16 d’ag. 2020

adic-Parlament

Declaració d'ADIC Parlament, per la censura unilateral d'una Resolució parlamentària per part del secretari general de la institució.
Clica aquí si cal per accedir al text sencer
Original

1/ There are all sorts of people on the Parliament staff, as happens everywhere, with points of coincidence and divergence in the field of politics and in all other fields, but they all share the conviction that, as public servants of the Parlament de Catalunya, the first institution in the country, the seat and voice of popular sovereignty, we have a special responsibility.

2 / It is fair that our action be subject to the principles of objectivity, integrity, neutrality, impartiality and confidentiality, which are those contained in the note of some members of the staff council disseminated by the press. The note also expressed rejection of "any pressure that may be put on the officials of the Parliament of Catalonia": indeed, the workers of the Parliament do our job under constant pressure, subject to a 155 still operational, and subjected to repeated threats of criminal prosecutions.

3 / The Secretary General of the Parliament, who is a position of trust appointed by the Bureau, acts as such on the orders of the President and the Bureau, although, when issuing his legal advice, he must base it (like the rest of the lawyers) on impartiality, objectivity and freedom of conscience; however, logically, in a democratic country, a general secretary must not be able to prevent the publication of any agreement validly approved by the plenary.

4 / It should be noted that the Secretary General (as well as other employees of the parliamentary administration) has received specific warnings from the Spanish TC, that the threat of indictment if it does not exercise a preventive control of the constitutionality of the agreements. Thus, the TC forces him to impose his personal (obviously controversial) legal judgment over the sovereign decisions of Parliament. So serious.

5 / In the face of this radically undemocratic imposition, the Secretary General would have had the option, among other things, of folding (leaving this position, but retaining his position as a civil servant). And the other lawyers would have had the option, personally and in solidarity, of not agreeing to take on a position that has been associated with the office of censor since 155. Because the workers of the Parliament should not in any case accept, as public servants, to exercise a power superior to that of the plenary, to act as an arbitrator that does not belong to us, to alter the sovereignty of the Parliament and the popular will.

 
...ooo000ooo...
 
1/ Entre els treballadors del #Parlament hi ha de tot, com a tot arreu, amb punts de coincidència i divergència en el camp de la política i en tots els altres camps, però tots compartim la convicció que, en tant que servidors públics del @parlamentcat, primera institució del país, seu i veu de la sobirania popular, tenim una responsabilitat especial. 

2/ És just que la nostra actuació estigui sotmesa als principis d’objectivitat, integritat, neutralitat, imparcialitat i confidencialitat, que són els que recollia la nota d'alguns membres del consell de personal difosa per la premsa. La nota també expressava el rebuig a “qualsevol pressió que es pugui fer sobre els funcionaris del Parlament de Catalunya”: efectivament, els treballadors del Parlament fem la nostra feina sota pressió constant, sotmesos a un 155 encara operatiu, i sotmesos a amenaces reiterades de processaments penals.

3/ El secretari general del Parlament, que és un càrrec de confiança nomenat per la mesa, actua com a tal a les ordres del president i de la mesa, tot i que, quan emet el seu assessorament jurídic, l'ha de basar (com la resta de lletrats) en la imparcialitat, l’objectivitat i la llibertat de consciència; ara bé, lògicament, en un país democràtic, un secretari general no ha de poder impedir que es publiqui cap acord aprovat vàlidament pel ple.

4/ Convé saber que el secretari general (així com altres treballadors de l’administració parlamentària) ha rebut advertiments específics del TC espanyol, que l'amenaça d'inculpació si no exerceix un control preventiu de la constitucionalitat dels acords. Així doncs, el TC el força a imposar el seu criteri jurídic personal (òbviament controvertible) per damunt de les decisions sobiranes del Parlament. Així de greu.

5/ Davant d’aquesta imposició, radicalment antidemocràtica, el secretari general hauria tingut l'opció, entre altres, de plegar (deixar aquest càrrec, però conservant la seva plaça de funcionari com a lletrat). I els altres lletrats haurien tingut l'opció, personal i solidària, de no acceptar d'assumir un càrrec que des del 155 duu associat l’ofici de censor. Perquè els treballadors del Parlament no hauríem d'acceptar en cap cas, com a servidors públics, d'exercir un poder superior al del ple, fer una funció d'àrbitre que no ens correspon, alterar la sobirania del Parlament i la voluntat popular.

6/ La laminació de la sobirania nacional, sigui com sigui, ve de lluny: s'ha acceptat, d'una manera o altra, que quedés sotmesa al poder inquisitorial del sistema judicial espanyol, i s'ha acabat consentint la conculcació del dret de representació i participació política, la suspensió de diputats, la prohibició d'investir fins a tres presidents, la despossessió de l'escó del president Torra, la censura de textos aprovats.

7/ Enmig d'aquesta degradació de la democràcia, hem de denunciar especialment, com a treballadors del Parlament, un cop més, l'aberració i la injustícia de l’empresonament de la presidenta @ForcadellCarme, jutjada per un tribunal incompetent; processada sense les garanties exigibles; condemnada per decisions col·legiades de la mesa però jutjada separadament dels altres membres de la mesa; sentenciada per no haver exercit un control previ de constitucionalitat dels textos tramitats, que com a presidenta no podia exercir; castigada no per la seva actuació parlamentària sinó pel seu lideratge cívic.

8/ Cal no oblidar, en fi, que tot plegat respon a una estratègia de repressió ferotge que no podem normalitzar. Vivim en un país sotmès, amb els drets fonamentals no només amenaçats sinó directament vulnerats i desprotegits, i res del que passa, al Parlament i al carrer, no es pot deslligar d'aquesta manca de llibertats.
 
#freeForcadell
https://t.co/Lq5jblNaf9

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada