Font: S’Arenal
de Mallorca, número 186, 1 de gener de 1990, pp. 3-6
Els forasters estan mal acostumats. Avesats a tallar i a cosir, a
manar i a imposar els seus criteris als indígenes, sempre s'han
comportat com si fossin els amos de les ametles i dels ametlerars.
Llegim a La Roqueta l'any 1887: "una cateyfa de forastés,
des qui mos tractan de gent per conquistà, y a sa nostra roqueta la
ténen per un corral de bous" (1). Ara, però, quan
comproven que els negrets recuperen el sentit de la dignitat,
l'autoestima i l'esperit de col·lectivitat, se desfan amb grans
escarafalls, s'esqueixen els colls de la camisa i gisquen com una
porcelleta tendra a qui han trepitjat la coa. La proposició no de
llei aprovada dia 13 de desembre de 1989 pel Parlament de Catalunya i
signada pels partits polítics CiU, CDS, IC i ERC, ha fet esclatar un
talabastaix aborronador com poques vegades hem vist i que, és de
preveure, a partir d'ara s'anirà repetint i accentuant. L'esmentada
proposició deia el següent:
