7 de des. 2021

The story of Joan Granollacs (1591), by Aleix Sarri

 

 

1. 430 years ago today, May 24, 1591, Joan Granollacs, a member of the Diputació del General, was walking down Carrer Montcada when a group of royal officers tried to arrest him. But who was Granollacs and why is he a key person in our history?
2. Joan Granollacs, as I was just saying, was a member of a family of the Catalan petty nobility of the 16th century, who had made money first through trade (cloth shopkeepers or wheat or cotton merchants) and then running the Generalitat (the Government of Catalonia)'s tax collection.
3. But Granollacs was not only that, he was also a very popular man and committed to defending the laws of the land and the Catalan constitutions against the authoritarian abuses of Philip II and the royal apparatus in Catalonia.
4. THis was so much so that when Granollacs was about to be arrested, perhaps leaving near Casa Bru (of the first houses on Montcada Street, owned by the Bru family of bankers, with whom he was related), a mass of people protected him from the royal agents.
5. The crowd, in which it seems that the brothers Miquel and Llorenç Junyent, among others, took part, defended Granollacs while shouting "Long live the Generalitat, death to the traitors of our country!".
6. Granollacs escaped and reached the "Casa del General" (presumably the current Palace of the Generalitat but without the Sant Jaume façade or the whole section of the Sant Jordi hall, which were built around 1600) where he took refuge with his followers.
7. The Diputación del General (the "government" of the day) quickly convened a Junta de Braços (the permanent committee) and an "Eighteenth" (a commission) was appointed to deal with the conflict and legally protect Granollacs's followers and himself.
8. "If the royal officials were tio be able to prosecute the persons of said deputies and hearers, they would not have liberty to defend the privileges, chapters of the court and liberties of the country, for by any slight matter they would be threatened with imprisonment."
9. And this is what the Diputación del General argued in defence of Granollacs. That the deputy should be immune from any attempted arrest by royal officials for his defence of the rights and freedoms of the country, that is, of Catalonia.
10. The conflict between the Catalan institutions and Philip II came from afar, and as early as 1569 the monarch had used the Inquisition to imprison deputie sat that time.
11. A few years earlier, in 1587-88, another conflict had broken out between the monarchy and the Catalan institutions, which was finally resolved after many negotiations.
12. So there were precedents to the 1591 conflict. And out of the bad relations between them arose the clash, after some irregular arrests by the king's officials (including those of Bernardí, and Antoni de Granollacs, brother of our protagonist).
13. The response of the country's institutions was the imprisonment of the three royal officials who had made the captures. Philip II, through the Council of Aragon, reacted by instructing the new viceroy, the master of Montesa, to immediately arrest the deputy Granollacs.
14. So on May 24 1591, 430 years ago today, the deputy Granollacs was entrenched with his followers in the Casa del General with the support of the government (Diputació) and the city's Consell de Cent (Council of the One Hundred). In the face of this, the Hispanic reaction was not long in coming.
15. The viceroy threatened to move the seat of the Courts (the royal courts, which also acted as judges of the constitutional conflicts between the monarchy and the Catalan institutions) outside Barcelona and as far as Perpignan.
16. This action weakened the Catalan position and the Consell de Cent itself began to weaken its position on the Granollacs affair at the same time as did the ecclesiastical deputy, President of the Generalitat and Bishop of Girona, Jaume Cassador.
17. Months passed and the divisions intensified while the deputy Joan Granollacs and his followers were still inside the Palau de la Generalitat.
18. Finally, on April 22, 1592, 11 months later, seeing that there was no longer any consensus and that Philip II would send the royal army to repress them as he had done in Aragon, Granollacs and company left Barcelona and Catalonia and went into exile.
19. Eleven months had been spent in the Palau de la Generalitat! Granollacs went into exile in Avignon where I understand that he must have lived until a little afyter 1599, when Philip III of Castile, after the death of Philip II, granted a kind of amnesty to all those involved.
20. Granollacs' comrades also went into exile outside Catalonia. One of them, Perot Tamarit, chief councilor (Mayor) of the city of Barcelona. If I understand correctly, he was the father of Francesc de Tamarit, a member of the Generalitat later imprisoned by Philip IV of Castile in 1640.
21. History has more ins and outs than you will find in some books that I will recommend at the end, but this serves to remind you that as early as 1591 there were Catalana in exile for defending the rights of Catalan institutions agaist the abuses of Castilian-Spanish authoritarianism.
22. The fact is that the history of Granollacs also serves to remind us that the institutional conflict between Catalonia and the Spanish monarchy / Spanish State comes from long ago. Far earlier than the Franco regime or the tragic defeat in 1714.
23. Today Joan Granollacs is an almost unknown figure in the history of Catalonia (he doesn't even have a street in any town in the country). Bringing him out of oblivion is a duty of respect for all generations of Catalans who have fought for the rights and freedoms of Catalonia.
24. If Granollacs and his roup had to go into exile in 1591 in order to defend the cause of the liberties of Catalonia, what does this mean for today’s Catalans? How many Catalans have had to suffer imprisonment, exile and repression for confronting Hispanic authoritarianism?
25. How many more will they have to do? This is the question that the Catalans of 2021 must answer if we want to honour the men and women, often anonymous, who have preceded us.
26. A final curiosity is that one of the jurists involved in the Granollacs affair and who defended the Catalan constitutionalist position versus royal authoritarianism, was Misser Aillà, who a few years later worked in Olot, where he met a young jurist: Joan Pere Fontanella!
27. Joan Pere Fontanella (yes, his is the name of the street that leads to Plaça Urquinaona[in Barcelona] years later would be one of the ideologues that led to the proclamation of the ephemeral Catalan Republic under the leadership of Pau Claris. The common thread of Catalan constitutionalism ...
 

P.S. To find out more:
1. I learned about the importance of the figure of Joan Granollacs thanks to ‘Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640' (The ideological origins of the Catalan revolution of 1640) by Professor Antoni Simón. Expand the context can be expoeaded with ‘La formació de la Catalunya Moderna' (The formation of Modern Catalonia) by Eva Serra.

But the book that anyone interested in the figure of Joan Granollacs has to dread is ‘Entre el rei i la coyntry’ (Between King and Country) by the great @miquelpzlatre. He is the one who has best explained his figure and given it the dimension it deserves. With all my heartfelt thanks.

P.S. (Final)
I really wanted to write this thread because the figure of Granollacs has made a deep impact on in recent years. I hope that everything is as correct as possible and that the historians who have worked on him will be able to make his figure much better known in the coming years.

 

1. Avui fa 430 anys, el 24 de maig de 1591, Joan Granollacs, diputat de la Diputació del General, caminava pel carrer Montcada quan un grup d’oficials reials l'intentà detenir. Però, qui era Granollacs i perquè és una persona fonamental de la nostra història? Obro fil 👇👇👇
2. Joan Granollacs, com deia, era un membre d’una família de la petita noblesa catalana del segle XVI, que havia fet diners primer a través del comerç (botiguers de teles o mercaders de blat o cotó) i després amb la gestió de la recaptació d’impostos del General.
3. Però Granollacs no només era això, també era un home molt popular i compromès amb la defensa de les lleis de la terra i les constitucions catalanes envers els abusos autoritaris de Felip II i l’aparell reial a Catalunya.
4. Tant era així que quan Granollacs va estar a punt de ser arrestat, potser sortint a prop de Casa Bru (de les primeres cases del carrer Montcada, i propietat de la família de banquers Bru, amb la que estava emparentat), una massa de gent el va protegir dels agents reials.
5. L’avalot, en què sembla que van participar els germans Miquel i Llorenç Junyent, entre altres, va defensar Granollacs mentre cridava “Visca lo General, muyran los traydors a la terra!”.
6. Granollacs escapà i arribà fins a la Casa del General (imaginem l’actual Palau de la Generalitat però sense la façana de Sant Jaume ni tota la part del Saló Sant Jordi que van ser construïdes cap al 1600) on es refugià amb els seus seguidors.
7. Ràpidament la Diputació del General va convocar una Junta de Braços i una Divuitena (una comissió) per afrontar el conflicte i protegir legalment els seguidors de Granollacs i ell mateix.
8. "Si los officials reials poguessen proceir contra les persones de dits deputats y oïdors, no tindrien ells llibertat per a deffensar los privilegis, capítols de cort y libertats de la terra, perquè per qualsevol cosa leve los amenassarien de presó".
9. 👆👆 I això és el què va argumentar la Diputació del General per tal de defensar Granollacs. Que el diputat havia de tenir immunitat de tot intent d’arrest per part dels oficials reials per la seva defensa dels drets i les llibertats de la terra, és a dir, de Catalunya.
10. El conflicte entre les institucions catalanes i Felip II venia de lluny, i ja el 1569 el monarca s’havia servit de la Inquisició per empresonar els diputats de la època.
11. Pocs anys abans, el 1587-88 un altre conflicte havia esclatat entre monarquia i institucions catalanes resolt finalment després de moltes negociacions.
12. El conflicte de 1591 doncs, ja havia tingut precedents. I de les males relacions entre uns i altres va sorgir el xoc després d’algunes detencions irregulars per part dels oficials del rei (entre les quals les de Bernardí i Antoni de Granollacs, germà del nostre protagonista).
13. La resposta de les institucions de la terra va ser l’empresonament dels tres oficials reials que havien fet les captures. Felip II, a través del Consell d’Aragó, hi va reaccionar demanant al nou virrei, el mestre de Montesa, la detenció immediata del diputat Granollacs.
14. Així doncs, un 24 de Maig de 1591, avui fa 430 anys, el diputat Granollacs estava atrinxerat amb els seus seguidors a la Casa del General amb el suport de la Diputació i el Consell de Cent. Davant d’això la reacció hispànica no es va fer esperar.
15. El virrei va amenaçar amb traslladar la seu de l’Audiència (els jutjats reials, que també actuaven com a jutges dels conflictes constitucionals entre la monarquia i les institucions catalanes) fora de Barcelona i fins a Perpinyà.
16. Aquesta acció va debilitar la posició catalana i el propi Consell de Cent va començar a matisar la seva posició respecte l’afer Granollacs a la vegada que ho feia també el diputat eclesiàstic, President de la Generalitat i Bisbe de Girona, Jaume Cassador.
17. Van passar els mesos i les divisions es van accentuar mentre el diputat Joan Granollacs i el seus seguidors seguien dins el Palau de la Generalitat.
18. Finalment, el 22 d’Abril de 1592, 11 mesos després, veient que ja no hi havia cap tipus de consens i que Felip II enviaria l’exèrcit reial per reprimir-los com havia fet a l’Aragó, Granollacs i cia van sortir de Barcelona i de Catalunya i van marxar a l’exili.
19. Onze mesos s’havia passat atrinxerat al Palau de la Generalitat! Granollacs es va exiliar a Avinyó on entenc que devia viure aproximadament fins una mica més tard de 1599 quan Felip III de Castella, mort Felip II, va concedir una espècies d’amnistia a tots els implicats.
20. Els companys de Granollacs també es van exiliar fora de Catalunya. Un d'ells, Perot Tamarit, conseller en cap de la ciutat de Barcelona. Si ho tinc ben entès, pare del Francesc de Tamarit, diputat de la Generalitat empresonat per Felip IV de Castella el 1640.
21. La història té més ets i uts que trobareu en alguns llibres que recomanaré al final, però serveixi això per recordar que el 1591 ja hi havia exiliats catalans per defensar els drets de les institucions catalanes envers els abusos de l’autoritarisme castellano-espanyol.
22. I és que la història de Granollacs serveix també per recordar que el conflicte institucional entre Catalunya i la monarquia hispànica/estat espanyol ve de molt lluny. Molt més lluny que el franquisme o la desgraciada derrota de 1714.
23. Avui Joan Granollacs és un personatge quasi desconegut de la història de Catalunya (no té ni un carrer a cap vila del país). Treure’l de l’oblit és un deure de respecte cap a totes les generacions de catalans que han lluitat pels drets i les llibertats de Catalunya.
24. Si Granollacs i la seva colla es van haver d’exiliar el 1591 per tal de defensar la causa de la llibertats de Catalunya, què vol dir això pels catalans d’avui? Quants catalans han hagut de patir presó, exili i repressió per fer front a l’autoritarisme hispànic?
25. Quants més ho hauran de fer? Aquesta és la pregunta que els catalans de 2021 ens hem de respondre si volem fer honor als homes i les dones, sovint anònims, que ens han precedit.
26. Una curiositat final, resulta que un dels juristes implicats en l’afer Granollacs i que defensava la postura constitucionalista catalana vs l’autoritarisme reial, era Misser Aillà, que uns anys després va treballar a Olot, on va conèixer un jove jurista: Joan Pere Fontanella!
27. Joan Pere Fontanella (sí, el del carrer que desemboca a Urquinaona) anys després seria un dels ideòlegs que van portar a la proclamació de l’efímera República Catalana sota el lideratge de Pau Claris. El fil roig del constitucionalisme català...
PD. Per saber-ne més:

1.Vaig conèixer la importància de la figura de Joan Granollacs gràcies a ‘Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640’ del professor Antoni Simón. Ampliar el context amb ‘La formació de la Catalunya Moderna’ d’Eva Serra.
PD. (Continuació)

Però el llibre que ningú que tothom que estigui interessat en la figura de Joan Granollacs és ‘Entre el rei i la terra’ del gran @miquelpzlatre. Ell és el qui millor ha explicat la seva figura i li ha donat la dimensió que es mereix. De tot cor, moltes gràcies.
PD. (Últim)

Em feia ilusió escriure aquest fil perquè la figura de Granollacs m'ha marcat molt els darrers anys. Espero que tot sigui el més correcte possible i que els historiadors que hi han treballat puguin fer conèixer molt més la seva figura els propers anys.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Aleix Sarri i Camargo

Aleix Sarri i Camargo Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!
  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @aleixsarri

23 May
1. Últimament s’ha fet comú en una part de l’independentisme de dir que “cal resoldre el conflicte polític” en referència al conflicte institucional amb l’estat espanyol. Aquesta és una terminologia que em grinyola. Per què? Obro fil.
2. El conflicte polític entre institucions catalanes i les de l’estat (o la monarquia hispànica) no té res de recent, al contrari, ha existit de forma continuada almenys des del segle XVI. Amb dictadures, monarquies absolutes o contractualistes, règims “liberals” o repúbliques.
3. Això ha estat així perquè el conflicte institucional ja va portar a l’exili de Joan Granollacs i la seva gent el 1591, el 1640-1 a un intent de separació amb la generació de Pau Claris, i el 1705-14 a apostar pels Àustries vs els Borbons.
11 May
1. L'altre dia llegint sobre els orígens de la família Gualbes, una de les més importants de la Barcelona baix-medieval, vaig visitar un parell d'indrets de Barcelona que em van fer pensar en la importància de cuidar millor del nostre patrimoni històric. Obro fil ⬇️
2. La família Gualbes era una de les grans famílies de mercaders de la Barcelona del segle XIV, i els seus integrants comerciaven amb tota normalitat amb els indrets més llunyants del Mar Mediterrani: Xipre, Alexandria, Gaza, Rodes...
3. Però els Gualbes no només eren grans mercaders a la Catalunya del segle XIV, sinó que tenien un pes polític important a través de la seva participació recurrent en el govern del Consell de Cent de Barcelona.
9 Feb
1. Bewildered by Mr Borrell trip to Russia? Angry about the humiliation that the EU has suffered because of him? Mr Borrell is marked by his own history and statements such as supporting ministers who led a state terrorism group. Follow the thread to find more ⬇️👇
2. Borrell’s has been very active on human rights inside Spain, but in the wrong side of it. Violating them. How many European know that a PSOE government organized a state terrorism group (GAL) in the eighties? en.wikipedia.org/wiki/GAL_(para…
3. How many Europeans know that this state terrorism group called GAL killed close to thirty people? And when their leaders, a Minister and high officials of PSOE, were condemned what was Borrell’s reaction?
1 Dec 18
Political prisoners @jorditurull @jordialapreso start an indefinite hunger strike. Here’s why [thread] ⤵️⤵️
1) ⚠The Spanish Constitutional court admits only 1% of the appeals against pre-trial detention. ⚠The SCC has admitted 100% of those appeals presented by Catalan political prisoners and has NOT resolved any of them.
2) ⚠ The law sets a deadline of 30 days to the SCC to resolve the appeals ⚠The first appeal was submitted more than 365 days ago
21 May 18
Many people have written about Rivera as some kind of Spanish Macron. That’s plainly wrong. Many people in Catalonia (and Spain) have for long considered C’s as a right-wing nationalist/populist party. Why? Thread below 👇⚡
2)First of all. C’s is not a “new liberal party born out of the crisis”. C’s was born in 2006 as an Spanish nationalist outfit in Catalonia with the intention of undermining the use of Catalan language in schools and public media. elpais.com/elpais/2006/09…
3) (Background info:Catalan school system is a consensus policy to ensure social cohesion and adequate protection of the Catalan language after 40 years of Franco dictatorship where Catalan was marginalized and banned from schools and institutions. 99% of Catalans speak Spanish)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada