Mireia Juanola: "Article 155 repression is illegal and immoral..."

Here is my English version of
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/-/1324805-la-repressio-del-155-es-il-legal-i-immoral-nomes-preten-xafar-nos.html

Mireia Juanola, psychotherapist and Chair of Omnium Cultural's Delegation in the Baix Penedès district.

"Article 155 repression is illegal and immoral and only aims to crush us"

Mireia Juanola is a specialist in neuropsychology and author of the book "Un nou país. Una nova política" ('A new country. A new policy '), and is an untiring activist who keeps a close watch on the [independence] process and is involved in it optimistically.
 Josep M. Flores / Taempus - El Vendrell 

What do you think of the current political situation?

I am optimistic by nature and the roadmap to be followed has always been clear in my mind. We are facing a conflict between two states, Catalonia and Spain, and now we are simply on another level of the situation, where the media war has become prevalent. But since I believe in Catalonia and the creative and innovative capacity of its people, I'm sure we'll find the way to succeed. We are a resilient society and the will of more than two million people cannot simply peter out. Spain has remained stuck in the 20th century and sooner or later it will realize that the only way forward is through dialogue, and that's why it'll have to accept that Catalonia has the right as a people to decide its future.

Do you see Mr. Puigdemont as President, even if it is from Brussels?

Of course! Puigdemont is the only option - with nuances, to be sure - to restore the institutions that were grabbed from us through Article 155. Article 155 has put us in a scenario similar to that instituted at the end of the Civil War, that is, until forty years ago. Puigdemont is the person who represents the institution and if we were to accept another president we would back going back to square one.

But a sector inside ERC [1] calls for realism and supports the appointment of a president other than Puigdemont, if appointing him means stretching out Article 155 [direct rule].

The 21 December elections were a trap laid by Spain, but we were forced to take part and play on their terms to show that we aren't afraid of ballot boxes. And we won them. I don't attach much importance to how we'll appoint Puigdemont as President, even if Puigdemont were to have to delegate the executive presidency to another person who is present here in order to be more effective; the important thing is to restore the President who was dismissed through Article 155. And this is as realistic as what ERC says. We can't stop pedaling to broaden the social base in favour of independence.

And how can it be broadened?

By respecting each other and by making ourselves understood. We have to accept that ours is a diverse society and that the key is to share many of the things we have in common. We can't take for granted any superiority as regards the other. Both Catalans and immigrants who came from other parts of Spain are victims of the Franco regime; we built the country that we have today together, and we have to continue building it together. The "social fracture" that concerns the Ciudadanos party [2] so much is pure deceit, it does not exist. There are discrepancies and these discrepancies are good, but in no case do they generate any problem of coexistence as Sra. Arrimadas[3] would have us believe.

Yes, but with this discourse they managed to get more support and become the most voted party...

Yes, they won the vote of people who have never voted before, and who have swallowed these lies. The best thing about this is that people have become aware that one has to go and vote. Time will put Ciudadanos in their place, I am sure.

What role do you think the ANC and Òmnium should play now?

They have to continue representing ordinary people. We are the space that channels the aspirations of ordinary people and we have to carry on being that. We are the collective unconscious that gathers the concerns of the people, but now we have to respect political tempos. The screen we are in is changing and now we have to build the country we want, call it a republic or whatever you like.

Is being a republic not good enough for you?

It sounds like an old-fashioned term. We are in a creative process to change things, paradigms. This process of transformation also forces us to innovate and for me, rather than "republic", I like the term "democracy", because it contains the humanistic values ​​that we need for us to progress in order to build a healthy and happy society from all points of view.

Isn't it naive to think this way?

I've already said I'm optimistic, and no, it isn't naive to aspire to have a society where people live with dignity. It is our duty. Humans were not made to fight and argue among themselves.

Did you like the speech by the new Speaker of the Parliament, that some have criticized as being watered-down?

In my view the Speaker of Parliament is an institutional figure and as such he represents the whole chamber. If we want to build a more modern and more humane country, everyone has the right to feel reflected.

But with Article 155 in place, it'll be hard for us to get back on our feet.

Article 155 repression is illegal and immoral and only aims to crush and frighten us. That is why we have to restore our institutions and build - this time, for real - the country that we want, integrating all political sensitivities. After all, the Catalan people's claim is entirely legitimate.

[1] = ERC is the Republican Left of Catalonia, a separatist party founded in 1931, just weeks before the Second Spanish Republic was proclaimed.
[2] = Ciudadanos is a party founded in Catalonia in order to curtail what it saw as "Nationalist" policies in Catalonia, particularly as regards the use and promotion of the Catalan language. In the last elections (December 2017) it won over most of the pro-Spanish conservative votes from the Partido Popular.
[3] = Sra. Arrimadas is, since the September 2015 elections, head of the opposition in the Catalan Parliament. She was born in Andalusia and is firmly opposed both to independence and to the Catalan people's right to decide on the issue.

ADIC Damage Report

An inventory of damage compiled by ServidorsCAT, reuslting by the application of Article 155 in Catalonia. December 19 2017.

Inventory of damage – complete document

***** To read the report click on "Més informació" below *****

TEXT: Parliament Resolution of October 27 2017 on Catalan Republic

The text of this Resolution "Declaració dels representants de Catalunya", adopted by 70 votes (out of 135 MPs), has yet to be published in the Official Journal. This is most unusual. The English version is an unofficial translation by Dr. M. McNaught, with the assistance of M. Strubell.

Click here , if need be, to read the whole post.

TEXT: Declaration of Independence of Catalonia (10 October 2017)

This text was signed by the 72 MPs (an outright majority of the 135 total) of "Junts pel Sí" and "CUP" in the Parliament of Catalonia, on October 10 2017, at the end of, and outside, the plenary session. The English version is an unofficial translation by Dr. M. McNaught, with the assistance of M. Strubell.

The original Catalan text can be read here

Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.	To the people of Catalonia and all the peoples of the world.
La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.	The bases of the constitution of the Catalan Republic are justice and intrinsic individual and collective human rights, irrenunciable foundations which give give meaning to the historical legitimacy and the legal and institutional traditions of Catalonia.
La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s'ha dotat i ha gaudit d'institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s'han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.	The Catalan nation, its language and its culture have a thousand years of history. For centuries, Catalonia has been endowed with and enjoyed its own institutions that have fully exercised self-government, with the Generalitat as the greatest expression of the historic rights of Catalonia. During periods of freedom, Parliamentarianism has been the pedestal upon which these institutions have been based, channeled through the Catalan Parliament and crystalized in the Constitutions of Catalonia.
Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d'intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.	Today Catalonia restores its full sovereignty (lost and long sought) after decades of honestly and loyally seeking institutional coexistence with the people of the Iberian Peninsula.
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.	Since the adoption of the Spanish Constitution of 1978, Catalan politics has played a key role with an exemplary, loyal and democratic attitude towards Spain, with a deep sentiment of being part of the State.
L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.	The Spanish State has responded to this loyalty with the denial of the recognition of Catalonia as a nation; and has granted limited autonomy, more administrative than political, and in the process of re-centralization; excercising a profoundly unjust economic treatment in addition to linguistic and cultural discrimination.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.	The Statute of Autonomy, approved by the Catalan Parliament, the Spanish Parliament, and the Catalan citizenry in a referendum, was to be the new stable and lasting framework for bilateral relations between Catalonia and Spain. But it was a political agreement broken by the ruling of the Constitutional Court, engendering new grievances among citizens.
Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.	Channeling the demands of a large majority of citizens of Catalonia; the Parliament, the Government and civil society have repeatedly called for the holding of a referendum on self-determination.
Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.	Upon finding that the institutions of the State have rejected any negotiation, they have violated the principles of democracy and autonomy, and have ignored the legal mechanisms available in the Constitution. The Generalitat of Catalunya has therefore called for a referendum to exercise the right to self-determination recognized under international law.
L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.	The organization and holding of the referendum led to the suspension of self-government in Catalonia and the de facto application of a state of emergency.
La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’ Estat espanyol.	The brutal police operation of a military nature and style carried out by the Spanish state against Catalan citizens has repeatedly and severely violated their civil and political liberties and principles of Human Rights, and has contravened international agreements signed and ratified by the Spanish state.
Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.	Thousands of people have been investigated, detained, tried, questioned and threatened with harsh prison sentences, including hundreds of elected and institutional officials and professionals linked to the the sectors of communications, administration, and civil society.
Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.	Spanish institutions, which should remain neutral, protect fundamental rights and arbitrate political conflict, have become part and parcel of these attacks and have left the citizens of Catalonia unprotected.
Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.	In spite of the violence and the repression to try to prevent a democratic and peaceful process, the majority of the citizens of Catalonia have voted in favour of the establishment of the Catalan Republic.
La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.	The establishment of the Catalan Republic is based on the need to protect the freedom, security, and coexistence of all citizens of Catalonia, and to move towards a state based on the rule of law and a democracy of greater quality, and is in response to the Spanish State preventing the exercise of the right to self-determination of peoples.
El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L'estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l'esperit fundacional de la República catalana.	The people of Catalonia are lovers of law, and respect for the law is and will be a cornerstone of the Republic. The Catalan state will meet and legally comply with all the provisions that make up this declaration and ensure that the legal security and maintenance of the subscribed agreements will be part of the founding spirit of the Catalan Republic.
La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.	The establishment of the Republic is a hand out-stretched for dialogue. In honour of the Catalan tradition of pact-making, we stick to our commitment to reach agreements as a way of resolving political conflicts. At the same time, we reaffirm our fraternity and solidarity with the rest of the people of the world and, especially, those with whom we share the language and culture and the Euro-Mediterranean region in defence of individual and collective freedoms.
La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.	The Catalan Republic is an opportunity to correct the current democratic and social deficits and build a society which is more prosperous, fairer, more secure, more sustainable and with more solidarity.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,	In view of all the above, we, the democratic representatives of the people of Catalonia, in the free exercise of the right of self-determination, and in accordance with the mandate received from the citizens of Catalonia:

Constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.	We establish the Catalan Republic, as an independent and sovereign State based on law, democracy, and social welfare.
Disposem l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.	We lay down the entry into force of the Law of Legal Transition and of the Foundation of the Republic.
Iniciem el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.	We initiate the constituent process which shall be democratic, citizen-based, transversal, participatory and binding.
Afirmem la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.	We affirm the will to open negotiations with Spain without any preconditions, aimed at establishing a collaborative system for the benefit of both parties. The negotiations shall necessarily be on an equal footing.
Posem en coneixement de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.	We inform the international community and the authorities of the European Union of the establishment of the Catalan Republic and the proposal for negotiations with Spain.
Instem a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.	We urge the international community and the European Union authorities to intervene to stop the current violation of civil and political rights, and to monitor and oversee the negotiation process with the Spanish State.
Manifestem la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.	We express our will to build a European project that reinforces the social and democratic rights of citizens, as well as our commitment to continue to apply - without any break and in a unilateral manner - the norms of the legal orders of the European Union, and those of the Spanish State, and the Catalan autonomy that this norm transposes.
Afirmem que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.	We affirm that Catalonia has the unequivocal will to become integrated into the international community as quickly as possible. The new State agrees to respect the international obligations that are currently applied in its territory and to continue to adhere to the international treaties to which the Kingdom of Spain is a signatory.
Apel·lem als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.	We appeal to all States and international organizations to recognize the Catalan Republic as an independent and sovereign State.
Instem al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.	We urge the Government of the Generalitat to adopt the necessary measures to make it possible to fully implement this Declaration of independence and the provisions of the Law of Legal Transition and of the Foundation of the Repúblic.
Fem una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.	We call on each and every citizen of the Catalan Republic to make us worthy of the freedom that we have granted ourselves and to build State that will convert collective aspirations into action and conduct.
Els legítims representants del poble de Catalunya:	The legitimate representatives of the people of Catalonia:
Barcelona, 10 d’octubre de 2017	Barcelona, October 10, 2017

For a list of Catalan texts translated into English, see here: https://miquelstrubell.blogspot.com/p/catalanlegaltexts.html

See also:

Resolució Parlament declarant la independència: https://www.parlament.cat/document/dspcp/238145.pdf

(p. 28)

http://www.cataloniavotes.eu/wp-content/uploads/2017/10/20171027-proposta-resolucio-republica.pdf

Unofficial English translation of document dated October 10 2017: http://www.cataloniavotes.eu/wp-content/uploads/2017/10/27-Declaration-of-Independence.pdf

Our own English translation of document dated October 10 2017:  http://estudiscatalans.blogspot.com/2018/01/declarationindependence.html

Our own translation of document dated October 10 2017:  https://estudiscatalans.blogspot.com/2018/01/textresolution27oct.html

Qui està a favor de la independència?

El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya encarrega Baròmetres quadrimestrals d'Opinió Política. El darrer Baròmetre, publicat a finals d'octubre de 2017,  ("3a onada 2017) té la referència REO863, i la pàgina web permet fer taules de contingència o encreuaments que donen una visió molt més rica dels resultats globals. Recordem que la mostra consisteix en adults amb ciutadania espanyola, és a dir, es basa en el cens electoral dels residents a Catalunya.

En aquest breu estudi mirarem quines variables expliquen més bé el posicionament de la població davant la independència de Catalunya (apartats 4, 5 i 6).

Primer però (apartats 1,2 i 3), unes dades que descriuen aspectes de la mostra. Hi trobem que:

1. Lloc de naixement dels enquestats, per grups d'edat
Si mirem els nascuts a la resta de l'Estat (que suposen el 24,5% del conjunt) trobem que més de la meitat tenen 65 anys o més, i un terç més tenen de 50 a 64 anys. Es tracta doncs d'un segment de la mostra (i població, si el mostreig s'ha fet bé) de gent relativament gran.

GRUPS D'EDAT	Catalunya	Resta de l'Estat
De 18 a 24 anys	9,6%	0,3%
De 25 a 34 anys	15,9%	4,4%
De 35 a 49 anys	34,5%	11,7%
De 50 a 64 anys	22,0%	32,3%
Més de 64 anys	18,1%	51,4%
Total	100,0%	100,0%

2. Nombre d'avis (dels enquestats) nascuts a Catalunya, per grups d'edat
Els grups més joves, de fins a 35 anys, tenen un, dos o tres avis nascuts a Catalunya (és a dir que són fills i/o néts de matrimonis geogràficament mixtos) en una proporció molt més elevada (36-37%) que entre els més grans de 65 anys (només 12%), on trobem la proporció més alta de néts de quatre nascuts a Catalunya (29,5%). És també entre els grans (més de 50 anys) que trobem més entrevistats que no tenen cap avi nascut a Catalunya, començant és clar pels de la primera generació de la immigració espanyola.
Fixem-nos de tota manera que un 54,8% del conjunt dels enquestats no té cap avi nascut a Catalunya: una xifra segurament insòlita, per alta, en la història de les migracions mundials. (Més de la meitat d'ells són ells mateixos nascuts fora de Catalunya). Per contra, menys del 22% tenen els quatre avis nascuts a la terra on viuen.

GRUPS D'EDAT	Cap	Un	Dos	Tres	Quatre	No ho sap	Total
De 18 a 24 anys	42,0%	12,5%	20,0%	4,8%	19,9%	0,8%	100,0%
De 25 a 34 anys	47,3%	11,7%	19,2%	5,6%	13,6%	2,7%	100,0%
De 35 a 49 anys	55,0%	8,2%	14,4%	5,5%	16,8%	0,2%	100,0%
De 50 a 64 anys	59,1%	3,0%	10,0%	3,1%	24,3%	0,5%	100,0%
Més de 64 anys	58,2%	2,1%	6,8%	2,9%	29,5%	0,5%	100,0%

Com seria d'esperar hi ha una correlació molt alta entre l'origen familiar i el sentiment de pertinença, com veurem ara.

3. Autoubicació a l'escala de sentiment de pertinença (C700) en funció del nombre d'avis nascuts a Catalunya (C130).
Entre els que no tenen cap avi nascut a Catalunya trobem que la opció majoritària és d'autodefinir-se com a "Tan espanyol/a com català/ana"*. A mesura que mirem els enquestats amb més avis nascuts a Catalunya (quasi tots aquests enquestats podem suposar que han nascut a Catalunya) augmenta progressivament l'opció "Només català/ana", que és clarament majoritària entre els que en tenen 3 o 4**.

	Només espanyol/a	Més espanyol/a que català/ana	Tan espanyol/a com català/ana	Més català/ana que espanyol/a	Només català/ana	No ho sap	No contesta	Total
Cap	9,1%	6,5%	52,4%*	16,2%	9,7%	4,0%	2,2%	100,0%
Un	3,0%	3,8%	28,6%	30,3%	33,2%	1,1%	0,0%	100,0%
Dos	0,0%	1,9%	20,2%	32,5%	42,2%	2,0%	1,2%	100,0%
Tres	0,0%	1,6%	1,5%	31,9%	62,9%**	0,0%	2,1%	100,0%
Quatre	0,3%	0,6%	9,6%	27,6%	61,2%**	0,0%	0,7%	100,0%
No ho sap	8,4%	9,1%	17,3%	47,2%	9,1%	8,9%	0,0%	100,0%

Aquestes dues variables (origen, segons diferents ítems, i autoubicació territorial), molt més que qualsevol altra, configuren el posicionament polític dels enquestats.

Mirem-ho amb més deteniment. Primer, l'origen, d'acord amb dos ítems diferents.

4. Voluntat d'independència (P31), segons el Lloc de naixement de l'enquestat/ada (C100)
Quan creuem Lloc de naixement de l'enquestat/ada (C100) amb les respostes a l'ítem P31. "i més concretament, ¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?" trobem una clara diferenciació. 
Entre els nascuts a Catalunya guanys el 'Sí' per 30 punts, mentre que entre els nascuts en altres llocs (amb dret a vot) guanya clarament el 'No'. Recordem que els nascuts a Catalunya representen el 61,5% de la mostra.

	Sí	No	No ho sap	No contesta	Total
Catalunya	61,5%	31,4%	6,2%	1,0%	100,0%
Resta de l'Estat	20,3%	72,4%	6,4%	1,0%	100,0%
Unió Europea	25,9%	69,4%	4,6%	0,0%	100,0%
Resta del món	21,9%	62,7%	10,0%	5,4%	100,0%

Chi quadrat	240,5998
df	9
Valor P	9,6031

5. Voluntat d'independència (P31), segons el nombre d'avis [dels enquestats] nascuts a Catalunya (C130).
La correlació entre les dues variables és molt alta, i és molt evident la tendència: però no es pot fer cap regla de tres, perquè hi ha minories substancials en cada categoria.

	Sí	No	No ho sap	No contesta	Total
Cap	25,8%	64,9%	7,5%	1,8%	100,0%
Un	53,5%	32,9%	12,1%	1,6%	100,0%
Dos	73,7%	21,6%	4,6%	0,0%	100,0%
Tres	90,0%	7,9%	2,1%	0,0%	100,0%
Quatre	81,9%	13,0%	4,1%	0,9%	100,0%
No ho sap	73,5%	17,5%	8,9%	0,0%	100,0%

Chi quadrat	425,8239
df	15
Valor P	2,5591

Trobem la mateixa diferenciació entre els fills de pare català (Sí 73,9%; No 20,2%) i de pare nascut a la resta de l'Estat (Sí 30,8%; No 61,2%).

6. Voluntat d'independència (P31), segons el sentiment de pertinença (C700)
La gradació és molt clara, revelant una correlació molt forta entre les dues variables. En el grup "Només català" -que suma una mica més de la quarta part de la mostra-, hi ha un posició gairebé unànime, al revés dels dos grups d'identitat "Només" o "més espanyola" (que representen, però, una proporció molt més petita de la mostra). Els altres dos grups, fonamentalment conformats per nascuts a Catalunya, però amb pocs avis autòctons, suposen amb tota certesa els segments més fluïds, que poden decantar el conjunt cap a una posició o una altra. 
 

	Sí	No	No ho sap	No contesta	Total
Només espanyol/a (N=79)	4,0%	94,4%	1,6%	0,0%	100,0%
Més espanyol/a que català/ana (N=64)	3,6%	91,2%	5,1%	0,0%	100,0%
Tan espanyol/a com català/ana (N=529)	11,5%	77,5%	8,9%	2,1%	100,0%
Més català/ana que espanyol/a (N=337)	72,3%	20,5%	6,8%	0,3%	100,0%
Només català/ana (N=429)	94,5%	2,9%	2,0%	0,6%	100,0%
No ho sap (N=39)	20,3%	51,9%	24,2%	3,7%	100,0%
No contesta (N=24)	29,4%	39,4%	17,8%	13,4%	100,0%

Chi quadrat	948,1626
df	18
Valor P	8,2755