Here is an English translation (by MS) of the article by Jordi Barbeta, "Don't let the trees hide the forest".
Que els arbres no ens tapin el bosc
Jordi BarbetaAfirmar (o titular) que l’independentisme ha quedat en minoria o ha perdut la majoria al Parlament i que la causa de l’esdeveniment sigui el desacord entre JxCat i ERC no és LA veritat. És cert que Puigdemont i Junqueras no es poden ni veure, però sembla mentida que alguns sobiranistes interioritzin tan fàcilment la propaganda dels seus adversaris. La barreja de propaganda i desinformació ha generat un ambient de confusió que fins i tot amaga el que és obvi. El Parlament segueix tenint una majoria que defensa la independència de Catalunya. El que ha passat és que una instància aliena a la institució s’ha arrogat el poder d'impedir el funcionament democràtic de la cambra i, arbitràriament, ha suspès les funcions d’un nombre suficient de diputats, en un nou intent d’alterar el resultat electoral. Alterar (i pervertir) el funcionament de la democràcia a Catalunya, aquest ha estat el nus del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Quan el Govern de Mariano Rajoy, amb el suport del PSOE i de Ciutadans, va decidir, mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, destituir el Govern que presidia Carles Puigdemont, la intenció era suprimir la representació dels catalans. Els líders independentistes van ser acusats de rebel·lió perquè era la manera de traslladar la causa al Tribunal Suprem i ordenar la presó provisional. Es van convocar eleccions amb els líders del moviment sobiranista a la presó i a l’exili per apropiar-se de les institucions catalanes amb aparença de legitimitat democràtica. Tanmateix l’operació va tornar a fracassar. Llavors, tots els esforços van dirigir-se a impedir que els independentistes formessin Govern. Es va prohibir la candidatura de Carles Puigdemont amb un nou ús pervers del Tribunal Constitucional que es va sotmetre als dictats de l’Executiu, malgrat el dictamen contrari del Consell d’Estat. El president del Parlament va optar per no proposar Puigdemont com a candidat ―d’aquí ve la ferida entre ells― però a Jordi Sànchez també li van impedir defensar el seu programa, i quan va ser el torn de Jordi Turull, el jutge Llarena es va afanyar a empresonar-lo.
Després de la inevitable elecció in extremis de Quim Torra com a president de la Generalitat i la formació d’un nou govern sobiranista, l’estratègia estatal ha estat dirigida a sabotejar el funcionament de la majoria neutralitzant els vots dels diputats encausats. És una manera d’alterar la correlació de forces que ja va ser emprada amb èxit al País Basc, quan anul·lant les candidatures de l’esquerra abertzale, van adulterar el resultat electoral, i el PSOE amb el suport del PP es va apoderar del Govern d’Ajuria Enea. Ara, per suspendre els diputats presos i exiliats, el jutge Llarena ha utilitzat un article del Codi Penal que fa referència a presos preventius acusats de terrorisme o d’activitats amb explosius.
Hi ha un principi filosòfic que ho explica tot. El pacte constitucional de 1978 atorgava als ciutadans de Catalunya el dret a decidir en darrera instància i de manera vinculant la seva relació col·lectiva amb Espanya, i el Tribunal Constitucional, en un procediment carregat d’irregularitats, no només va neutralitzar el contingut de l’Estatut, sinó que va anul·lar el valor constitucional i democràtic de la voluntat política dels catalans. Aquest va ser el cop que trencava el pacte del 78 i obria el conflicte que ens té empantanats. Des de llavors, les institucions de l’Estat no han fet altra cosa que prohibir, impedir, bloquejar, reprimir i sabotejar les expressions democràtiques dels catalans. És tot molt obvi, però sovint convé recordar-ho perquè els arbres no ens tapin el bosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada