12 de jul. 2020

A thread by Xavier Domènech on the right of self-determination (10 July 2020)


Here is an English translation of an interesting thread by Xavier Domènech on the right of self-determination
Click to read the whole post, if need be.
Original tweet:

1) Those of us who are in favour of a unilateral solution to the "Catalan case" are often presented as "arrogant" people and who are only faithful to the ideology of "bulldozing forward". And it is not so, there are very powerful and solid arguments to justify this path. OPENING THREAD 🔽🔽

2) Very schematically: In my opinion the basic tool of the unilateralist is the RIGHT TO SELF-DETERMINATION, a fundamental and universal right of all peoples, in force in international law since the Charter of the United Nations of 1946 and recognized again, in 1976.

3) What are Spain's arguments for denying us this right? a) We can not self-determine ourselves because sovereignty resides in the Spanish citizens as a whole, and the Catalan people are not a sovereign political entity.

4) b) If, in spite of everything, this condition is attributed to Catalans, it wouldn't work either, because it would violate the constitutional framework, which denies the right of self-determination in the famous Article 2 which proclaims "the indissoluble unity of the Spanish what-not, which is our common homeland..., and so on."

5) How does this seemingly stringent argument break down? So as not to go into too much detail, I recommend the document made public on this subject by the Defence Committee of the Barcelona Bar Association in January 2013. https://t.co/n0YDAOdpOr

6) I myself just want to emphasize a couple of things: The fact that a particular doctrine in international law defends a restrictive interpretation of the right to self-determination, considering it applicable only to decolonization processes, does not necessarily mean ...

7) ... that Catalonia cannot self-determine itself, and this is so in accordance with the principle that tells us that "the absence of regulation of the exercise of a right does not mean denial of its existence, from the moment that the right has been formulated in general and without setting any exceptions".

8) On the other hand, Catalonia meets all the conditions required for the recognition of the Right to Self-Determination: a thousand-year history, its own language, its own civil law and institutions, a differentiated socio-economic structure and, above all, a will manifested for centuries to maintain its identity.

9) Once this has been clarified, we can move on to another topic: how to break with Spanish law and comply with the rules of international law. In principle, there should be no problem, and this is what the document of the Barcelona Bar Association acknowledges: In a democratic society ...

10) "It is not the law that determines the will of the citizens, but it is the latter that create and modify legality." The refusal to accept the exercise of the right to self-determination, a referendum or the majority will of the people of Catalonia, could be a cause of the legitimacy of the Unilateral Declaration of Independence.

11) And the most important thing is that it isnot I that say it, or the Barcelona Bar Association, but rather the International Court of Justice in The Hague, that made it clear in the case of Kosova, when it ruled that the Kosovo Assembly did not act as an institution of self-government of the pre-existing administration ...

12) ... but acted outside it, by virtue of the powers conferred on it by the democratic representation of the popular will. In other words, the International Court of Justice considered that a NEW LEGALITY was created, which is what could perfectly well happen in Catalonia if it is decided to follow this path.

13) Many more arguments could be cited that would legitimize a Unilateral Declaration of Independence, but this would be an abuse of your patience. We'll leave it here with this simple schema and we will continue to talk about the subject if God wills and the authority allows us to do so. #DonecPerficiam.

...ooo000ooo


1) Als que som partidaris d'una solució unilateral del "cas català", sovint se'ns presenta com gent "arrauxada" i que només som fidels a la ideologia del "tirar pel dret". I no es així, hi ha arguments molt potents i sòlids per justificar aquesta via.  OBRO FIL 🔽🔽

2) Molt esquemàticament: Al meu parer l'eina bàsica de l'unilateralista és el DRET A LA AUTODETERMINACIÓ, un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en el dret internacional a partir de la Carta de Nacions Unides del 1946 i reconegut de nou, l'any 1976.

3) Quins són els arguments d'Espanya per negar-nos aquest dret? a) No ens podem autodeterminar pq la sobirania resideix en en la totalitat dels ciutadans espanyols, i no en el poble català, que no és un subjecte polític sobirà.

4) b) Si, malgrat tot, s'atribueix als catalans aquesta condició, tampoc ho podria fer perquè vulneraria la legalitat constitucional, que nega el dret d'autodeterminació en el famós article 2 que proclama "la indisoluble unidad de la cosa española como patria común.... etc."

5) Com es trenca aquesta argumentació, aparentment tan taxativa?. Per no allargar-me en excés, us recomano el document que va fer públic sobre aquest tema la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el gener de 2013. https://t.co/n0YDAOdpOr

6) Per la meva part només recalcar un parell de coses: El fet que una determinada doctrina en dret internacional defensi una interpretació restrictiva del dret d'autodeterminació considerant-lo aplicable només als processos de descolonització, no vol dir, necessàriament...

7) que Catalunya no es pugui autodeterminar, i això és així en funció del principi que ens diu que "L'absència de regulació de l'exercici d'un dret no significa negació de la seva existència, des del moment que el dret ha estat formulat amb caràcter general i sense establir cap excepció".

8) Per altra part, Catalunya reuneix totes les condicions exigides perquè li sigui reconegut el Dret d'Auodeterminació: història mil·lenària, idioma propi, dret civil i institucions pròpies, estructura socio- econòmica diferenciada i, sobretot, voluntat manifesta durant segles de mantenir la seva identitat.

9) Un cop aclarit això, passem a un altre tema: com trencar amb la legalitat espanyola i acollir-nos a les normes del dret internacional. En principi no hi hauria d'haver cap problema, i així ho reconeix el document del Col·legi d'Advocats de Barcelona:  En una societat democràtica...

10) "No és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat". La negativa a acceptar l'exercici del dret d'autodeterminació, un referèndum o la voluntat majoritària del poble de Catalunya, podria seria causa de legitimació de DUI.

11) I el més important d'això és que no ho dic jo, ni el Col·legi d'Advocats de Barcelona, sinó q ho va deixar clar el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia en el cas de Kosova, quan va establir que l'assemblea kosovar no actuava com a institució d'autogovern de l'administració preexistent...

12) sinó que se'n situava al marge, en virtut de les facultats que li conferia la representació democràtica de la voluntat popular. Es a dir, el Tribunal Internacional de Justícia considerava que es creava UNA NOVA LEGALITAT, que és el que podria passar perfectament a Catalunya si es decideix seguir aquesta via.

13) Es podrien citar molts més arguments que legitimarien una Declaració Unilateral d'Independència, però ja seria abusar de la vostra paciència. Quedi aquí aquest senzill esquema i ja seguirem parlant del tema si Déu vol i l'autoritat ens ho permet.  #DonecPerficiam.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada