This is an English rendering of a tweet thread by Aleix Sarri on why Catalonia will never fit comfortably inside Spain (3 May 2021)

This is an English translation of a tweet thread by Aleix Sarri explaining why Catalonia will never fit comfortably inside Spain. He has kindly given me permission to publish it.  

Click here if need be to access the whole text.

Source begins here: https://twitter.com/aleixsarri/status/1396523149173395465?s=19

 

 1. Lately it has become common in some sectors of the independence movement to say that "the political conflict must be resolved" in reference to the institutional conflict with the Spanish state. This is a terminology that makes ne squirm. Why?

2. The political conflict between Catalonia's institutions and those of the State (or the Hispanic Monarchy) is nothing new. Quite the contrary, it has existed withiut a break since at least the 16th century. Under dictatorships, absolute or contractual monarchies, “liberal” or Republican regimes.

3. This has been so because the institutional conflict led, as early as 1591*, to the exile of Joan Granollacs and his people, to an attempt at separation during the generation of Pau Claris in 1640-41, and in 1705-14 to opt for the Habsburgs rather than the Bourbons.

4. After the dark 18th century this drive was repeated as an echo in the various riots, Carline wars and riots of the 19th century. They included the attempted dynastic change to the Savoys or the 1st Republic, which for some reason was called "the Catalans republic", or the closure of tbe tills.

5. The federalism of Almirall and company, the Bases of Manresa, Solidaritat Catalana, the "Mancomunitat", the first attempt to achieve a Statute of Autonomy or the restoration of the Generalitat during the 2nd Republic go in the same direction. All these attempts failed for one reason or another.

6. It is hardly necessary to mention the Franco regime, the Primo de Ribera dictatorship, the bans of Catalan in the 19th century (let us recall that they went so far as to ban speaking in Catalan on the telephone!) or the 1715 Nueva Planta Decree.

7. The most recent attempts by the Catalanist movements were the Statute of Sau (1979) and then the new Statute which ended up maimed by Spain's Constitutional Court in 2010. In between, a few pacts (un)applied from the outset and/or cut back later using basic laws. And a lot of Catalanophobia from both the PP and the PSOE.

8. This failure of the statutory route is what led us to begin the process of independence of which the demand for a economic agreement was a preamble.  Also, the good Statute was adopted on September 30 2005, and they didn't accept that either.

9. They chose not to want to end the permanent net fiscal spoliation of Catalonia. This plundering has lasted since the Decree of Nova Planta and already existed both in the 19th century and at the beginning of the 20th, as Andreu Nin denounced.

10. We already know everything about the first part of the 2010-2017 independence process. We have talked about it, written about it, debated on it and suffered from it. We are now in the phase where we suffer repression and division within the movement without being able to build a joint strategy.

 11. That's why when someone talks about "resolving the political conflict" it's like putting on a band-aid. Pardons, a second Statute by referendum, etc ... The "political conflict" has lasted for centuries, and will only be resolved if Catalonia is independent or disappears as it is.

12. Until Catalonia becomes independent, the Soanish government and tbe courts will gnaw at the powers of self-government, they will continue to promote the supremacy of Spanish over Catalan, the democratic will of the Catalans will not be respected and there will be once again prisoners and exiles. 

13. Catalanophobia wins votes in Spain, this is a fact. And with the exception of Podemos, state-wide political parties and the mainstream media are already working to make this continue. And that’s why there isn’t and won’t be any possible fit.

14. So we have to keep in mind that the only way to “resolve the political conflict” is to have an independent and sovereign state. Nothing more. In short, what Catalonia needs is independence, not another euphemism devoid of content.

* see thread (in Catalan):  https://twitter.com/aleixsarri/status/1396917713533030400?s=19

...ooo000ooo...

1. Últimament s’ha fet comú en una part de l’independentisme de dir que “cal resoldre el conflicte polític” en referència al conflicte institucional amb l’estat espanyol. Aquesta és una terminologia que em grinyola. Per què? Obro fil.

2. El conflicte polític entre institucions catalanes i les de l’estat (o la monarquia hispànica) no té res de recent, al contrari, ha existit de forma continuada almenys des del segle XVI. Amb dictadures, monarquies absolutes o contractualistes, règims “liberals” o repúbliques

3. Això ha estat així perquè el conflicte institucional ja va portar a l’exili de Joan Granollacs i la seva gent el 1591, el 1640-1 a un intent de separació amb la generació de Pau Claris, i el 1705-14 a apostar pels Àustries vs els Borbons.

4. Un cop passat el fosc segle XVIII aquesta pulsió es va repetir com un eco en les diferents bullangues, carlinades i revoltes del segle XIX. Inclòs l’intent de canvi dinàstic dels Savoia o la 1a República, que per algun motiu en deien la dels catalans o el tancament de caixes.

5. El federalisme d’Almirall i cia, les bases de Manresa, la Solidaritat Catalana, la Mancomunitat, el primer intent d’Estatut d’Autonomia o la restauració de la Generalitat amb la 2a República van en la mateixa línia. Tots intents que van fracassar per un motiu o per un altre.

6. Del franquisme, de la dictadura primoriverista, les prohibicions anti-catalanes del XIX (recordem que fins i tot es van atrevir a prohibir parlar en català per telèfon!) o el Decret de Nova Planta quasi no cal ni parlar-ne.

7. El darrer intent del catalanisme ha estat l’Estatut de Sau i després el nou Estatut que ha acabat escapçat pel TC espanyol l’any 2010. Entremig, alguns pactes (in)complerts d’entrada i/o laminats després a base de lleis de bases. I molta catalanofòbia tant de PP com de PSOE.

8. Aquest fracàs de la via estatutària, és la que ens va portar a iniciar el procés d’independència del qual la demanda del concert econòmic en va ser un preàmbul. A més, l’Estatut bo era el del 30 de Setembre i tampoc el van voler.

9. Com no van voler posar fi al dèficit fiscal permanent que viu Catalunya. Un espoli que dura des del Decret de Nova Planta i que ja existia tant al segle XIX com a principis del XX, tal i com denunciava l'Andreu Nin.

10. De la primera part del procés d’independència 2010-2017 ja ho sabem tot. N’hem parlat, escrit, debatut i patit. Ara estem a la fase on patim la repressió i la divisió dins el moviment sense ser capaços de construir una estratègia conjunta.

11. Per tot això quan algú parlar de “resoldre el conflicte polític” és com posar una tireta per anar fent. Indults, Estatut bis mitjançant referèndum, etc... El “conflicte polític” fa segles que dura, i només es resoldrà si Catalunya és independent o desapareix tal i com és.

12. Mentre Catalunya no sigui independent, el govern espanyol i els jutges laminaran les competències d'autogovern, seguiran promovent la supremacia del castellà sobre el català, la voluntat democràtica dels catalans no serà respectada i hi tornaran a haver-hi presos i exiliats.

13. La catalanofòbia dóna vots a l’estat espanyol, és un fet. I, excepte Podemos, els partits polítics d’abast estatal i els grans mitjans ja se n’ocupen que sigui així. I per això no hi ha i no hi haurà encaix possible.

14. Així doncs, hem de recordar que la única manera de “resoldre el conflicte polític” és tenint un estat independent i sobirà. Res més. En resum, que el què li cal a Catalunya és la independència no pas un altre eufemisme buit de contingut.