11 de des. 2020

Article by Quico Sallés, "Acquittals" on the Trapero case (24 OCT 2020)

Here is an English translation (by MS) of an article by journalist Quico Sallés, on the acquittal of Chief Superintendent Trapero and three other officials.

Click to read the whole post, if need be.

Source: https://www.elmon.cat/opinio-singular/absolucions_2139917102.html

Acquittals

"The acquittal shows that the 1-O was nothing more - apart from its political significance - than a police fiasco following a judicial resolution of impossible compliance."

 
Be that as it may, the hearing in the building expropriated from Rumasa, converted into the functional seat of the National High Court, revealed two visions of power, of the monopoly of force and of the judicial system. The decision of the National High Court showed that October 1st was nothing more - apart from its political significance - than a police fiasco resulting from a court ruling that was impossible compliance. The judges have made it clear that before beating people, there are other ways of doing things and other ways of defending the unity of Spain.
 
On the defendants'  bench, in addition to the four defendants, one could warch a trial of police models, the political fiasco of the Independence Process, the identification of the Spanish state with its police forces and, above all, the accusatory principle which forms the backbone of the Spanish justice model. You just have to note that the dissenting vote has almost the same number of pages as the sentence of the Independence Process trial written by Manuel Marchena. After the drama, justice has been done. But, unfortunately, there are still innocent people in prison, some civilian deaths and those that may come. Luckily, we can say welcome back to all four!
 

...ooo000ooo...

Absolucions

"L'absolució mostra que l'1-O no va ser res més -a part del seu significat polític- que un fiasco policial arran d’una resolució judicial d’impossible compliment"

La sentència absolutòria del Major Josep Lluís Trapero, la intentendent Teresa Laplana, l’exsecretari d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general de la Policia, Pere Soler, és justa. Després de 31 jornades de judici era evident que aquell judici no havia tingut cap sentit. De fet, un sentit sí que el tenia. Segurament responia a una estratègia de la fiscalia i de part de la judicatura   que amb els anys i les resolucions que vindran s’anirà destapant.

Sia com sia, la vista oral a l’edifici expropiat a Rumasa reconvertida en funcional seu de l’Audiència Nacional va descarnar dues visions del poder, del monopoli de la força i del sistema judicial. La decisió de l’Audiència Nacional va mostrar que el Primer d’Octubre no va ser res més -a part del seu significat polític- que un fiasco policial arran d’una resolució judicial d’impossible compliment. Els magistrats han deixat pal·lès que abans de pegar a la gent, hi ha altres maneres de fer les coses i altres formes de defensar la unitat d’Espanya.

 

A l’estrada dels acusats, a més dels quatre encartats, s’hi podia veure un judici als models policials, al fiasco polític del Procés, a la identificació de l’Estat espanyol amb els seus cossos policials i, sobretot, al principi acusatori que vertebra el model de la justícia espanyola. Només cal veure que el vot particular té gairebé les mateixes pàgines que la sentència del Procés escrita per Manuel Marchena. Després del drama, s’ha fet justícia. Però, dissortadament, hi continuen havent innocents engarjolats, alguns morts civils i, els que vindran. Sortosament, podem dir bentornats tots quatre!

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada