impacte de bala de goma.
Els fets van donar lloc a l’obertura de 57 causes en 23 jutjats diferents de Catalunya. El gener de 2018, el Consell General del Poder Judicial va xifrar en 257 les denúncies que s’havien presentat per lesions o delictes contra la integritat moral. 99 denúncies es van presentar als jutjats d’Amposta, almenys 99 en els Jutjats de Barcelona i una querella que afectava més de 200 persones promoguda pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis.
Tan sols comptant aquestes tres accions jurídiques la xifra arriba a 400 persones, superant la que va oferir el Consell General del Poder Judicial.
En el present informe anual sobre situacions de tortura o maltractaments a l’Estat Espanyol de 2017 ocupen un lloc destacat les situacions relatives a l’1 d’octubre. Moltes de les dades proporcionades van ser recollits per l’equip de voluntaris i professionals que van configurar el dispositiu de #SomDefensores que va desplegar, observadores sobre el terreny i que va fer un seguiment i registre de situacions en temps real durant tota la jornada.
Un cop judicialitzats els fets de l’1 d’octubre, tot i l’esforç de recopilació de dades per part de l’equip d’investigació de la CDPT, la diversitat de fonts consultades, persones afectades, professionals del Dret, entitats de drets humans, mitjans de comunicació, així com la magnitud de les persones afectades i l’extensió territorial dels fets, ha impedit que s’hagin pogut documentar la totalitat de vulneracions succeïdes. L’informe dóna compte de 60 situacions representatives, que en el seu conjunt, afecten 538 persones.
2.- La violència policial:
Les intervencions dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, com es desprèn de les imatges gravades per particulars i per mitjans de comunicació, es van dur a terme desatenent els principis rectors d’oportunitat, congruència, progressivitat i proporcionalitat així com els protocols policials d’ús de la força en situacions d’ordre públic, les mateixes van infringir la prohibició de colpejar de dalt a baix amb les defenses i de danyar el tronc superior i a zones sensibles com cap o tòrax, s’han
documentat 20 traumatismes crani encefàlics. La violència utilitzada, a més del resultat lesiu, es va realitzar emprant formes especialment vexatòries, com estirades o subjeccions de pèl, travetes als que s’apartaven, cops a les mans dels que se subjectaven en reixes o baranes, llançaments de persones per les escales, cops a persones que ja havien caigut a terra i no podien apartar-se ni protegir-se.
La violència policial va ser desproporcionada atès el fet que la majoria de les actuacions policials es van donar davant respostes de no violència per part de la ciutadania, és a dir davant concentracions nombroses en els accessos dels col·legis electorals però no violentes o persones entrellaçades assegudes a la via pública.
Mereix especial referència a l’ús de material coercitiu antiavalots com les defenses policials, però també material especialment perillós com els gasos lacrimògens o escopetes de bales de goma en situacions que objectivament, per la seva absència de perill significatiu per als agents policials i tercers, no justificava el seu ús. Pel que fa a les escopetes de bales de goma, en l’escola Ramon Llull de Barcelona, van ser usades en més de 30 ocasions, la majoria d’elles amb salves però algunes d’elles amb bales de goma. En el cas de Roger Espanyol, el mateix va ser ferit a l’ull a causa d’un tret a curta distància, estant envoltat de periodistes i sense que existís cap situació rellevant que ho justifiqués.
Un cop ferit, tot i els crits d’emergència dels que l’auxiliaven, els agents policials van tornar a disparar bales de goma en aquesta direcció.
L’ús de les bales de goma, prohibides des d’abril de 2014 per part del parlament català, en un context objectiu de no necessitat, va ser realitzat a sabent del greuge col·lectiu que suposava causar nous ferits per bala de goma i infringir un acord del parlament català que les havia erradicat en abril del 2014 fruit del consens social al respecte. El seu ús, va suposar un altre aspecte qualitatiu de la violència exercida.
En termes quantitatius i col·lectius, la violència l’1 d’octubre suposa una vulneració de drets massiva, un “laboratori de la repressió” que ha estat denunciada davant diversos organismes internacionals.
Sens dubte les situacions que s’han documentat en l’1 d’octubre tenen encaix en les tipologies de tortura i tracte degradant que contemplen els organismes internacionals especialitzats en la matèria com el CAT. Així mateix contravenen igualment la prohibició de l’Art. 3 del CEDH, i encaixen en les categories de maltractament que el TEDH entén que conformen aquesta prohibició.
Més enllà de la violència policial, física i simbòlica desplegada l’1 d’octubre, el qüestionament de la veracitat de les dades relatives al nombre i tipus de persones ferides o la banalització i justificació que de la mateixa han realitzat autoritats com la mateixa Fiscalia, Govern i cossos policials ha incrementat l’impacte psicosocial d’aquesta.
El silenci i la negació per part del Estat Espanyol
El silenci i negació institucional continuada exercida per part de l’estat han generat un profund sentiment d’indignació i impotència, perllongant la simptomatologia de les persones afectades, allargant els processos de recuperació. Això s’ha incrementat pel manteniment de la incertesa política i els successius episodis de violència institucional que s’han donat des de llavors. Les persones afectades per l’1 d’octubre de manera més directa estan vivint l’evolució sociopolítica d’una manera més sensible, personal i directa, activant-se contínuament el record dels fets patits l’1 d’octubre.
A més de l’anterior, la nul·la iniciativa del govern i dels mateixos cossos policials per dur a terme la investigació dels excessos policials, juntament amb la divulgada condecoració de diversos comandaments, ha acusat el greuge col·lectiu patit l’1 d’octubre.
Conclusions
Davant aquesta greu situació de vulneració de drets humans des de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura remarquem les següents consideracions:
- La violència policial l’1 d’octubre s’emmarca en un context d’excepcionalitat política i repressió més ampli a Catalunya, mostra d’això és la presència prèvia i posterior a l’1 d’Octubre de milers d’efectius policials.
- L’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys.
- L’actuació policial va fer ús de la violència de manera desproporcionada i desatenent els principis informadors i exigències reglamentàries, i el mateix mandat del TSJC.
- En el marc de l’actuació policial més enllà dels danys físics, alguns d’ells greus, es van donar multitud de situacions vexatòries i d’utilització simbòlica de la violència, sense respectar l’especial vulnerabilitat d’algunes persones.
- La violència exercida es va dur a terme a la via pública així com en espais tancats, equivalents a centres de detenció.
- La violència exercida l’1 d’octubre ha causat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana.
- Guàrdia Civil i Policia Nacional van usar material antiavalots especialment contundent com gasos lacrimògens i escopetes de bales de goma en contextos que no ho requerien, arribant a causar la pèrdua de visió d’un ull d’un jove.
- La violència policial l’1 d’octubre no ha comportat cap investigació interna per part dels respectius cossos policials, per la investigació dels excessos comesos i l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries.
- Els comandaments policials de l’operatiu han estat condecorats tot i la notòria existència d’excessos policials.
- L’ineficient sistema d’identificació dels agents policials d’ambdós cossos policials dificultarà la depuració de responsabilitats, generant una impunitat, sent urgent la seva modificació.
- A més de la investigació judicial, hauria de desbloquejar la iniciativa i dur-se a terme una investigació parlamentària al Congrés dels Diputats, atès el fet va ser judicialment deixada sense efecte la comissió d’investigació que va crear el Parlament català.
- La manca de recerca i els obstacles del Govern a les investigacions, els premis i altres reconeixements als autors de semblant violència i el menyspreu a les víctimes, posen en relleu el nul compliment de l’Estat Espanyol a les obligacions internacionals de promoure investigacions, protegir les víctimes i proporcionar instruments per a la no repetició dels fets.
...ooo000ooo...
See also some awful images recorded by the riot police themselves on October 1 2017, but mysteriously hidden from the Supreme Court case :
Algunas imágenes desde las cámaras que llevaban los anti-disturbios que la policía no ha aportado a la instrucción del sumario. pic.twitter.com/M99eonbmPS— Fulvio Capitanio 🎗 (@FulvioCapitanio) 9 de març de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada