19 de des. 2020

An article by Elisa Beni, "Otegi, the endless trial" (16 DEC 2020)

Elisa Beni has written an article about the shocking case of "Otegi, the endless trial", in which the Spanish judiciary openly defies the European Convention on Human Rights. Here is an English translation (by M.S.).
Click , if need be, to read the transcript and translation

Otegi, the endless trial
Elisa Beni
Madrid. Wednesday, December 16, 2020. 5:30 p.m.

There are haters who like to speculate on what I have learned or not from the judges in my life, and look, there is a teaching of a thoroughbred that was etched in me: if when you resolve an issue the result it is aberrant, if it is repugnant to the sense of justice, it is better to go step by step to see where you went wrong.

It is not something the Supreme Court has taken into account. When it ruled on the application to national law of the nullity ruled by the European Court of Human Rights, for violation of the right of Arnaldo Otegi and others to an impartial judge, it determined that the consequence must be that the subject of the violation — who, moreover, has already served the sentence — be punished with a new trial, with the penalty of the defendants' dock and the corresponding personal and emotional cost, while all those who played qround with their rights and exercised the judiciary improperly remain quietly doing their own thing. It is easy to see the perversion of this solution and, therefore, the need to review the steps and theories that lead to this absurdity.

Spanish courts have dragged their feet whenever someone from outside tells them that they have done something wrong and that they have violated fundamental rights. The principle of ne bis in idem has always mattered very little to them. They have twisted things to avoid it and it was not until 2015 that the necessary reforms in the laws were made to determine how these sentences should be complied with. They continue to turn a blind eye. It took the Supreme court two years to overturn Otegi's sentence as required by the ECHR and they did so at a carefully calculated moment. Till now. It turns out that a victims ’association has asked for this trial to be repeated after the overturned sentence. It is by no means a movement of the Supreme court. Last month, twice, the Audiencia Nacional told this association that this was not possible, as "1) the legitimacy to request a new trial corresponds to those already convicted, who have seen their rights to be tried for an impartial tribunal, 2) the appeal for review before the Supreme Court, established in Spain as a means of fixing the internal effects of an ECHR judgment". Oddly enough, this was said by the same court presided by judge Ángela Murillo, the culprit of the bias, and it was requested twice by members of the prosecutors' office.

Shortly afterwards, another prosecutor's office, counterfeit or bicephalous or insane, received this same request from the victims' association in the Supreme Court and decided that yes, the resumption of the trial had to be supported. The Second Chamber - Strasbourg found fault with us? Hold my cuba libre! - has just said in a resolution made public without its legal bases - another spurious custom - that yes, this trial must be held again. In this case - and unanimously - they contradict what this same chamber said in Judgment 113/2017 of 22 February, in a similar case, in which the ECHR also saw a violation of Article 6 of the Convention. "This sentence denies the possibility of holding a new trial, as it is not feasible (...) to urge to proceed to annul the sentence by going back to the proceedings at the time of the hearing to order a new one suppressing the case of nullity, since this possibility does not appear foreseen in the procedural ordering and, in addition, would suppose an injury to the right not to be judged twice by the same fact". This is signed by Marchena, Martínez-Arrieta and Palomo and is the same as what the Audiencia Nacional said last month. Why does the criminal chamber now unanimously contradict itself? The answer is Otegi. 

They want to send a message to the Basque independence activists, but especially to the Catalan independence activists, so that it is clear to them that, no matter what is said in Europe, they have the upper hand.


At least they should see that the issue is neither crystal clear nor peaceful. Those who defend it have neither learned of the real object of legal discussion nor looked at a single document. I would like to remind you that uncritical submission to the Supreme court is not rewarded with a Christmas basket and certainly does not currently assure you of success.

The issue of the Bateragune case is a real nonsense from the beginning, because there was never a case. This was recognized to me at the time by
Audiencia Nacional judges, as Alberto Jorge Barreiro wrote in a dissenting vote, who stated that there was no evidence, and so it how it seen with a small majority until it landed in Strasbourg. But I will set aside even that. Here it is worth noting how, when judges get stubborn and skip the sacrosanct rights they have to protect, not only does nothing happen to them but they are protected by their peers. The judgment that discovers the bias of Angela Murillo occurred in the trial for exaltation against Otegi in the Sagarduy case. This mistake, when it was discovered, this violation of the duty of impartiality, was so clear that, in that case, the Supreme did order the trial to be repeated, with a different court that ABSOLVED Otegi.

It was when the new Bateragune case arrived, wkithv charges of belonging to an armed gang, and it fell again to Angela Murillo, Juan Francisco Martell and Teresa Palacios, when the defendants recused the entire court. The thing was, hey listen, these were already biased agauinst us and recognized it! Well, the judiciary shielded them. Chamber 61 of the Audiencia Nacional insisted that they themselves try them again - as if there were no more judges! - thus provoking Spain's conviction in Strasbourg, after both the Supreme and the Constitutional Court upheld this judgment by small majorities. A full-blown slap in the face. It is tremendous that judges do not protect fundamental rights are called upon to safeguard. Tremendous. 

When judges get stubborn and skip the sacrosanct rights they have to protect, not only does nothing happen to them but they are protected by their peers.


So what is the point of this curiously unanimous position in the second Chamber? Are the judges of the National High Court and the Prosecutor's Office of the
Audiencia Nacional crazy? Is there no legal dissent on this? Why has the Prosecution, which is unique, said one thing to the Audiencia Nacional and another, curiously, to the Supreme Court? Do interpreters, ambitious climbers and exegetes really want to convince us that this is natural, normal and common-or-garden and that there is not even any jurisdictional or doctrinal discussion? Crawling is so painful!

In my opinion, the Second Chamber has stumbled into error for three reasons: 1) because it do not just accept the loss of power which the ECHR rapping its knuckles means, 2) because it wants to send a message to the Basque pro-independence activists, but especially to the Catalan pro-independence activists, so that it is clear to them that, whatever Europe says, they have the upper hand and 3) because they thus barge fully into the political space, after the budget pacts, to put the abertzale left back in the dock for belonging to an armed gang that does not even exist anymore.

What will happen now? We shall see where the appellants' lawyers go in Strasbourg. To the Constitutional and then again to Strasbourg? Will they go to the Council of Europe body responsible for monitoring compliance with ECHR judgments in the Member States?

We live in a country where things change according to who you are. It is called criminal law of the enemy and it is called legal insecurity. The courts are competent for Catalans when they used not to be before; the Strasbourg nullities become a new trial for Otegi when this was impossible for some gentlemen from Valladolid.

This layer of unanimity that has never existed and that prevents different interpretations from surfacing, as happened with this case previously,
is also frightening. It is surprising to think that not a single judge in the Second Chamber, not even Javier Hernández, the brilliant and progressive judge who has just joined it, has had anything to say.

Otegi and his endless trial, because the only real end is to set aside options they don’t like and to compromise his political action. The breaking of the unity of the fatherland, or the desire that his happens, and the end of the monarchy,
or the desire that his happens, are the dogmas that are always resolved with a "Vade retro, Satanas" which is doing so much harm to our institutions and to the trust that citizens and other nations end up having in them.

What they are looking for does not seem to be precisely justice.

 

Original: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/elisa-beni-otegi-judici_565944_102.html

See also: https://estudiscatalans.blogspot.com/2020/12/article-by-josep-casulleras-on-otegi.html

...ooo000ooo...

Otegi, el judici sense fi

Elisa Beni  
Madrid. Dimecres, 16 de desembre de 2020. 05:30

Hi ha haters a qui els agrada especular amb el que he après o no dels jutges a la meva vida i, mireu, hi ha un ensenyament d'un de pura raça que se'm va quedar gravat: si quan resols un assumpte el resultat és aberrant, si repugna al sentit de la justícia, val més repassar pas per pas per veure on t'has equivocat.

No és una cosa que el Suprem hagi tingut en compte. Quan han resolt sobre l'aplicació al dret intern de la nul·litat sentenciada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, per vulneració del dret d'Arnaldo Otegi i altres a un jutge imparcial, han determinat que la conseqüència ha de ser que el subjecte de la vulneració —que a més ja va complir la pena— sigui castigat a patir un nou judici, amb la pena del banc dels acusats i el cost personal i anímic corresponents, mentre que tots els que van potinejar els seus drets i van exercir la magistratura de forma impròpia segueixen tranquil·lament al seu aire. És fàcil veure la perversió de la solució i, per tant, la necessitat de revisar els passos i les teories que porten a aquest absurd.

Els tribunals espanyols s'han resistit sempre que algú des de fora els digui que ho han fet malament i que han vulnerat drets fonamentals. El principi del ne bis in idem sempre els ha importat ben poc. Han fet voltes per defugir-lo i no va ser fins al 2015 que es van fer les reformes necessàries en les lleis per determinar com s'havien de complir aquestes sentències. Continuen fent l'orni. Dos anys li va costar al TS anul·lar la sentència d'Otegi com exigia el TEDH i ho va fer en un moment buscat. Fins ara. Resulta que una associació de víctimes ha exigit que es repeteixi aquest judici després de l'anul·lació sentenciada. No és un moviment propi del Suprem ni de bon tros. El mes passat, dues vegades, l'Audiència Nacional va dir a aquesta associació que això no era possible, ja que "1) la legitimació per demanar un nou judici correspon als ja penats, que han vist violats els seus drets a ser jutjats per un tribunal imparcial 2) el recurs de revisió davant del TS, establert a Espanya com a via de fixació dels efectes interns d'una sentència del TEDH". Curiosament, ho va dir el mateix tribunal presidit per la magistrada Ángela Murillo, la culpable de la parcialitat, i així li ho van demanar dues vegades els membres del ministeri fiscal.

Poc després, un altre ministeri fiscal, contrafet o bicèfal o embogit, rebia aquesta mateixa petició de l'associació de víctimes al TS i decidia que sí, que calia donar suport al fet que es repetís el judici. La sala II —que Estrasburg ens esmena la plana?, agafa'm el cubata!— acaba de dir en una resolució feta pública sense fonamentació —un altre costum espuri— que sí, que cal tornar a celebrar aquest judici. En aquest cas —i per unanimitat— contradiuen el que aquesta mateixa sala va dir en la sentència 113/2017 de 22 de febrer, en un cas similar, en què també el TEDH va veure violació de l'article 6 del Conveni. Aquesta sentència denega la possibilitat de celebrar un nou judici, ja que "no és factible (...) instar a procedir a anul·lar la sentència condemnatòria remuntant les actuacions al moment de la vista per ordenar-ne una de nova suprimint la causa de nul·litat, atès que aquesta possibilitat no apareix prevista en l'ordenament processal i, a més, suposaria una lesió al dret a no ser jutjat dues vegades pel mateix fet". Això ho firmen Marchena, Martínez-Arrieta i Palomo i és el mateix que va dir l'AN el mes passat. Per què es contradiu ara la sala penal per unanimitat? La resposta és Otegi.

Volen enviar un missatge als independentistes bascos, però sobretot als independentistes catalans, perquè els quedi clar que, diguin el que diguin a Europa, la paella pel mànec la tenen ells

Almenys deuen veure que el tema no està ni meridianament clar ni és pacífic. Els que així ho defensen ni s'han assabentat del veritable objecte de discussió jurídica ni s'han mirat un sol paper. M'agradaria recordar-los que la submissió acrítica al Suprem no es premia amb una panera de Nadal ni, sens dubte, actualment t'assegura encertar.

La qüestió del cas Bateragune és un veritable despropòsit des del principi, perquè mai no hi va haver cas. Així m'ho van reconèixer al seu dia magistrats de l'Audiència Nacional, així ho va escriure en un vot particular Alberto Jorge Barreiro, que va afirmar que no hi havia cap prova, i així es va veure en majories exigües fins a recalar a Estrasburg. Però deixaré de banda fins i tot això. Aquí convé ressaltar com, quan els jutges s'enroquen i se salten els drets sacrosants que han de protegir, no només no els passa res sinó que són protegits pels seus iguals. La frase que descobreix la parcialitat d'Ángela Murillo es va produir en el judici per enaltiment contra Otegi del cas Sagarduy. Aquest error, en descobrir-se, aquesta vulneració del deure d'imparcialitat, era tan clara que, ara sí, el Suprem va ordenar repetir el judici amb un tribunal diferent que VA ABSOLDRE Otegi.

Va ser en arribar el nou cas Bateragune, per pertinença a banda armada, i recaure de nou en Angela Murillo, Juan Francisco Martell i Teresa Palacios, quan els acusats van recusar tot el tribunal. La cosa era, escolti, que aquests ja van ser parcials amb nosaltres i ho han reconegut! Doncs bé, la judicatura els va blindar. La sala del 61 de l'Audiència Nacional es va entossudir que ells mateixos els jutgessin un altre cop —com si no hi hagués més magistrats!— provocant així una sentència condemnatòria per a Espanya a Estrasburg, després que tant el Suprem com el Constitucional donessin per bo aquest judici per majories exigües. Una bufetada en tota regla. És tremend que els magistrats no protegeixin els drets fonamentals que estan cridats a custodiar. Tremend.

Quan els jutges s'enroquen i se salten els drets sacrosants que han de protegir, no només no els passa res sinó que són protegits pels seus iguals

A què ve, doncs, ara aquesta postura curiosament unànime de la sala segona? És que els jutges de l'Audiència Nacional i la Fiscalia de l'AN estan bojos? No hi ha cap dissensió jurídica en això? Per què la Fiscalia, que és única, ha dit una cosa a l'Audiència Nacional i una altra, curiosament, al Tribunal Suprem? De veritat volen els intèrprets, els llepes i els exegetes convèncer-nos que això és natural, normal i de cada dia i que no existeix si més no discussió jurisdiccional o doctrinal? Quin mal fa arrossegar-se!

Segons la meva opinió, la sala segona s'ha tornat a enrocar en l'error per tres motius: 1) perquè no acaben d'acceptar la pèrdua de poder que significa que el TEDH t'esmeni la plana, 2) perquè volen enviar un missatge als independentistes bascos, però sobretot als independentistes catalans, perquè els quedi clar que, diguin el que diguin a Europa, la paella pel mànec la tenen ells i 3) perquè entren així de ple en l'espai polític, després dels pactes pressupostaris, per tornar a situar-nos l'esquerra abertzale al banc dels acusats per pertinença a una banda armada que ni existeix ja.

Què passarà ara? Veurem cap a on van els advocats dels recurrents a Estrasburg. El Constitucional i novament Estrasburg? Acudiran a l'òrgan del Consell d'Europa encarregat de vigilar el compliment de les decisions del TEDH en els estats membres?

Vivim en un país en què les coses canvien segons de qui es tracti. Es diu dret penal de l'enemic i es diu inseguretat jurídica. Els tribunals són competents per als catalans quan no ho eren anteriorment; les anul·lacions d'Estrasburg esdevenen un nou judici per a Otegi quan això era impossible per a uns senyors de Valladolid.

Fa por, a més, aquesta capa d'unanimitat que no ha existit mai i que impedeix que les diferents interpretacions s'obrin pas, com va passar amb aquest cas anteriorment. Sobta pensar que ni un sol magistrat de la sala segona, ni tan sols el brillant i progressista que tot just s'ha incorporat Javier Hernández no hagi tingut res a dir.

Otegi i el seu judici sense fi, perquè l'únic final real és apartar les opcions que no agraden i comprometre la seva acció política. La ruptura de la unitat de la pàtria, o el desig que arribi, i la fi de la monarquia, o el desig que arribi, són els dogmes que sempre es resolen amb un "va de retro, Satana", que tant mal està fent a les nostres institucions i a la confiança que els ciutadans i la resta de nacions hi acabin tenint.

El que busquen no sembla precisament la justícia.

...ooo000ooo...

 

CASE OF OTEGI MONDRAGON AND OTHERS v. SPAIN

(Applications nos. 4184/15 and 4 other applications - see appended list)

JUDGMENT

STRASBOURG

6 November 2018

FINAL 

06/02/2019

http://hudoc.echr.coe.int/fre?i=001-187510

... FOR THESE REASONS, THE COURT,

1. Declares, unanimously, the complaint concerning the alleged violation of Article 6§1 of the Convention in relation to the judicial proceedings carried out before the Audiencia Nacional admissible;

2. Holds, unanimously, that there has been a violation of Article 6§1 of the Convention;...

 

...ooo000ooo...

Real Decreto de 14 de septiembre de 1882 por el que se aprueba la Ley de Enjuiciamiento Criminal. (Legislación consolidada

https://www.boe.es/eli/es/rd/1882/09/14/(1)/con

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1882-6036

Artículo 954.

3. Se podrá solicitar la revisión de una resolución judicial firme cuando el Tribunal Europeo de Derechos Humanos haya declarado que dicha resolución fue dictada en violación de alguno de los derechos reconocidos en el Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y Libertades Fundamentales y sus Protocolos, siempre que la violación, por su naturaleza y gravedad, entrañe efectos que persistan y no puedan cesar de ningún otro modo que no sea mediante esta revisión.

En este supuesto, la revisión sólo podrá ser solicitada por quien, estando legitimado para interponer este recurso, hubiera sido demandante ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos. La solicitud deberá formularse en el plazo de un año desde que adquiera firmeza la sentencia del referido Tribunal.

 

...ooo000ooo...

Trabajo Fin de Máster
Dictamen elaborado por LUCAS GABRIEL MENÉNDEZ CONCA
Sobre el delito de enaltecimiento del terrorismo. Análisis crítico de la SAN 34/2017, de 4 de diciembre:
El caso "La Insurgencia"
 
"No son pocas las ocasiones en las que el Tribunal Supremo y la Audiencia Nacional no se han puesto de
acuerdo en qué había de considerarse enaltecimiento del terrorismo o humillación a las víctimas de
terrorismo. Vid., por ejemplo, casos César Straweberry (SAN 20/2016, de 18 de julio; y STS 4/2017, de 18 de enero) y Cassandra (SAN 9/2017, de 29 de marzo; y STS 95/2018, de 26 de febrero), las cuales poseen razonamientos y fallos completamente contradictorios entre sí..."
p. 66, nota a peu de pàgina 71

Vegeu també:

UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
FACULTAD DE DERECHO
TRABAJO DE FIN DE MÁSTER
LIBERTAD DE EXPRESIÓN ARTÍSTICA Y DISCURSO DEL ODIO A LA LUZ DEL «CASO VALTÒNYC»
Autor: DANIEL SIMANCAS SÁNCHE
 
RESUMEN
El «caso Valtònyc» ha puesto de manifiesto la complicada relación que existe entre el derecho a la libertad artística y el denominado «discurso del odio». Este célebre caso, que se encuentra aún pendiente de ser resuelto por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ha sido analizado desde múltiples disciplinas jurídicas: Derecho procesal-penal, Derecho penal, Derecho constitucional y Derecho internacional. La ausencia de doctrina constitucional y europea acerca de los límites del derecho a la libertad artística empujó a los tribunales españoles a analizar las expresiones del artista conforme a los parámetros propios del derecho a la libertad de expresión. En aplicación de estos criterios, los tribunales rechazaron que las expresiones pudieran gozar de amparo constitucional y terminaron imponiendo al artista una pena de tres años y seis meses de prisión, poniendo en cuestión la observancia del principio de proporcionalidad penal.
Palabras clave: Valtònyc, libertad de expresión, libertad artística, discurso del odio
 
ABSTRACT

The "Valtònyc case" has highlighted the complicated relationship between artistic freedom and so-called "hate speech". This famous case, which is still pending to be resolved by the European Court of Human Rights, has been analyzed from multiple legal disciplines: criminal procedure law, criminal law, constitutional law and international law. The absence of constitutional and European doctrine about the limits of artistic freedom prompted Spanish courts to analyze the artist's expressions in accordance with the parameters of freedom of speech. In application of these criteria, the courts rejected the expressions could enjoy the constitutional protection and ended up imposing a prison sentence of three years and six months on the artist, which calls into question the observance of the principle of penal proportionality.
Keywords: Valtònyc, freedom of speech, artistic freedom, hate speech
 
 
La SAN 5/2018, de 14 de septiembre, FJ 4º, aplica esta doctrina jurisprudencial y rebaja la pena al cantante Pablo Rivadulla Duró (más conocido como «Pablo Hasél»), señalando en este sentido que el hecho de que «la organización terrorista [ETA] a cuyos fines sirvió la acción de determinados integrantes cuya actividad violenta fue enaltecida por el acusado lleve un tiempo importante sin realizar acciones terroristas, la posibilidad de puesta en peligro de que la misma se reavive como por obra de la influencia del recurrente será menor».
Pàgina 27. Nota de peu de pàgina 46

...ooo000ooo...

El Suprem explica amb Otegi com és capaç de violar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (vilaweb.cat)
Josep Casulleres Nualart
 
 
 
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada