Here is a Twitter thread by Ramir De Porrata-Doria, arguing that the Catalans need to play their hand carefully in the coming "dialogue" with Spain, that many see doomed to failure.
https://twitter.com/threader_app/status/1419615653242224641?s=19
Ramir De Porrata-Doria @ramirp
Emprenedor català. Catalan entrepreneur. Jul. 24, 2021
The state and its judiciary have decided to save the unity of Spain even if they have to violate human rights.
This
is what has led to the judicial victories of the independence movement
in Europe: Spain is not based on law, but on the manipulation of the
law.
This is today the state's main weak flank: judicial setbacks and irreparable damage to the image of Spain.
It
is the Achilles heel of Spain. And it is at the same time one of the
best pressure and negotiation tools for independence: if the Catalans
persevere and force them to manipulate the law, we will be putting them
more and more against the ropes of international law and international
public opinion.
We can see this with the leaks on the fights
inside the Constitutional Court: some judges are worried about the
consequences of a contrary ruling by European courts. And also with the
pardons: Pedro Sánchez has tried to whitewash Spain's image.
In other words: the Catalan confrontation that provokes Spanish judicial manipulations is a tool of pressure on the Spanish State that is becoming increasingly difficult for the State to bear.
We
win and they lose. So within the strategy of independence it is
essential to make the following analysis: which of our actions will
cause judicial errors, by the opponent, that will help us to put its
more against the ropes and damage its image ?
And this raises 3 questions:
- Does anyone within the independent parties understand that this needs to be done?
- Is anyone considering actions that can force the opponent to make mistakes?
- Does anyone understand that it is this type of pressure that gives us bargaining power at the dialogue table?
For if any Catalan politician intends to go to the dialogue table only with good words, appealing exclusively to dialogue, without using this pressure tool to show his fangs, the dialogue table will be a farce: we will go there without any bargaining power. And negotiating with someone when you go there without any bargaining power is like a union demanding wage improvements from an employer after waiving the right to strike.
If our politicians have decided to go for a dialogue
table, their obligation is to arm themselves with tools of pressure:
either you accept our demands, or we will put you against the ropes of
international law and destroy your image.
Asking for dialogue
without arming ourselves with non-dialogue and without having a strategy
for non-dialogue is an irresponsibility that we must not accept.
...ooo000ooo...
L’Estat i els seus poders judicials han decidit salvar la unitat d’Espanya encara que hagin de vulnerar els drets humans.
Això és el que ha provocat les victòries judicials de l’independentisme a Europa: Espanya no es basa en la llei, sinó en manipular la llei.(Fil)
Aquesta és avui la principal via d’aigua de l’Estat: revesos judicials i un dany irreparable a la imatge d’Espanya.
És el taló d’Aquil·les de l’Estat Espanyol.I és alhora una de les millors eines de pressió i de negociació per l’independentisme: Si els catalans continuem endavant i forcem q l’Estat manipuli la llei, l’estarem posant cada cop més contra les cordes de la legislació internacional i de l’opinió pública internacional.
Ho estem veient amb les filtracions de les baralles dins el Tribunal Constitucional: Alguns magistrats tenen preocupació per les conseqüències d’una sentència contrària dels tribunals europeus.
I també amb els indults: el Pedro Sánchez ha intentat rentar la imatge d’Espanya.
En altres paraules: la confrontació catalana que provoca manipulacions judicials espanyoles és una eina de pressió sobre l’Estat Espanyol que cada cop se li fa més difícil de suportar a l’Estat.
Nosaltres guanyem i ells perden.Per tant, dins l’estratègia de l’independentisme és imprescindible fer la següent anàlisi: quines actuacions nostres provocaran errors judicials de l’adversari que ens serviran per posar-lo més contra les cordes i danyar la seva imatge?
I això genera 3 preguntes:- algú dins dels partits indepes està entenent que cal fer això?- algú s’està plantejant accions que provoquin errors a l’adversari?- algú entén que és aquest tipus de pressió el que ens aporta poder de negociació a la taula de diàleg?
Perquè si algun polític català pretén anar a la taula de diàleg només amb bones paraules, apel·lant exclusivament al diàleg, sense utilitzar aquesta eina de pressió per ensenyar les dents, la taula de diàleg serà una farsa: hi anirem sense cap poder de negociació.I negociar amb algú quan hi vas sense cap poder de negociació és com si un sindicat reclama millores salarials a un empresari havent renunciat al dret de vaga.
Si els nostres polítics han decidit apostar per una taula de diàleg, la seva obligació és armar-se d’eines de pressió: o accepteu les nostres demandes, o us durem contra les cordes de la legislació internacional i destruirem la vostra imatge.
Demanar diàleg sense armar-nos pel no diàleg i sense tenir una estratègia pel no diàleg és una irresponsabilitat que no hem d’acceptar.
(Source: https://threader.app/thread/1418866537100943366)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada